MONTSE RUMBAU
Recordant Joan Alió
Sabia qui era, perquè aquí a Sta. Coloma, el Joan Alió era conegut per tothom: la seva família eren els propietaris del castell, que va acabar fent-ne donació a la vila. El castell és ara del poble, amb sales per conferències i exposicions, amb la biblioteca, amb el local per l’ACBS, amb l’escola de música, l’oficina de turisme … És actualment un patrimoni importantíssim per Sta. Coloma, que de tan avesats que estem de veure’l no ens adonem del seu valor.
Un dia el Galo em va ensenyar un lloc ple d’arbres de tota mena, en un terreny de la Goda. Aquesta visita em va impressionar molt. Algú havia agafat un tros de terreny en una zona on tothom hi planta cereals, i l’havia transformat totalment, convertint-lo en un “jardí”, amb camins, bancs per seure, amb unes quantes fonts. Hi ha un safareig molt gran, o bassa, amb un pedrís per seure, i més avall, una altra font amb un altre safareig, amb uns noguers que fan ombra, i també amb bancs, i a les vores, ple de romaní florit. Com podia algú crear tot això en una terra de secà?
La Goda és un lloc on hi havia hagut unes quantes cases dalt d’un turó, amb una església romànica a prop dedicada a St. Pere. L’església està bé, almenys ho estava fa uns anys, però del poble tan sols en queden quatre parets derruïdes. Aquestes cases formaven el nucli antic, segurament medieval, de la Goda, hi havia hagut un antic castell format per una torre de vigilància del segle XI, segurament com la de Contrast. Hi havia a la Goda unes quantes masies, una arreglada, cal Teuler, sota de Sant Pere i a baix al pla, alguna altra encara dreta, situades en llocs amb paisatges impressionants i veient Montserrat al fons, i altres derruïdes.
Els veïns que hi havien viscut deien que era una terra rica, amb molts arbres fruiters i horts, i que sempre hi ha hagut molta aigua. La Goda forma una vall que limita per un cantó amb Plans de Ferran i amb la carretera que va a Igualada, a l’altre cantó amb el camí que puja cap a Almenara. S’hi pot anar des d’un camí rural que s’agafa per davant de Plans de Ferran, o seguint el camí que tira avall, des de la Creu de Barràs.
Aquest lloc tan especial, ple d’arbres, de fonts, de bancs … És obra de Joan Alió, i és ell el que va plantar tants i tants arbres, procedents alguns de llocs ben llunyans.
Com que volia conèixer qui havia transformat aquest espai d’una manera tan espectacular, vaig anar un dia a parlar amb ell. Ja era gran, però tenia el cap molt clar, i tots els dijous venia a Sta. Coloma, amb el seu millor amic, i anaven a dinar al Colomí.
Va estar content que hi hagués anat, em coneixia dels escrits a la Segarra. Li agradava la història i el passat d’aquestes terres. Em va sorprendre la seva manera de ser, tranquil, molt afable, molt educat, molt respectuós, i molt amic del seu amic.
Em deia: Montse, crida una mica més perquè el meu amic és una mica sord, i m’explicava com se l’estimava, i que si en aquell espai de la Goda hi ha tantes fonts, era gràcies al seu amic, que li deia: mira Joan, aquí n’hi posarem una, i allà una altra, i aquí uns bancs … Vaig trobar tan entranyable l’amistat entre els dos!, com es parlaven, com es respectaven, i com s’apreciaven!
Em va ensenyar un espai on hi tenia quadres de Sta. Coloma, que ja han sigut exhibits en algunes exposicions que s’han fet al castell, hi havia una taula amb alguns llibres que m’anava ensenyant, i vam seguir per un passadís, va obrir una porta i ens vam trobar de cop dalt d’un cor. I a baix, hi havia una església molt gran que no l’havia vist mai, no podia creure el que estava veient!, no sabia que existís, perquè ningú me n’havia parlat mai.
Al pati del castell hi ha una reixa i una porta gran, la façana és treta de l’antic Hospital de la vila que estava prop del portal de Cervera. D’aquest lloc en diuen Sta. Magdalena, però com que sempre està tancat, pensava que hi devia haver alguna capelleta, però mai m’havia imaginat que darrere la porta hi hagués una església tan gran, que era justament l’església del castell. Ara sé que l’obren per Sta. Magdalena.
En tinc molt bon record del Joan Alió, sempre he cregut que havia de ser una persona amb una gran sensibilitat, per estimar al seu amic com se l’estimava, i per haver transformat un tros de secà com tants altres, en un espai increïble.
Soc conscient que aquest escrit és molt personal i molt limitat, quan el Joan Alió és una persona amb una vida molt activa en molts altres àmbits, en el món dels negocis, va escriure llibres, també era un conegut bibliòfil, per citar-ne tan sols alguns.
Montse Rumbau
Maig 2024
