L’home arriba a la vila quan ja fa estona que és fosc, una nit d’hivern. És un home efímer, sembla fet de paper. No és ni alt ni baix, ni prim ni gros, ni cepat ni nyicris… D’ell només destaquen uns ulls molt blaus i molt grans, plens de saviesa i de compassió, i una pell molt clara, quasi transparent. A causa del fred, es cobreix amb un abric antic, de llana, força llarg. També porta un gorro i un tapaboques, i cobreix els seus peus amb unes velles botes de soldat. Arrossega una maleta molt gran, grisa i feixuga, de pell, com de comerciant, que sembla haver sortit de les golfes d’algun mas proper.
Passeja pels afores del poble, fora muralles, durant una bona estona. Santa Coloma està deserta a aquelles hores de la matinada, només bufa el llevant, pronosticant pluges i un matí rúfol. Els carrers estan humits, les llambordes mirallegen i les fulles seques s’escampen pels racons.
El viatger va fent a poc a poc, no té pressa, vol conèixer el municipi lentament, imaginant-se els seus habitants dormint a les seves llars, descansant i preparant-se per a la lluita de l’endemà, dilluns. Una estranya boira embolcalla la localitat sumint-la en un silenci misteriós, esmorteït.
Caminant Passeig de la Muralla amunt, arriba fins al Portal de Cervera, i allà s’atura una estona. És bonica la imatge que hi veu: una gran plaça porticada l’espera. Il·luminada pel llum dels fanals és encara més maca del que li havien dit. L’home respira fondo, sap que ha arribat allà on volia. Li han parlat d’un mercat centenari, un dels més antics de Catalunya, i ell vol ser-hi per a vendre el seu producte.
S’arrauleix en un racó i deixar passar el temps, fins que comencen a arribar els primers venedors, encara fosc, a muntar les paradetes. L’home, com un més entre ells, s’aixeca, busca un indret tranquil i obre la maleta. És buida. Només hi ha un cartó amb unes lletres escrites a mà: Venedor de somnis. Seu a un graó i espera.
El brogit del mercat va en augment i van fent acte de presència els més matiners. La gent passa pel davant del nostre home, però no sembla reparar-hi. Tothom sap a quina parada vol anar i què vol comprar, van per feina.
Però, a poc a poc, alguns es fixen en el nostre protagonista, i amb timidesa, s’acosten. La Julieta li compra una història d’amor; el Mateu, un gran viatge aventurer; la Dolors, una vida amb menys dificultats; el Moha, viure al seu país amb folgança; la Txell vol viure en una casa nova amb hort; i en Josep, recuperar la seva dona…
I així, l’home de la maleta grisa va venent les seves històries i va robant el cor a la gent. No sabem quant cobra, ni si és car o barat, però està clar que tots els somnis tenen un preu. Dins la maleta també porta fantasies més pragmàtiques o superficials, com aprovar unes oposicions o convertir-se en instagramer amb milers de seguidors; inclús alguna de perversa, com arribar a ser president del govern, i altres d’utòpiques, com aconseguir aturar les guerres o que plogui d’una maleïda vegada. Tots tenim el nostre somni, petit o gran, i és bonic pensar que el podem assolir.
Aquell dilluns, a mercat, tothom va tenir dret al seu, tothom va acabar passant per la petita parada-maleta de l’home desconegut. L’endemà ningú recordava un home amb una maleta grisa, ningú podia explicar com era, però tothom se sentia una mica més feliç amb un trosset de somni guardat sota el coixí.