Núria Esponellà, nascuda a Celrà el 1959, és llicenciada en filologia catalana i professora d’ensenyament primari i secundari, però actualment la seva feina gira entorn de l’escriptura, vocació que se li va despertar en l’adolescència. També és col·laboradora habitual de premsa i ràdio.
Entre els reconeixements que ha merescut la seva obra literària cal comptar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica del 2009 amb Rere els murs.
Així doncs, centrem-nos en aquest llibre, llegit aquest mes al club de lectura.
Citaré primer una frase de la mateixa autora: “he intentat escriure una novel·la documentada, entretinguda i assequible”. Jo diria que ho ha complert amb escreix. Enhorabona, Núria! No només m’ha semblat molt ben documentada sinó que està extraordinàriament ben escrita, amb un ric i extens vocabulari i detallades descripcions, i és interessant tant per la trama de ficció com pel contingut didàctic sobre la societat de la segona meitat del segle XII.
Personalment, vaig començar el llibre amb una mica de mandra: novel·la històrica, buf!
Vaig trigar molt poques pàgines a enganxar-me i a seguir les corre cuites d’en Blai, “l’Ocell”, i el seu tutor Sebastià, que ens guiaran a través de la història entre 1161 i 1163. Coneixerem els comtes d’Empúries, els vescomtes de Peralada, l’abat Berenguer, del monestir de Sant Pere de Rodes (lloc on transcorre majoritàriament la novel·la), i tots els monjos i clergues que el rodegen, així com el Mestre de Cabestany (Mestre Peire), l’escultor que va cisellar la portada del monestir (ara podem trobar part d’aquesta portada a diferents museus catalans com el Museu Marès de Barcelona, el Museu d’Art de Girona o el del Castell de Peralada).
Prepareu-vos per a descobrir com era la vida a les viles d’interior o de costa; com vivien els pobres camperols, que havien de pagar un delme tant sí com no al seu senyor i això els asfixiava; les lluites entre nobles i cavallers; els protocols d’enterrament de l’època; com s’oferien els fills al monestir com novicis o treballadors (a set anys ja es considerava que no eren nens), i les filles es casaven a catorze anys per unir territoris (matrimonis pactats); com eren considerades les dones en aquell temps, on es pensava que portaven l’estigma de la maledicció…
Apareixen personatges històrics molt interessants, com Hildegarda de Bingen, una gran dona de l’època, i trobareu apunts històrics molt curiosos, com la croada contra els albigesos del 1209, que ja s’intuïa en aquell moment.
Totalment recomanable i tota una descoberta, ja que no coneixia aquesta escriptora.
A la trobada del club, l’opinió ha estat molt favorable, tot i que a algun component del grup no li ha acabat de fer el pes la història de ficció que conforma la trama de la novel·la.
Com que era l’últim llibre d’aquest curs, hem acabat la temporada amb un sopar a la fresca, bones converses i unes rialles. Així que ja sabeu, apunteu-vos al club de lectura!