L’HEREU DESHERETAT
En el poble de Vallespinosa en la data del 23 de març de 1789, en Joseph Brianso Rosanes decideix fer el seu últim testament.
El Joseph és cirurgià i ja té 83 anys i és fill de Joseph, que era apotecari i de Magdalena, que eren naturals de Santa Coloma de Queralt. En aquesta data ja eren morts.
La Maria Brianso Pena és la muller del Joseph i fruit d’aquest matrimoni tenen quatre fills. Tres nois que es diuen Joseph, Ciprià i Joan i una filla, la Candida, que està casada amb Domingo Serra que és un espardanyer de Sant Andreu de Palomar.
El testador diu que pateix alguns “axaques habituals y recelant de una mort subitanea ab mon bo Enteniment, Sana memoria, Ferma paraula y verdader Coneixement fas y Ordeno lo present mon Ultim Testament y Ultima Voluntat mia;”.
“A ma Charissima Muller per los bons y Singulars Serveis, que de ella tinch Rebuts, y en avant Rebre espero, la deixo, elegech y anomeno Señora, governadora y Administradora de tota ma Universal heretat y bens“… però “vivint viuda, casta y sens marit y lo meu Cognom guardant y no de altra manera”.
Deixa a cada fill 20 lliures “a temps de pendre estat…” i a la filla, que ja havia rebut 50 lliures quan es deposà, n’hi deixa 50 més.
I ara ve quan anomena a l’hereu! “Item. Declaro que en atencio de que Joseph Brianso mon fill Primogenit, aqui Correspondria haverlo jo de heretar de mos bens, pero per los mals oficis li he experimentat poch respecte, amanassant a mi y a ma amada muller per diferents vegades, volentme pagar precisantme haverme de guardar de ell, poch temeros de Deu y de la justicia vivint com viu dissolut, anant divagant per lo mon tavernejant y ab malas Conpanias, de que no podia resultar altre sino lo que tinch referit deixant la habitacio de ma Casa sens ajudar en res als treballs de ella ans molt al Contrari amanessant y dient que seguida la meva mort destruhiria y malbarataria tots mos bens; Per tant, ates lo referit y havent consultat a Personas Doctas y temorosas lo expressat, y haventme encaminat abla present declaracio, vull u anomeno per hereu meu avall escrit a Cipria Brianso fadri pages mon segon fill, ab la obligacio de haver de donar y entregar a dit Joseph Brianso per dret de llegitima la Cantitat de 30 lliuras moneda Barsa”.
Tot seguit, en Joseph, concreta les disposicions sobre el seu hereu i la seva descendència com és habitual en qualsevol testament… així doncs si l’hereu mor, o mor sense fills, o els fills moren abans de l’edat de testar, o no volguessin acceptar l’herència, aleshores passaria al segon germà, i si amb aquest passés el mateix, passaria a la seva filla i a la seva descendència.
Algunes consideracions sobre aquest singular testament.
En primer lloc, constatem, que anomena a sa muller com a senyora, governadora i administradora de la seva heretat i béns, però enlloc concreta que la deixi com a usufructuària… per tant, pensem que serà l’hereu a qui correspondrà gaudir de l’usdefruit.
En segon lloc, volem fer un incís en el fet que la filla rebi un total de 100 lliures, mentre que als seus germans només ens hi toquin 20, la qual cosa segur que sorprendrà a més d’un.
Pensem que el motiu és degut al fet que les noies havien d’aportar el dot obligatori al matrimoni, el qual sovint suposava una feixuga càrrega per a la seva família, en canvi, el futur marit, només aportava l’escreix que era voluntari i sols representava un petit percentatge del dot que aportava la noia. L’escreix era la paga o gratificació per la qual el nuvi contribuïa premiant a la núvia per la seva virginitat. Per tant, aquesta diferència es veu així compensada pel que acabem d’explicar.
I tercer, volem fer un incís sobre el Joseph, el fill desheretat; el pare reconeix que li correspondria l’heretat per ser el fill més gran, però que vistes les circumstàncies només li deixa 30 lliures que li corresponen pel dret de la llegítima i que cobrarà del seu germà quan sigui l’hereu.
El Joseph es va veure obligat a consultar a persones doctes per tal d’assessorar-se, i en certa manera justificar-se en la seva decisió de desheretar el seu fill gran.
Perquè, Déu n’hi do de la descripció que en fan d’aquest hereu desposseït. El deixen com un drap brut! Pel que sembla, i pels qualificatius que li dediquen es veu que devia ser un malandando. Repassant el text d’aquest testament, ens crida l’atenció el mode verbal “tavernejant“, volent dir que l’al·ludit freqüentava les tavernes, aquests establiments tenien molt mala reputació, ja que allí no solament s’hi anava a beure i a jugar sinó també a gaudir de la companyia de prostitutes.
Així doncs, els seus pares devien veure clarament que el seu fill havia escollit un camí equivocat que el portaria segurament a arruïnar tant la seva persona com el seu patrimoni. Per tant. Què podien fer? Van fer bé en desheretar-lo? Nosaltres creiem que sí, que van fer el més convenient per salvaguardar la seva herència, perquè no es podien arriscar a què complís la seva amenaça, recordeu que deia que quan morís el seu pare, destruiria i malbarataria tots els seus béns.
Josep Ballabriga Clarasó
Febrer 2024
