En els darrers anys, la societat ha estat testimoni d’un increment notable del soroll en diversos àmbits de la vida quotidiana, també durant les celebracions festives i els espectacles musicals. Si bé un cert nivell de gatzara i brogit són una part inherent de la nostra cultura, l’excés de decibels planteja un problema que no podem passar per alt. No només afecta la nostra salut física i mental, sinó que també interfereix amb la qualitat de vida dels veïns i les comunitats que desitgen gaudir d’un entorn tranquil.

Les festes, concerts i esdeveniments musicals han esdevingut trobades plenes d’entusiasme i energia, però sovint aquesta efervescència es tradueix en un excés de soroll que pot resultar molest i fins i tot insuportable. L’impacte sonor d’un concert o d’una festa pot ultrapassar els 100 decibels, cosa que no només provoca malestar i incomoditat, sinó que pot traduir-se en efectes adversos per a la salut. La pèrdua d’audició, l’estrès, l’ansietat i trastorns del son són només algunes de les conseqüències que s’associen amb l’exposició prolongada a nivells elevats de soroll.

Ara bé, el problema s’agreuja quan aquesta situació es produeix durant les hores nocturnes, moments en què moltes persones busquen desconnectar i descansar. És en aquestes franges horàries que els sorolls excessius generen molèsties importants, no només per a aquells que necessiten dormir, sinó també per a famílies amb infants, persones grans i individus amb problemes de salut.

Malgrat la normativa vigent que regula els nivells de soroll en esdeveniments públics, la realitat és que les autoritats semblen haver perdut el control d’aquest àmbit. En nombroses ocasions, s’observa una certa passivitat davant les exigències del públic, majoritàriament juvenil, que sovint prioritza l’oci per sobre del benestar col·lectiu. És comprensible que les autoritats vulguin fomentar la diversió i l’alegria, però cal també recordar que el respecte cap als veïns i la comunitat és fonamental. És ben trist haver d’admetre, a contracor, que massa sovint o no hi arribem o ens passem, sense saber encertar el punt enraonat.

A qui li toqui decidir al voltant de tot plegat, hauria d’adoptar una postura més activa, establint protocols clars per a la gestió del soroll en esdeveniments públics. Això implicaria no només un control rigorós dels nivells de decibels permès, sinó també un horari més restrictiu que s’alineï amb les necessitats de descans de la ciutadania. A més, seria especialment important fomentar la consciència social sobre la rellevància del respecte al bé comú.

La lluita contra l’abús del soroll és un repte que requereix la col·laboració de tots. Té una responsabilitat compartida entre les autoritats, els organitzadors d’esdeveniments i els assistents mateixos. L’oci no hauria de ser sinònim de molèsties, i que és possible gaudir de les celebracions i espectacles sense perjudicar la salut i el benestar dels altres.

Som part d’una comunitat i, com a tal, és essencial buscar un equilibri que permeti la diversió i l’entreteniment sense sacrificar la tranquil·litat dels espais que habitem. Només així podrem construir una societat més respectuosa, harmònica i civilitzada.