Txell Feixas Torras, nascuda a Mediona el 1979, és periodista, i ha cobert molts conflictes a l’Orient Mitjà treballant com a corresponsal, fet que li dona un gran bagatge i coneixement de la situació que pateixen les dones en aquells països. És autora de dos llibres: “Dones Valentes” i “Aliades”. “Dones Valentes” ha estat el llibre triat aquest estiu pel Club de Lectura, i hem tingut la sort de què l’autora ha vingut a Santa Coloma a fer una xerrada sobre ell. Hem pogut compartir i profunditzar amb ella totes les emocions que ens ha fet sentir aquesta lectura. Afortunadament, hem comptat amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma, de la Generalitat i de la Diputació, així com la Fundació Queralt, el Campus Extens de la URV i la Institució de les Lletres Catalanes.
“Dones valentes” no és una novel·la de ficció. Són històries REALS (ull! Històries REALS!!) de diverses dones i les seves vivències al país on viuen (Líban, Síria, Palestina…).
Faig èmfasi en el fet que són reals perquè són dures, quasi surrealistes. Històries que et colpegen, que et fan sentir impotent, que fan mal. Les has de llegir d’una en una, parar, tancar els ulls i digerir-les. Dedicar uns llargs minuts a pensar en la protagonista d’aquell horror: la Khadija, la Fatma, la Hiyam, la Samar… Pensar que hi ha dones en alguna part d’aquest planeta que estan vivint en un món molt diferent del nostre, totalment patriarcal, on el dia a dia és una lluita constant, no només perquè són països en conflicte bèl·lic i amb pobresa, sinó perquè el fet de ser dona les situa en una condició d’inferioritat total i injusta. Són dones lluitadores, supervivents, amb empenta, fortes. No són dones anònimes, com diu la sinopsi del llibre. Són dones amb noms propis, voldria recordar-los tots, conèixer-les, poder acostar-m’hi, parlar amb elles, ajudar-les amb els seus projectes. Persones vàlides i valentes, heroïnes, que des del minut u de la seva vida han de lluitar per una simple qüestió de gènere: ser dones.
Dono les gràcies a l’autora per fer-me-les presents, per donar-les veu i nom. Tant de bo algun dia aquestes petites lluites donin un gran fruit i totes les dones ens puguem sentir lliures, segures i en pau.