Colors
En català disposem d’una bona quantitat de noms per designar a una diversa gamma de colors, la majoria dels quals ens han arribat a través del llatí, tot i que aquests no eren propis d’aquesta llengua, sinó que havien estat adoptats d’antigues llengües indoeuropees com per exemple, el grec, el fràncic o el sànscrit, entre d’altres.
Hi ha alguns colors en la nostra llengua que són especialment curiosos, com per exemple el d’ala de mosca que correspon a un color indefinit, com de brut o de roba descolorida, d’altres ens diuen que aquestes ales tenen un color marró grisós o negre o fins i tot verdós. Com veieu tot plegat és un bon embolic. I encara podríem afegir que aquest color s’obtenia mitjançant l’òxid de ferro que tenyia la roba d’un color marronós. Un sinònim d’aquest color és sorprenentment, el del color de gos com fuig, fruit segurament de la imaginació popular. Un altre color, per cert, una mica escatològic, és el de merda d’oca, que correspon a un color verd grogós; també es diu del qui fa cara malaltissa, d’un color groc o blanquinós.
Un color que també ens crida l’atenció és el negre de l’ala de corb. Com pot ser que un ocell com el corb que té un color negre blavós uniforme a tot el seu cos, només facin esment de les seves ales que són del mateix color?
En aquest article en trobarem més d’aquests colors curiosos, alguns dels quals ara ni tan sols sabem els colors que tenien assignats.
D’altres colors ja han caigut en desús, com el de pressegat, de burell o de rovell d’ou… més endavant ja us en parlarem.
I ara potser ens correspon explicar-vos d’on s’han recollit tots els noms d’aquests colors que més endavant presentarem en dues llistes.
Per fer aquestes llistes, he consultat un bon feix de capítols matrimonials dels segles XVI i XVII corresponents a les parròquies de Montagut, Pontils, Santa Perpètua i Vallespinosa, i m’he fixat especialment en els colors de les peces de roba que les núvies aportaven al matrimoni i que es reflectien en els seus respectius aixovars… com podria ser una camisa escarlata o un saiet lleonat.
A més dels colors de les diverses teles, també hem recollit els colors del pelatge dels diferents animals que els pagesos usaven en les seves feines agrícoles, com són mules, rucs, someres, matxos, bous, vaques, etc. Així trobem un matxo de pèl falp o un bou de pèl mascard.
Per tal d’ampliar una mica més el nombre de colors, també he consultat la Història de Santa Coloma de Queralt de mossèn Joan Segura i Valls i el llibre de Valentí Gual i Vilà titulat Justícia i Terra.
Per facilitar la consulta dels diferents colors, he fet com he dit dues llistes per ordre alfabètic de tots ells, l’una serà per al color de les robes i l’altre pels animals, donat que aquests últims tenen uns colors més específics.
Som-hi doncs:
ALENXANDRÍ. (alexandrí). D’aquest color no n’hem trobat cap referència.
ALL I VINAGRE. (ayl e vinagre). Correspon al color blau turquesa. Quan es fa una conserva amb all i vinagre, l’all adquireix amb el temps un color blau turquesat, això és degut a la reacció dels enzims i el sofre de l’all amb l’àcid acètic del vinagre. Ah, si voleu fer aquest experiment, haureu de posar l’all sencer i en un lloc on li toqui el sol, si no no n’obtindreu el resultat desitjat.
D’AMETLLA TENDRA. Es refereix al color dels ametllons, el qual podrà variar segons la seva maduresa, perquè pot anar d’un verd clar o fins i tot grisós a un marró torrat.
BLANC o BLANCA. (blanch, blancha). Del color de la neu o de la llet.
BLANQUET. Fa al·lusió a la roba de llana blanca, generalment d’un color blanc groguenc.
BLAU. Del color del cel o del mar.
BLAU OBSCUR. Blau fosc.
BLAU TURQUESA. Del color d’aquesta pedra preciosa, que és d’un blau verdós.
BLAUET o BLAUETA. Blau més aviat fosc, que es feia servir especialment en la roba de treball.
BRONZO. Del color del bronze, que és d’un color marró metàl·lic.
BRU. De color castany o marró.
BURELL. També dit BORELL, BORELLET o BURELLET. De color gris fosc, com el color dels draps de llana basta. El burell també fa referència a un teixit gruixut de llana de color cru, marró fosc o gris. També trobem el burell clar, el negre, el burell roig i el burell roiget.
CANYELLA. (cannella, caunella). Correspon al color d’aquesta espècie extreta de l’escorça del canyeller. Té un color groc marronós.
CLAPEJAT. Que té clapes. (segurament de diferents colors?).
DRAP. Del color natural de la llana. Fa referència al color beix o sigui d’un gris groguenc.
ENCANELLAT. Del color de la canyella.
ENCARNAT. De color rosat, com el de la carn. Cal aclarir que es tracta de la carn humana de raça blanca.
ENROJAT O ENROJADA. De color rogenc.
ESCARLATA. (escarlat). D’un color vermell tirant a taronja. En altre lloc el defineixen com d’un vermell intens, entre el carmesí i el grana. També trobem l’escarlat vermell. A més a més, també s’anomenava així a una tela tenyida amb una matèria colorant extreta de la cotxinilla.
ESCARLATÍ. D’un color escarlata més suau. L’escarlatí també és una tela semblant a l’escarlata de color més baix i menys fina.
GERAS. Ho desconeixem.
GRANA. De color carmí o escarlata. També he trobat mitja grana, potser és un color escarlata no tan intens?
GROC. Del color de l’or o de la pell de la llimona madura. Té una semblança amb el color del safrà, donat que groc prové del grec «crocus» que vol dir safrà, per això a algú que fa mala cara se li diu «estàs més groc que el safrà» o bé «estàs més groc que un mort», en al.lusió a la pal·lidesa cadavèrica.
El groc també és el color del sofre. A l’edat mitjana els cristians associaven el color i la mala olor d’aquest mineral amb l’infern i el dimoni i creien que portava mala estrugança.
GROGUET. D’un color grogós.
MONAQUÍ. (monaqui). Ho desconeixem.
MORADENC. Semblant al color de les mores.
MORELL. Ho desconeixem. Potser es refereix als fruits de la morella, que és una planta que fa unes baies de color negre.
MORAT. Del color de la mora, el fruit de l’esbarzer o de la morera negra que són d’un color porpra fosc o negre.
MUSC. (musco, musclo). De color fosc, d’un color morat fosc. Recordem aquí a la gorra musca o barretina musca de color morat pròpia del Camp de Tarragona, del Segrià, de la Ribera d’Ebre i també de la zona de la Baixa Segarra.
NARENJAT. (naranjat, narenjat, naronjat, naranyat). En comptes d’ataronjat, o sigui del color de les taronges. És un castellanisme.
NEGRE. Del color del carbó o del sutge.
NEGRILLA. (nagrilla, negrilo, negrillo). És un castellanisme. En català deu correspondre al negrelló, que és un color negre fosc o negrós.
NOGUERAT. El diccionari Alcover-Moll diu «de color de noguer». Es deu referir al color de la fusta de la noguera, d’un color marró fosc, que és el color que té el cor d’aquest arbre. Aquesta fusta és la més apreciada d’Europa.
LLEONAT. (laonat, leonat, llaonat, llionat). Del color del lleó. D’un color marró groguenc o vermellós.
OR. D’un groc ataronjat semblant al color del safrà. Per això a aquesta espècie se l’anomena «l’or roig o or vermell», tant per la seva vàlua com pel seu color.
PANSA. De color groc ambre, com de mel.
PARD. (parda, pardo). D’un color marronós o rogenc. De fet, aquesta paraula no existeix en català, perquè és un castellanisme.
PALMELLA. (paumella). Varietat de roba generalment de color blau. N’hi havia d’altres colors, però la més apreciada era la blava, que era la més comuna.
PÈL DE RATA. (pel de rata). De color gris marronós, o vermell marronós. Crec que també es refereix a una varietat de roba.
PERDIU. Potser d’un color rogenc? La perdiu roja té el bec, l’entorn dels ulls, les potes i algunes franges roges als flancs, que fa que el color roig sigui el color que més destaqui de l’animal, per això diem, «estàs més roig o més vermell que un perdigot» en al·lusió a la vermellor del mascle de la perdiu. Aquest animal també té d’altres colors com són el gris, el marró, el canyella, el blanc, el negre el castany… potser aquesta diversitat de colors més o menys barrejats ens fa pensar que el color de perdiu podria correspondre a una roba d’un color virolat?
PIAMONTÉS o PIMONTÉS. (piamontes, pimontes). Ho podem relacionar amb la regió italiana del Piemont. Però quin és aquest color?, ho desconeixem.
PRESEGAT O PRESSEGAT. D’un color rosa ataronjat. Crec que aquest color també es referia a una varietat de tela i a una mena de confitura que ja és citada al llibre de Sant Soví, que és el llibre de cuina medieval més antic conservat en llengua catalana.
ROIG. (royx). Del color de la sang arterial i de les roselles. Trobem també algun derivat de roig, com ENROJAT o ROGENC. El safrà també és anomenat «l’or roig».
ROS/ROSSA. D’un color groc o daurat. També trobem escrit rosa o roso, però creiem que no es tracta del color rosa sinó del ros/rossa mal escrit.
ROVELLAT. (rovallat, ruvellat). Del color de l’òxid, que és d’un color marró vermellós.
ROVELL D’OU. (rovell de ou). D’un color ataronjat tirant a vermellós. Cal recordar que a les Balears al rovell d’ou n’hi diuen vermell d’ou.
TANAT O TENAT. El diccionari Alcover-Moll, ens diu que és d’un color moradenc, vinós o ros fosc.
TARONJA. Dit del color entre roig i groc com el color d’aquesta fruita. Dit també ataronjat.
TURQUESAT. D’un color blau cel o verd blavós com el color de la pedra preciosa anomenada turquesa. També trobem turquesat blanc, potser es tracta d’un blau molt clar tirant a blanquinós?
TERRA. D’un color entre marró i roig.
VERD. (vert), i VERD CLAR. Del color de l’herba tendra i de la fulla dels arbres a causa de la clorofil.la. També trobem el color verdeta que deu ser d’un color verdós, potser d’un verd més clar?
VERDUCAT. Deu ser d’un color que tira a verd?
VERD FLORENTÍ. (vert florenti). D’un color verd marronós que s’extreu d’una pedra de la regió italiana de la Toscana que és d’un verd negrós.
VERMELL. D’un color semblant al roig, però més grogós com el vermell d’ou que és com diuen al rovell d’ou a les Balears. Aquest color inclou els tons del carmí al marró brillant i el taronja. Sabíeu que antigament al vi negre a Catalunya se li havia dit vi vermell? Sens dubte que era un color molt més encertat que l’actual, ja que en realitat té un color semblant al del carmí. A la Catalunya Nord se li diu vi roig. Al safrà se l’anomena a vegades «l’or vermell». Ara bé, hi ha zones a Catalunya que als colors vermell i roig els tenen com a sinònims.
ALGUNS COLORS DEL PELATGE DELS ANIMALS.
BLANQUINÓS O BLANQUINOSA. D’un color pàl·lid tirant a blanc.
BAI O BAIG. (bayg). De color vermell clar.
BRU O BRUNA. L’Alcover-Moll el defineix com a gris fosc tirant a negre. Per contra, a altres diccionaris li assignen els colors castany, marró o fins i tot xocolata.
CASTANY. També anomenat bru. D’un color marró rogenc com el de la clofolla de la castanya. En una ocasió trobem «una vaca vermella casi castanya».
FALP. (segons els etimòlegs, s’ha d’escriure falb). D’un color groc rogenc com el dels lleons. El diccionari Alcover-Moll discrepa de l’anterior definició i ens diu que és d’un color gris fosc. Al municipi de les Piles hi ha la Font i el Torrent de Falps prop del poble de Biure, possiblement anomenat així pel color de la terra del seu entorn.
GRIS. Aquest color és una barreja de blanc i negre.
LIARRE. De color blanc i roig.
MASCARD. (mascart). Que té la pell clapada de negre.
MOSCAT. Potser del color del mesc o almesc?. L’almesc és d’un color porpra fosc. Deu ser un derivat de musc.
NEGRE. Completament fosc com el carbó. També trobem el NEGRE CLAR.
PÈL DE RATA. (pel de rata). De color grisenc, negre o marró fosc.
ROIG, ROGENC O ROGENCA. De color vermellós.
ROS. De color daurat.
TANAT, TENAT O TENADA. Segons l’Alcover-Moll, es tracta d’un color moradenc, vinós o ros fosc.
VERMELL. D’un color rogenc.
VERNAL. Ho desconeixem.
XOMELL. Ho desconeixem.
Hi ha alguns colors que hem trobat a faltar com són el marró, el carabassa, el beix, el granat, el lila, el violeta o violat, el rosa, l’argentat o platejat…
El color marró no fou introduït als diccionaris fins a mig segle XIX, de fet en català ja disposàvem del color bru o castany que són idèntics al color citat.
El carabassa o carbassa, és com en dèiem a la Segarra Baixa del color taronja. Actualment, aquest color ha quedat arraconat per l’al·ludit color taronja.
El beix no devia ser un color gaire popular perquè no se’l troba enlloc, només l’he trobat en una ocasió però anomenat color de drap, que era el color natural de la llana, de la fibra de la qual generalment es confeccionaven els draps.
Ja ens hem referit a la grana, però no al granat que és una pedra preciosa de color vermell fosc. És el color que abans castellanitzàvem i anomenàvem «granate».
Els colors lila i violeta tampoc no els trobo enlloc, per tot fan servir el color morat o musc.
Del rosa, ja hem comentat que es deu referir al color ros/rossa o daurat.
I el color argentat o platejat, (que és d’un color blanc brillant o gris clar brillant), tampoc no l’hem trobat aumon.
I ja per cloure aquest article i aprofitant que parlem de colors, m’he fet una pregunta a mi mateix. Quants colors devem tenir en català? Per respondre aquesta pregunta he hagut de recórrer a Internet, i he trobat només una llista parcial de 114 colors; el sorprenent, però, és que si busquem el nombre de colors en castellà, aleshores en trobem 340. Què vol dir això, que el català no té tants colors com el castellà? O és que potser els lingüistes o etimòlegs no actualitzen o adapten prou de pressa els noms dels colors en català? Cada any s’incorporen als diccionaris catalans un centenar de paraules noves, però es veu que afegir-hi els noms dels nous colors els hi ha passat per alt als professionals que els pertoca de fer-ho. Creiem que ja deu tocar de posar remei a aquesta situació.
Josep Ballabriga Clarasó
Gener 2025