MONTSE RUMBAU
Tot fa cap als Encants -1676-
El Joan Pau té 36 anys, és fadrí i no té fills. I està malalt:
“Jach en lo llit en casa de mon oncle Pere Orga del mas Jover, pagès de Sta. Perpètua”.
El Joan Pau Orga era nét del primer Orga que va arribar a Sta. Perpètua: el Pere Orga, del bisbat de Tarba, que es va casar amb la pubilla de cal Clarasó: la Caterina.
Els pares del Joan Pau eren el Joan i la Caterina, que havien tingut 11 fills, el Joan Pau era el tercer, nascut el 1640.
El Joan Pau fa hereu al seu pare, el Joan Orga.
I al seu germà Andreu, li deixa “les abelles que vuy tinc”.
L’Andreu serà l’hereu després de quatre germans: el Pere, el Joan Pau, el Jaume, i l’Antoni, que devien morir tots abans que ell.
Les abelles eren importants en el món de la pagesia. Els pagesos es feien les seves pròpies arnes amb fang i canyes, i a mitjan segle XX, encara se’n feien. El Josep Domingo del mas del Quer explicava que per les roques que tenien a prop, a la serra de la Brufaganya, a dins de les cavitats sempre hi havia abelles i que ells n’agafaven la mel. També en parlava el Fèlix Llorach de Valldeperes que va fer de pastor a St. Magí, a casa seva, cal Jan de Valldeperes, sempre havien tingut arnes. El Josep Anglès de Vallespinosa, recordava que sempre n’havien tingut i el seu net encara s’hi dedica i la seva mel, la “mel de Cal Racó”, és molt coneguda a la zona. (explicat en el llibre “500 anys de vida rural …)
-Testament signat el 19 d’abril de 1676-
El Joan Pau es casa -1682-
Hem trobat els capítols matrimonials del Joan Pau, o sigui que no va morir després d’haver fet testament perquè estava malalt.
Els capítols matrimonials els fan el febrer del 1682, i la seva futura muller és la Caterina Penes, filla del Jacinto i de Madrona, pagesos de Sta. Perpètua, i
els dos vivint.
La Caterina rep de dot de part dels seus pares i també del seu avi, l’Esteve Lloses, 3 dobles. També li donen:
“tres feixes parades de terra del tros dels Plans que va a Montalegre, les més avall, ab tota la brossa quels correspon a cada part, y assò se entén la terra solament y no lo que y (hi) (h)a sembrat … Los dits li donen la mitat de la vinya plantada y tota la terra herma de la part qui va a Viladeperdius”.
També li donen “un hortet en la horta de dit lloc de Sta. Perpètua” que afronta a ponent i a migdia amb el Phelip Marser, i a tramuntana amb el Josep Clarasó.
I el “dit Pau Orgue aporta 300 lliures, li fa espoli o escreix per sa lloable virginitat de 10 lliures”.
“Lo dit Pau, com és costum de la terra, la acull a dita Caterina, a compres y millores al ters …”. Normalment consta que el que es compra o els guanys obtinguts a partir del matrimoni són compartits pels dos. En aquest cas sembla que no era així.
Però el matrimoni va durar poc, fan capítols matrimonials el febrer de 1682, i el març del 1683, es fa l’inventari dels béns que té a casa seva el Joan Pau Orgue.
El que té el Joan Pau Orgue a casa seva -1683-
El Joan Pau ja és mort el març del 1683. Els marmessors nomenats en el seu testament, eren l’Andreu Orgue i el Phelip Marser, i són ells els que demanen fer l’inventari dels béns del Pau, i el Magí Armejach, el batlle, ordena que es faci.
Dins de casa seva s’hi ha trobat:
Un burro jove.
“4 quarteres de guixes
11 cortans de fesols
4 cortans i mitg de morisc
8 cortans i mitg de llobins”
També eines del camp, roba, sacs, corretges … i dos parells de sabates:
unes “de cordovà, (Cordovà: cuiro adobat de boc o cabra –sabates de cordovà- DCVB)
les altres de vaqueta”.
Un parell d’esclops nous, i uns de vells.
Una caixa, i dins:
“mija quartera de nous y serves,
34 serrellons de cànem adobat
50 rams de fil, de bri, estopa y borres,
una carabassa de vidre
un saler y pebrera de vidre
un setrill de vidre
una batia y morter de fusta”.
“Un sivader amb dos carabasses de closca,
un altre sivader ab un poc de brescam”.
(un civader, sembla que seria un sarró, i brescam és un conjunt de bresques, la bresca espremuda sense mel. Lo de les dos carabasses de closca: ni idea)
“una sàrria usada,
una senalla sembradora”.
“Totes les quals coses foren trobades per tres hòmens presos de jurament per lo dit Balcells (no s’explica qui és el tal Balcells, segurament és el de Pontils), i dit inventari fonch (fou) entregat a dits marmessors, y per los dits, acceptats en presència del batlle.
Els testimonis:
Gervasi Armejach
Joan Armejach
Isidro Requesens
Tots pagesos de Sta. Perpètua.
Les dites coses se són venudes al encant”.
Podem veure com tot es fa seguint la llei o els costums d’aquells anys, amb la intervenció del batlle, dels jurats, dels marmessors, dels tres homes presos de jurament, dels testimonis … Tot havia de quedar clar i que no hi hagués la possibilitat de cometre cap irregularitat.
També veiem com a les cases hi tenen productes del camp, ell no té blat, ni ordi, ni civada, però sí guixes, fesols, morisc, i llobins.
També en moltes cases hi tenen productes tèxtils, el Pau hi té cànem adobat i rams de fil de bri, estopa i borres.
A casa del Pau hem trobat alguns objectes de vidre que no hem trobat en les altres cases que hem vist. I també se’ns diu com eren els dos parells de sabates que tenia, que tampoc ho havíem trobat en cap altre inventari.
El que devien treure de vendre-ho als encants, devia servir per pagar els oficis religiosos de l’enterrament, i les misses pel salvament de la seva ànima.
L’inventari es fa el 12 de març del 1683, i el 23 de maig es venen a l’encant el que van trobar a casa seva.
Però en aquest document hi ha alguna cosa que no havíem vist en l’inventari, i és “un flabiol ab sa bossa”, que compra el Pere Gual per 2 sous i 11 diners.
Potser era un flabiol senzill, de pastor, pel preu que en paga el Pere Gual.
També hem trobat un “garbell de jonchs”, que tampoc havíem trobat a l’inventari, ho compra el Gervasi Armejach per 3 sous 7 diners.
El parell de sabates quasi noves les compra el Joan Prats, per 12 sous i 2 diners.
L’altre parell de sabates de “vaqueta” les compra el Jacinto Pena per 16 sous.
I els parell d’esclops nous els compra el Pau Camps per 2 sous.
I uns esclops vells els compra el Jeroni Orga del mas, per 1 diner.
És la primera vegada que hem trobat un Orga vinculat a un mas. Quin mas devia ser?
En el seu testament, el Joan Pau comenta que fa testament a casa del seu oncle, el Pere Orgue del mas Jover, on hi hem trobat que hi vivien altres famílies.
El morter de fusta el compra la viuda Caterina Orgue per 1 sou.
5 lliures i mitja de cànem ho compra el Pere Orgue per 13 sous.
Les nous es venen a diferents persones per 15 sous.
la cansalada, que tampoc havíem trobat en l’inventari, ho compra el Josep Clarasó per 10 sous 6 diners.
Un “cortà de moresch” ho compra el Pere Joan Cusiner per 2 sous.
(“cortà”, quartà: unitat de pes variable. DCVB).
“3 cortans y mig de moresch” ho compra l’Isidro Requesens per 8 sous 9 diners.
En l’encant es ven tot, fins i tot una camisa vella, uns calçons, una sàrria vella, una capa dolenta, unes mitges dolentes, una olla vella, uns pedaços de cuiro, un “muntot de trossos”, que no sabem de què eren aquests trossos.
La Caterina
Quan es fa l’inventari, i després en l’encant públic dels seus béns, no surt enlloc la seva muller, la Caterina.
Però l’hem trobat en un document del 21 de novembre del 1683, on “confessa estar contenta y satisfeta de quants drets pogués tenir y tinga en la casa y béns de son marit, Pau Orgue, així de dot, llegats, y qualsevol altra cosa …”.
La Caterina, es torna a casar al cap d’un any, el novembre del 1684 amb el Francisco Llorach de Pontils, fadrí, fill d’Antoni, difunt, i d’Isabet, vivint. En aquest document, el seu cognom, Penes, el trobem escrit Pena.
Els pares de la Caterina, pagesos de Sta. Perpètua, són vius.
El nom de Caterina: el més de moda en aquests anys.
L’àvia del Joan Pau Orgue es deia Caterina.
La seva mare: Caterina.
La seva muller: Caterina.
Si haguessin tingut una filla, segur que també s’hauria dit Caterina.
Els Orga, descendents del primer Pere arribat d’Occitània, viuen encara avui dia a Sta. Perpètua i a Sta. Coloma. A Sta. Perpètua, a ca l’Andreu, on hi viu el Magí Orga, i a Sta. Coloma uns quants més.
Avui hem parlat d’un parent d’ells, que vivia a Sta. Perpètua de Gaià, en uns anys ja ben llunyans.
El cognom Orga és d’aquells cognoms occitans, que el rector no coneixia i no devia saber com escriure’l: Peirato de Horga, Horgue, Horga, i finalment Orga.
Montse Rumbau
Gener 2024
