Dissabte passat, set de setembre vam tenir l’oportunitat de gaudir del que ha estat darrer concert de les Nits Musicals a la Brufaganya.

També en aquesta ocasió, el nivell ha estat molt alt.
Alguns comentaris que, tot berenant se sentien, previs a l’inici del concert, deixaven entreveure que la música de jazz era com un territori una mica exclusiu i destinat a un col·lectiu minoritari. Aquestes percepcions són bastant aparents i la realitat les acostuma a esborrar de cop, o en aquest cas amb les primeres notes de saxo.
La majoria coincidim en el fet que la música és un llenguatge universal i que per això i per sort, tothom s’hi pot sentir identificat d’una manera o d’una altra; i la veritat és que el concert va ser immediatament accessible i magníficament emotiu.
Des del primer moment, la proposta d’Irene Reig irromp amb una energia contagiosa. L’extraordinària saxofonista i compositora va demostrar la seva capacitat per combinar tècnica i emotivitat, creant un so característic que la diferencia d’altres artistes contemporanis i no és poca cosa. La seva visió musical, que abraça el jazz en moltes de les seves dimensions, des de les més clàssiques fins a les més actuals, va aconseguir captar l’atenció permanent dels assistents, que ens vam trobar immersos en un viatge sonor i rítmic formidable, ple de matisos. 

A l’hora de valorar “Decisió i Coratge”, també és important mencionar l’impacte que aquest àlbum pot tenir en la seva trajectòria a llarg termini. El treball no només reafirma Irene Reig com una de les veus més representatives del jazz català, sinó que pensem que també obre portes a futures col·laboracions i projectes que podrien enriquir encara més l’escena musical catalana.

El jazz, en general i per les seves característiques, potser és més “expressiu” si m’ho deixeu dir d’aquesta manera, i permet que hi hagi més complicitat i comunicació amb el públic. De fet, dissabte va ser així i el públic va poder gaudir de la gran qualitat dels músics, un per un, magnífics tots. Alguns dels solos van ser espectaculars. 

Per molt que comencessin amb “Forget about this”, no els oblidarem, ni tampoc no oblidarem la Marta Garrett, amb la veu perfectament integrada dins les peces en què va participar i que abans de la xocolata desfeta ens va oferir com a cloenda el bombó llaminer de “Moonlight in Vermont”.

Una altra vetllada rodona; el temps va acompanyar i vam gaudir d’un magnífic concert. Amb molts dels assistents ens tornarem a veure el diumenge quinze de setembre, dia de l’Aplec.