La revista científica Nature en el seu butlletí en línia del proppassat 8 de setembre es fa ressò d’un article publicat al diari The New York Times que porta per títol Crisi en la cosmologia .

L’article fa referència a les troballes del telescopi espacial James Webb que des que va començar a enviar imatges des de l’espai exterior no ha deixat de sorprendre als estudiosos de l’espai.

Aquest telescopi va ser enviat a l’espai cap a finals de 2021 en una missió conjunta de la Nasa, i les agències de l’espai d’Europa i del Canadà. Pel que sembla les troballes de més relleu fins ara demostren que la formació de galàxies va tenir lloc molt més aviat del que es creia segons el model estàndard de la cosmologia en vigor.

Un altre aspecte que sembla qüestionar aquest model és el càlcul de la velocitat a la que l’univers s’expandeix; el que els especialistes coneixen com la constant de Hubble. No hi ha manera de determinar el valor numèric d’aquesta constant. Es creia que la raó per aquesta dificultat era la poca qualitat de les dades disponibles. Però després de dècades d’esforços la informació que ha proporcionat el telescopi James Webb tampoc ha permès resoldre aquest problema, cosa que ha fet pensar que potser el problema rau en el model i no en la qualitat de les dades.

Segons el model estàndard de la cosmologia després de l’explosió inicial que va donar lloc a l’univers -el conegut Big Bang- la força de la gravetat va produir unes regions més denses dins del gas còsmic que s’anava refredant, aquestes regions van créixer i van donar lloc a les estrelles i els forats negres; aleshores la força de la gravetat va empènyer les estrelles a formar galàxies.

Aquest relat es fonamenta en una barreja de treball matemàtic i de dades experimentals, obtingudes amb molt esforç, que s’ha gestat durant els darrers cent anys. Entre les fites més importants destaquen els treballs d’Edwin Hubble l’any 1920 en que va descobrir que l’univers s’expandia, el primer pas per establir que hi va haver un Big Bang. L’any 1964 es va descobrir la radiació de fons de l’univers, que procedia de pocs moments després de l’inici de l’univers i que ens deia que l’univers primerenc era una sopa densa de partícules subatòmiques i que des d’aleshores s’anava refredant i es feia menys densa.

Durant els darrers 60 anys el model s’ha anat completant amb nous descobriments. Avui sabem que la matèria que dona forma al món que veiem i a nosaltres mateixos només és un 4 % de tot l’univers. Sabem que hi ha una matèria fosca i una energia fosca que són més abundants.

Un altre ajust que s’ha hagut de fer és el que postula que el nostre univers és només un dels molts universos que existeixen i que resultaran per sempre inaccessibles per a nosaltres. És la teoria del multivers.

Tot això, fins ara, no generava sospites al voltant del model estàndard. Però amb les recents descobertes del telescopi James Webb i amb la incapacitat per establir la constant de Hubble, potser s’hauria de fer una pedaç tan gran que de fet posaria en qüestió tota la cosmologia, com alguns ja fan.

Això seria una revolució que transcendiria el món estricte de la ciència i els científics i tindria un impacte social. Com va passar amb la revolució de Copèrnic, que va establir que la Terra gira al voltant del sol; la teoria de l’evolució de Darwin, que va demostrar que els humans procedim dels animals; o la teoria de la relativitat d’Einstein, que va qüestionar la nostra visió habitual del concepte temps.

Si les primeres informacions subministrades pel telescopi estan fent trontollar el model de l’origen de l’univers establert fa més d’un segle això ens fa estar molt expectants per les noves imatges que ens pugui enviar el telescopi. Podeu seguir les seves activitats en aquest lloc web, ara veureu que està “observant” una supernova que dista uns 168.000 anys-llum de la terra.