Xavier Bosch és un periodista i escriptor nascut a Barcelona l’any 1967. Desenvolupa la seva activitat en diversos mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa, ha dirigit el diari Avui, va ser un dels impulsors del diari Ara i ha guanyat un premi Ondas gràcies al programa de ràdio “Alguna pregunta més?” conjuntament amb Antoni Bassas. També ha guanyat el premi Sant Jordi amb la novel·la que hem llegit aquests dies al Club de Lectura, “Se sabrà tot”, llibre que forma part de la trilogia protagonitzada pel periodista Dani Santana.
Com podem veure, és un autor molt vinculat al món periodístic, de fet, podríem dir que és més periodista que escriptor. És per això que em resulta molt interessant el llibre, ja que fa una molt bona radiografia dels budells d’un diari, del seu funcionament, de les pressions que reben i dels tripijocs que es porten entre mans, i m’ho fa molt creïble.
El protagonista de l’obra, en Dani Santana, és el nou director del diari “Crónica“. El que en principi sembla un llibre distret, que em recorda un capítol de la famosa sèrie nord-americana “Lou Grant“, va agafant força i empenta a mesura que t’empasses les pàgines.
Amb un ritme in crescendo, anem entrant dins el món de la redacció del diari i tots els seus embolics. Cap al final, no pots parar de llegir, t’atrapa.
Però el que em sembla més interessant és que aprofita per a tocar molts temes d’actualitat que donarien per a fer moltes xerrades. Llegirem sobre la corrupció política i sobre la influència que té aquesta sobre els mitjans de comunicació: ens podem creure totes les notícies que llegim o sentim? La informació ens arriba manipulada o encara queden alguns mitjans “lliures” de dir el que realment passa al nostre voltant? Què és veritat i què és una cortina de fum? És un tema greu i irritant que em fa sentir molt impotent i enganyada.
També toca altres qüestions: l’especulació urbanística, el joc brut entre partits polítics i inclús dins el mateix partit, la immigració i les rivalitats entre comunitats, el jihadisme
i la captació de joves… Tot amanit dins una bona història d’intriga, amb personatges entranyables com el mateix Dani Santana o el Senza, tot un “element”. Molt divertit i simbòlic el nom del director general del grup de comunicació: l’A.B.C.
Un llibre molt recomanable i entretingut de llegir, la sensació general ha estat molt positiva.

Faig un apart (apreciació personal): no sé si és cosa meva només, però aquest és un llibre escrit per un home i es nota, per l’estil de redactat. Quan llegim llibres d’escriptores, també tinc la sensació de notar que està fet per una mà femenina. Un estil és més directe, més immediat, i l’altre és més dolç, amb més floritures.