El doctor Valentí Gual, historiador que durant anys ha resseguit el passat de la Conca de Barberà, i també de la Baixa Segarra, ha escrit un excel·lent treball dedicat al Janet de Pira.

La història sempre l’escriuen els que han guanyat, i d’això prou que en sabem els catalans. Els que van guanyar el 1714 i el 1939, s’han dedicat a fer desaparèixer el nostre passat, la nostra història, els nostres polítics, els nostres lluitadors, els nostres herois i els nostres referents.
L’enemic sempre és el mateix, Castella, Espanya i els Borbons. Un enemic potent, que arrasa sense pietat els que són diferents, els que parlen una altra llengua, els que tenen altres costums, els que tenen un altre tarannà, els que no encaixen, ni volen encaixar en la perversa “Unidat de España“. Una unitat que no ha existit mai, i que sempre han volgut imposar amb la força de les armes o, com passa actualment, fent servir tot el poder de l’Estat, justícia inclosa.

El nostre passat, la nostra història, ve de molt lluny, i s’han viscut èpoques d’esplendor i riquesa, i també èpoques de lluites i de moltes dificultats.
Què en sap el jovent d’avui dia dels comtes catalans, de Jaume I, dels almogàvers, del comerç a la Mediterrània, dels consolats catalans en les costes africanes, de les lluites amb els sarraïns, de Roger de Llúria almirall de l’Armada reial, del protagonisme de Barcelona com a capital de Catalunya, dels exiliats el 1714 a Àustria, dels exiliats el 1939, i tantes altres vivències de la nostra història?

No només tenim comtes i reis, nobles, comerciants … Tenim també molts herois que han lluitat pel país i que són de molts llocs de Catalunya. I d’aquests, encara en sabem menys, de fet, de la majoria d’ells, no en sabem absolutament res.

Valentí Gual n’ha rescatat de l’oblit a un d’aquests lluitadors, i és gràcies a ell, que el Janet de Pira ha cobrat vida, i els veïns de Pira poden homenatjar-lo, i els altres l’hem pogut conèixer.

El Janot de Pira no es va rendir mai, i va lluitar fins que va ser capturar i executat.
No va cedir, no va acceptar la victòria de Felip V, no va acceptar la repressió que va seguir a aquesta victòria, no va acceptar callar i rendir-se.

Sabent la seva trajectòria i la seva lluita, podem adonar-nos que, com ell, n’hi va haver molts més.

Val la pena de llegir el treball del Valentí Gual, que ha fet una investigació quasi detectivesca, que l’ha portat a poder seguir els seus passos, i saber com lluitaven, les tàctiques de guerrilles, com vivien amagats pels boscos, i com els ajudava la gent de moltes masies. Mai es va rendir, i va lluitar fins que va ser traït per un dels seus.

La traïció de l’amic, del company, d’un dels teus; difícil de suportar una traïció com aquesta. Desgraciadament, en la nostra història en tenim de traïcions, traïcions que han fet els nostres, que pacten amb l’enemic, segurament a canvi de favors i de diners, o aneu a saber. Això ha passat sempre, també desgraciadament avui dia.

Gràcies a Valentí Gual, Janet de Pira, ha passat de ser un guerriller i un antiborbònic desconegut, a un lluitador valent i heroic, i a qui li podem seguir els seus passos, fins que va morir. Els Veïns de Pira tenen ara a un avantpassat de qui sentir-se orgullosos.