Per St. Jordi, l’ACBS ha tret un llibre molt interessant: “El poder del mercat-Sta. Coloma de Querat 1276-1313-”

L’autor del llibre és un historiador americà, Gregory B. Milton, que fa uns anys va fer un estudi del mercat de Sta. Coloma a la segona meitat del segle XIII i primera meitat del XIV. L’autor va fer una visita al poble, se suposa per poder conèixer el lloc a qui havia dedicat un estudi tan detallat.

L’original és en llengua anglesa, i va ser publicat el 2012. El llibre va estar força temps a la biblioteca de l’ACBS. Calia traduir-lo i l’havia de traduir algú familiaritzat en el llenguatge i en la història d’aquells anys, i això no era fàcil, i a més calia fer front a un cost econòmic força important.

Davant de la voluntat per part de l’Ajuntament de commemorar la implantació del mercat a la nostra vila, s’han trobat recursos per poder tirar endavant el projecte. De manera que ha estat possible la traducció del llibre en la nostra llengua, tant de l’anglès, com la part que estava en llatí.

El resultat ha valgut la pena.

És un estudi minuciós de la història d’aquells anys, segurament força dens o molt complet per un públic no especialitzat.

El ,segle XIII i XIV és una època apassionant de la nostra història tenim Jaume I, la conquesta de Mallorca, la conquesta de València, l’expansió per la Mediterrània, els almogàvers, el comerç amb Orient, els constants enfrontaments amb els sarraïns,  la pirateria, l’esclavatge … Els sarraïns eren un malson per aquella gent. Catalunya va passar a jugar un paper important en la geopolítica mediterrània, i el comerç amb Orient proporcionava molts guanys que s’invertien i acabaven proporcionant beneficis al país.

No només es comerciava a la Mediterrània, sinó també al nord d’Europa i també amb Anglaterra. En fi, una època engrescadora i expansiva  per Catalunya. En unes altres circumstàncies, aquesta època tindria una importància cabdal dins de la nostra història i s’ensenyaria a les escoles del país, però tots sabem que durant molts anys ens han volgut amagar, desprestigiar i fins i tot falsejar el nostre passat.

Va ser en aquest segle XIII que Jaume I va ajudar a implantar els mercats setmanals en moltes poblacions, entre elles, la vila de Sta. Coloma. El rei oferia protecció pels que hi anaven tant a vendre com a comprar.

En el llibre hi ha molts aspectes a destacar, entre aquests, tenim el món dels jueus, també hi trobem el que es venia i el que es comprava, la importància de la compra-venda d’animals, i també es parla del safrà. El seu comerç va ser important a la vila, i els jueus hi van jugar un paper molt destacat.

He treballat la segona meitat del 1500, el 1600 i 1700 als entorns de Sta. Coloma, i el safrà no apareix per enlloc, tan sols algun pagès en devia tenir de plantat en algun tros segurament per a consum propi. Què va passar amb el safrà? Tanta importància que havia tingut, i a la segona meitat del 1500 ja no apareix? Potser l’expulsió dels jueus al segle XV hi va influir? La seva expulsió va significar un cop molt fort per l’economia del país. Quan Castella va obligar l’expulsió, a Catalunya les autoritats s’hi negaven a acatar l’ordre de la inquisició castellana, perquè sabien que suposaria un daltabaix econòmic la seva expulsió.

Seria interessant poder saber quants jueus van marxar de Sta. Coloma. A la vila, sembla que hi havia 50 famílies jueves vivint al call i també al carrer Major. La població de la vila abans de l’expulsió era molt semblant a la de després de l’expulsió, i això ha de significar que molts es devien quedar, fent-se passar per cristians i canviant-se els cognoms.

En el llibre hi surten molts dels jueus que comerciaven i vivien a la vila.

A part del contingut detallat de la societat en aquells anys, hi podem trobar alguns aspectes interessants i curiosos.

Un d’ells són els cognoms del segle XIII que continuen a Sta. Coloma i entorns, als nostres dies:

Zanou, Bover, Vila, Mulet, Vidal, Roca, Soler, Ferrer, Ferran, Zespluga, Claret, Borràs, Prunera, Giner, Clarazó, Marcer …

Els Vidal ja eren a Bellprat!

I els Mulet a Sta. Coloma, el Guillem i el seu fill Jaume.

I cognoms que agafen el nom dels pobles:

Bernat de Montfar, Maria Montagut, Jaume de Montargull …

A la Goda hi havia Balaguer Petro i el seu fill Pericó, que eren teixidors.

A la Goda també hi vivia el Berenguer Contiyoc.

A les Piles hi vivia els Armanjoc.

(Entre els occitans arribats en aquesta zona a la segona meitat del 1500 hi havien els Armajach, i els Contijoc)

A Figuerola hi havia una forja de ferrer, i hi vivia l’Arnau Ferrer.

Al terme de Pontils, hi vivia el Bernat Loreta.

També hem trobat un cognom ben curiós: Deunosajut.

Crida l’atenció els noms dels homes si els comparem amb els de les dones. Els d’home han arribat fins als nostres dies:
Guillem, Pere, Bernat, Jaume, Berenguer, Arnau, Mateu. També hem trobat Bort com a nom: Bort Soler.

Els de les dones, per sort, ja no existeixen, ni existien ja a 1500 o 1600:

Guillermona, Guiamona, Benvinguda, Berenguera, Geramona, Ermessén, Esclarmunda, Gràcia, Dulcia, Arseno. Déu-n’hi-do!

Són noms germanitzats, l’únic que se salva: Ramoneta. També apareix alguna Maria. 

El llibre té dues parts, una molt més teòrica on s’explica la societat d’aquells anys, i una altra, que està al final, amb els documents en llatí que han estat traduïts al català. És en aquests documents on podem saber els noms i cognoms d’aquells pagesos, artesans, comerciants, religiosos, batlles, cavallers … D’on eren, el que compraven, el que venien, i les relacions amb els jueus. És en aquest apartat on hem trobat la informació que hem exposat més amunt. Segur que l’autor en devia tenir centenars de documents, però devia decidir posar només en el llibre els que potser creia que podien ser més representatius per entendre aquella època, i que ja no calia posar-ne més. Personalment, he trobat a faltar que aquest apartat dels documents no hagi sigut molt més ampli.

Ha sigut una bona aposta haver traduït aquest llibre. Cal felicitar a l’ACBS per l’esforç que ha significat la seva publicació, i per la traducció molt curosa de l’anglès, com també dels documents que estaven en llatí.