Stefan Zweig va ser un escriptor austríac, nascut a Viena el 1881, en una família acomodada, circumstància que li va permetre viatjar molt i obrir la ment. Tot i que era jueu, ell no es va sentir mai atret ni interessat per cap religió, i tenia unes clares conviccions antibel·licistes. M’ha sobtat molt saber que es va suïcidar el 1942, junt amb la seva dona, desesperats pel futur d’Europa. Aquest desencant crec que també el vivim avui en dia moltes persones, observant com hi ha una gran pèrdua de valors humans, una immensa deshumanització.
El llibre triat al club ha estat un recull de relats històrics, potser un dels seus llibres de major èxit, i molt vigent avui en dia encara. És una pena que no pogués continuar escrivint sobre moments estel·lars de la humanitat posteriors, perquè estic segura que hagués fet tres o quatre edicions més.
El llibre recull, amb una brillant i distreta tècnica narrativa, alguns instants i personatges destacats dins la nostra història, des de Ciceró, fins a Woodrow Wilson, ordenats cronològicament, i que et permeten descobrir anècdotes i fets poc sabuts.
A mi, personalment, m’ha agradat el relat de la conquesta de Bizanci i la història de la Kerkaporta (es van deixar una petita porta oberta, impressionant!). També és molt interessant a l’àmbit històric el descobriment de l’oceà pacífic, perquè em sorprèn l’eurocentrisme que en totes les èpoques ha existit. Com podien arribar a un lloc i dir “Tot això és nostre!”? Es van cometre atrocitats en nom de Déu i de la Corona.
Diuen que Núñez de Balboa va ser el primer a veure els dos oceans al mateix temps, però resulta que va ser un indi qui li va dir (estic segura que els indis ja havien vist els dos oceans). I similar a aquests és El Dorado, que ens descriu la brutal avarícia de l’home per posseir or i diners: enfonsen una colònica productiva per res. I continuem igual, no n’aprenem mai!
Molt bonica la història sobre com va néixer la “marsellesa”, l’himne de França (“rares vegades els contemporanis s’adonen a primera vista de la grandesa d’una persona o d’una obra”), o el relat sobre Waterloo i del mariscal Grounchy: “La grandesa tan sols es lliura a la insignificança un instant. Qui desaprofiti aquest moment, no trobarà cap segona oportunitat”.
La història sobre Tolstoi també em sembla didàctica: és molt fàcil alliçonar des de la comoditat. Tota acció allibera!
I per tancar la meva selecció de relats escollits, m’ha emocionat el del Pol Sud, la bonica i trista història del capità Scott. Per què ens sembla tan dur ser els segons?
Resumint, podeu trobar fets històrics novel·lats, descrits de manera digerible i distreta. L’opinió general entre els integrants del club és que és un llibre supercuriós, molt entretingut i il·lustratiu. No l’agafeu com un llibre d’història, sinó com un assaig sobre anècdotes històriques.