La revista Nature es feia ressò d’un article segons el qual una jove de vint-i-cinc anys malalta de diabetis tipus 1 havia començat a produir la seva pròpia insulina quan encara no feia tres mesos des que havia rebut un trasplantament de cèl·lules mare reprogramades amb aquesta finalitat.

Recordem que la diabetis és una malaltia que afecta uns 500 milions de persones a tot el món. La majoria pateixen diabetis tipus 2, caracteritzada per una producció insuficient d’insulina o que aquesta és poc eficaç. En la diabetis tipus 1 les cèl·lules de pàncrees encarregades de la producció d’insulina (cèl·lules dels illots pancreàtics) estan sota l’atac del sistema immunitari i no produeixen insulina.

Actualment, està en marxa un grapat d’estudis clínics pioners que trasplanten cèl·lules mare per tractar la diabetis. Se sap que trasplantant directament cèl·lules dels illots pancreàtics s’aconsegueixen bons resultats, però hi ha dos fets que en dificulten l’aplicació: per una banda, l’escassetat de donants i per l’altra el fet que els receptors requereixen tractament immunosupressor tota la vida.

En canvi, en l’estudi que comentem, que està en curs a la Xina, s’obtenen cèl·lules de la persona a tractar i se les converteix en el laboratori en cèl·lules pluripotents, o sigui que es poden convertir en qualsevol mena cel·lular. Aleshores amb una tècnica pròpia se les converteix en cèl·lules dels illots pancreàtics, capaces de generar insulina. D’aquesta manera el juny de l’any passat es van injectar en el múscul de la paret de l’abdomen de la pacient aproximadament un milió i mig d’aquestes cèl·lules. El lloc de la implantació es justifica perquè així per ressonància magnètica es pot visualitzar el comportament de les cèl·lules, mentre que abans, quan s’implantaven al fetge, resultava impossible observar-les.

Tal com he dit al començament, al cap de dos mesos i mig d’aquesta intervenció la pacient ja produïa prou insulina per a prescindir de la insulina exògena, i d’això ja fa un any. Els experts diuen que cal confirmar aquests resultats en més malalts i que cal veure que passa, per exemple, d’aquí a cinc anys per poder-la considerar com a guarida de la diabetis. De fet, hi ha dos pacients més que el mes de novembre vinent compliran un any del trasplantament i n’hi ha entre 10 i 20 que estan a l’espera de començar el tractament.

Malauradament, segons diuen els investigadors, el procediment basat en el trasplantament de cèl·lules mare reprogramades, és difícil de portar a terme a gran escala. Per tant, haurem d’esperar els resultats d’altres estratègies per si alguna d’elles permet acostar-nos a la fi de la diabetis.