MONTSE RUMBAU
Josep Jou d’Esblada i Sant Magí
-1708-
Josep Jou és un pagès d’Esblada. I fa el seu testament mentre és en el convent de St. Magí, el 8 de juliol de 1708.
La devoció d’en Josep Jou cap a St. Magí, devia ser forta. Com a marmessor, elegeix al Prior del monestir de St. Magí, i a un veí seu d’Esblada, el Joan Soler.
I vol ser enterrat en el cementiri de St. Magí. Deixa pels oficis religiosos, 50 lliures moneda barcelonesa, una quantitat important. Vol 10 misses a l’església d’Esblada, celebrades pel rector de Querol, i el mateix a St. Magí. I en aquest convent funda una missa cada mes, el dia que vagi bé als frares de St. Magí, i per aquesta celebració perpètua deixa 48 lliures.
El Josep té una filla, la Caterina, que és encara donzella, i l’anomena hereva. La Caterina deu ser molt joveneta, perquè elegeix a Francesc Esplugues de la Vall, i a Joan Llorach de Valldeperes, perquè facin de tutors de la filla, i li administrin els béns.
Si la Caterina mor, passarà a ser l’hereu el nebot del Josep, el Jaume Mandil, del mas Mandil del terme de Querol.
A la seva esposa, el Josep li deixa 200 lliures, per si no pot viure a la casa, una quantitat important. Si hi viu, demana que sigui “Senyora y Majora tot lo temps que viurà” el que vol dir que la deixa usufructuària. Si no hi pot viure, perquè no s’avé amb l’hereu, o sigui amb la seva filla, però potser deu ser per si no s’avé amb el del mas Mandril, l’hereu serà el nebot del Josep Jou, com ja hem dit.
Les moltes morts per epidèmies i malalties, eren tan freqüents, que en els testaments ja donaven per descomptat que l’hereu es podia morir, per això tenen tants fills, i per això quan mor l’hereu, el succeeix el fill que ve per sota d’ell, i si aquest també mor, doncs l’altre, i així van seguint per ordre d’edat, després dels nois, venien les noies, també per ordre d’edat. Els “mascles” sempre estaven per davant de les “femelles”, com sempre deien en els seus testaments. I si no hi ha més fills, passa a ser l’hereu, un germà o un nebot, sempre un familiar.
El Josep se’n cuida de la seva muller deixant-li 200 lliures, que déu-n’hi-do, però clar, si havia de marxar de casa, on podia anar? Bé havia de necessitar diners!
I es preocupa també pel seu germà, el Jaume, que també viu a la casa. Ha de ser un germà encara jove i que no s’ha casat. I mana que l’hereu mantingui al seu germà mentre visqui, que el vesteixi i el calci, que li doni menjar i beure, i que el cuidi tant si està sa com si està malalt, pagant si fa falta al metge i també les medicines, i tot el que necessiti per viure una vida humana. I li deixa 10 lliures per sufragi de la seva ànima, o sigui per pagar-se l’enterrament.
Com que el Josep escriu el testament al convent de St. Magí, fan de testimonis dues persones que en aquell moment consten que hi viuen:
El Pere Esplugues de Sta. Coloma, “habitant en St. Magí”.
I el Magí Atset, traginer de la vila de Llacuna, “habitant també en dit convent de St. Magí”.
Hi devia anar sovint el Josep Jou a St. Magí? Segurament, hi vol ser enterrat, quan el més normal hagués sigut ser enterrat en el cementiri de l’església d’Esblada. Coneix al prior, a qui fa marmessor, i coneix als testimonis que ja hem dit que consten que hi viuen. No hi ha dubte que St. Magí atreia a molta gent, gent que venia de molt lluny, i d’altres que venien dels masos i pobles pròxims.
El convent, amb els frares dominics, que el 1708 ja feia 105 anys que havien arribat, devia oferir la possibilitat que molts dels que hi pujaven poguessin escriure el seu testament. Uns ho feien perquè es posaven malalts i temien per la seva vida, d’altres, potser aconsellats pel mateix pare Prior, per tenir les coses arreglades perquè la mort, ves a saber quan pot arribar, potser quan menys t’ho esperes. A més, fer el testament a St. Magí volia dir que segur que hi inclourien misses resades, misses perpètues, aniversaris … i això volia dir una entrada de diners important cap a St. Magí.
El Josep hi deixa 10 misses que s’han de celebrar al convent, i les 48 lliures per una missa perpetua a celebrar el dia de la seva mort.
Hem trobat un Jeroni Jou, també d’Esblada, que fa de testimoni en un document del 1667. Segurament devia ser familiar del Josep, potser un germà.
És la primera vegada que hem trobat el cognom Jou en aquesta zona de Sta. Perpètua i entorn.
El Josep Jou tenia diners, pel que hem pogut veure en el seu testament, i en aquests anys els que n’aconseguien eren els que normalment tractaven amb bestiar, en compraven i en venien.
Esblada era un poble ple de vida, amb les cases i masies totes habitades, i que es relacionaven amb els veïns dels pobles de l’entorn, com Sta. Perpètua, Querol, Pontils, Viladeperdius, Montalegre, Seguer, Vallespinosa, Montagut, La LLacuna. Montagut no havia sigut poble, tot eren masies. Hi havia molta relació entre uns i altres, i molts casaments també.
Tots aquests pobles, excepte la Llacuna, no tenien res a veure amb el que són actualment.
Ara estan pràcticament despoblats, amb moltes menys cases que les que hi havia hagut, i fins i tot alguns ja han desaparegut, com el mateix poble d’Esblada, o el poble de Montalegre.
Els temps canvien, per això escrivim, perquè en quedi un testimoni i un record d’aquelles vides, d’aquells pagesos, d’aquell passat.
Montse Rumbau
Juliol 2024
Contacta amb l'autora
