Quan el metge ens mira amb cara de desaprovació i ens diu que hem de perdre quilos, acostuma a afegir que el nostre índex de massa corporal (IMC) supera el 25 (sobrepès) o en el pitjor dels casos el 30 (obesitat).

L’IMC és un dels índex numèrics que elaboren els científics i que són instruments útils pel seu treball. Aquest índex relaciona dos paràmetres tan senzills com són el pes en quilos i l’estatura en metres. Per exemple, si un pesa 80 quilos i fa 1,75 metres el seu IMC és de 26, o sigui que té sobrepès.

Un article recent de la revista Nature diu que aquest índex és imprecís i que cal redefinir l’obesitat. Cal aclarir que no estem parlant d’estètica. Els consells que ens dona el metge estan fonamentats en treballs experimentals rigorosos on es demostra la relació que té l’IMC amb la mortalitat. No és un estudi sol, se’n fan contínuament. Per exemple un de recent demostra que valors de 30 o superiors estan associats amb un augment de la mortalitat entre un 21 i un 108 % en comparació amb la població que té índexs entre 22,5 i 24,9.

L’origen d’aquest índex es remunta al segle XIX. Va ser un astrònom i matemàtic belga, Adolphe Quetelet, que obsedit per definir l’home mitjà va estudiar les relacions entre diferents mesures del cos humà i va concloure que el pes estava correlacionat amb el quadrat de l’estatura i així el quocient entre aquestes dues magnituds es va anomenar índex de Quetelet. Cap al darrer quart del segle XX es va veure que aquest índex correlacionava bé amb el greix corporal i a partir d’aquest moment ja va passar a dir-se índex de massa corporal.

Com més estudis es fan va creixent la impressió de que aquest índex s’ha de millorar ja que hi ha molts elements nous que avui se sap que tenen un impacte determinant en la supervivència com són la pressió arterial, o els nivells de colesterol en sang, entre d’altres. Sabem també que la gent gran té més greix que massa muscular en comparació amb els joves. La relació entre l’IMC i el greix també depèn del sexe. Per un mateix valor d’IMC les dones tenen més greix corporal que els homes, però en les dones el greix és reparteix per les natges, les cuixes i els malucs que és una distribució més saludable que la dels homes en que acostuma a concentrar-se a la panxa.

També tenim dades que suggereixen que la distribució del greix corporal depèn de factors ètnics. Els asiàtics tenen més propensió a patir malalties cardíaques amb valors més baixos d’IMC en comparació als blancs.

Avui no hi ha dubte de que un pes excessiu pot danyar els òrgans, augmentar el risc cardio-metabòlic i fer estralls sobre la salut mental, física i funcional. Per altra banda, hi ha una onada de nous productes en fase de recerca contra l’obesitat i això posa en evidència les mancances de l’IMC i fa més necessari un nou índex que sigui la nova diana dels fàrmacs en estudi.

Tot sembla indicar que no trigarem gaire a disposar d’un índex que substitueixi l’IMC i que tingui en compte més factors, com alguns que ja he dit, cosa que ens permetrà saber de manera més fidedigna si aquells quilos de més ens han de preocupar o no.