La revista digital TheScientist es va plantejar la pregunta que encapçala aquest text. De fet, hi ha unes quantes espècies animals que tots els seus membres són femelles i es reprodueixen per partenogènesi, que vol dir sense fecundació masculina o sigui asexualment. Exemples en són algunes sargantanes, saltamartins o crustacis que han adoptat aquesta forma de reproducció fa més d’un milió d’anys. Altres espècies poden recórrer a aquest procediment esporàdicament en situacions particulars, com ho fan alguns cocodrils, còndors o la cobra reial.

En teoria, la partenogènesi pot comportar alguns inconvenients com poden ser dificultats per adaptar-se a entorns canviants o per combatre patògens d’evolució ràpida. De fet, la seva raresa ja suggereix que molt avantatjós no deu ser. Si comparem espècies que es reprodueixen asexualment i les que ho fan sexualment veurem que les que opten per la partenogènesi acumulen una càrrega de paràsits més alta i una acumulació més ràpida de mutacions perjudicials.

La reproducció sexual, per la seva banda, té una sèrie d’inconvenients com pot ser, en algunes espècies, un dispendi gran d’energia de resultes de les lluites entre mascles per aconseguir aparellar-se, sense oblidar les malalties de transmissió sexual. El gran avantatge és la barreja genètica que assoleix en la descendència.

Hi ha moltes preguntes obertes sobre els animals que recorren a la partenogènesi. Com evoluciona el genoma d’aquests animals i com es generen diferències entre animals que són genèticament idèntics?
S’ha estudiat el cas del saltamartí que porta per nom científic Warramaba virgo i que viu al sud d’Austràlia. Tots els animals d’aquesta espècie són femelles i fa un quart de milió d’anys que es reprodueixen asexualment. Es van comparar una sèrie de trets d’aquests animals amb altres espècies de saltamartins propers que es reprodueixen sexualment i no es van observar diferències pel que fa a la tolerància al fred o la calor, la capacitat reproductiva o la longevitat en un conjunt de 14 trets que indicaven la seva adaptació a l’entorn. Per tant, la Warramaba virgo sembla que no obtingui cap avantatge ni perjudici de la seva opció per l’asexualitat que va fer fa dos-cents cinquanta mil anys, o almenys som incapaços de detectar-lo.