MONTSE RUMBAU
Tresors arquitectònics que tenim ben a prop.
Sant Pere de Savella en perill.
Tenim a la Baixa Segarra moltes esglésies romàniques, dels segles X-XI-XII, que ens han arribat fins als nostres dies, algunes en bon estat, d’altres no tant, d’altres ja enrunades.
Sant Pere de Savella és una d’aquestes esglésies que destaquen per la seva senzillesa i la seva austeritat. Justament en aquesta senzillesa i en aquesta austeritat és on rau la seva bellesa. Parets gruixudes i finestres petites, així no hi entra el fred, ni la calor, amb els seus absis tan ben definits, i amb portes d’entrada dovellades, arcades amb alguns elements decoratius, fins i tot algun capitell. Treballs fets per escultors locals, que hi han deixat en el seu treball, la seva rusticitat.
Sant Pere de Savella és en un lloc aïllat, entre Conesa i Forès. Segur que molts la coneixeu, s’hi arriba per un camí que surt de Conesa, fins a trobar un antic mas, el mas de Savella, i d’aquí puja un camí que va serpentejant fins dalt l’ermita. A la primavera, les seves vores s’omplen de lilàs i altres flors. Un cop dalt, el primer que veus és l’absis alçat i recolzat en un mur de contenció. Al costat hi ha un camí estret que va a la petita esplanada on, a la dreta, hi ha la façana i la porta d’entrada. A l’altre cantó, una paret quasi del tot enrunada mig et protegeix de caure pendent avall, i des d’allà es pot veure l’ampli paisatge que se t’obre al davant, una vall amb camps de conreu i uns turons al fons, i en un d’ells, el poble de Forès.
Arraconat a una paret hi ha un sarcòfag de pedra amb la tapa de dos vessants. Sembla una tomba molt antiga, i ho és, està datada al segle XIII o XIV, i et preguntes qui hi devia haver enterrat. Potser un nen, per què el sarcòfag no és gran, fill d’algun noble? S’hi poden veure dos escuts i alguns relleus, però ja molt desgastats. La pedra del damunt ja deu haver estat enretirada més d’una vegada buscant ves a saber què, i a hores d’ara potser la tomba és buida del tot.
I mires la petita església, que sembla tan fràgil i desemparada, malgrat que hagi perdurat durant tants segles. Tot i la senzillesa de la construcció, destaca la porta amb una ornamentació que resulta estranya. Hi ha dos capitells esculpits, on es veuen animals i figures humanes fetes d’una manera simple i tosca. El conjunt de la porta resulta una mica irregular perquè un dels costats es decanta cap a un cantó, com empès en algun moment o altre per la força del mur, o com si hi hagués hagut alguna errada de construcció ja en el començament de l’obra o bé en alguna reforma posterior, o bé afectat en algun moment per un terratrèmol. I damunt de l’absis, el petit campanar d’espadanya coronat per tres esteles funeràries que devien ser de l’antic fossar. Sembla que hi ha altres esteles conservades en el Museu Comarcal de Montblanc.
Les restes de la torre de defensa-antic castell de Savella, i restes de l’antic mur o muralla defensiva del poblat
Restes de l’antic mur o muralla defensiva del poblat
En la revista “La Segarra” de fa anys, vam explicar que en aquest espai, s’hi amaga un secret que poca gent coneix. Per veure’l, cal endinsar-se pel bosc que hi ha ben a prop, i amagades entre les alzines i els pins, i les seves arrels, apareixen les restes d’un antic poblat. Es tracta de Savella, dita també, Savella de l’Abadiat. Des d’allà es dominava, quan no hi havia tant de bosc, la vall del Fonoll. Sembla que aquesta zona estava poblada des de molt antic. Al segle XV, a causa d’una epidèmia de pesta, quedà durant un temps despoblat. Al segle XIX, i fins als primers anys del XX, hi vivien quatre famílies. Finalment va quedar abandonat. Durant molts anys, el lloc va pertànyer al monestir de Santes Creus. Avui dia encara s’hi poden veure restes de les parets de les cases, també d’una muralla que devia envoltar el poblat i la base d’una torre rodona que servia de guaita i de defensa. El pas dels anys i el creixement del bosc han submergit aquest antic poblat en el més absolut oblit. Enmig d’aquestes restes tan amagades per la vegetació, costa d’imaginar-te que s’hi hagués viscut durant tants segles. Dones anant a la font a buscar aigua, homes treballant la terra o fent llenya, nens corrents amunt i avall … Crits, baralles, converses, amors, rialles, plors … Ara, només el bosc que creix i el silenci que ho inunda tot.
Se sap que l’església de Sant Pere està en un estat molt precari, i que, fins i tot, ja no es pot entrar dins. Mirant per alguna escletxa de la porta es pot veure que l’interior està apuntalat. L’Església pertany a Conesa, encara que ja hem dit que Forès no és lluny. Parroquialment, depenia d’aquest últim poble, però el 1330 va ser agregada a l’església del Fonoll.
Aquesta església és una petita joia que tenim ben a prop, i que ha sobreviscut durant segles fins a arribar als nostres dies. Recordem que l’església és del segle XII, uns segles en què encara es lluitava contra els sarraïns. Després de tants i tants anys, havent aguantat pluges, inundacions, sequeres, ventades, nevades, i segurament algun terratrèmol, s’ha mantingut dreta, desafiant el pas del temps. Els avantpassats que vivien en els pobles i masies de l’entorn, l’han conservat, i també hi han pregat, s’hi han fet misses, batejos, casaments, enterraments, aplecs, amb gent arribada fins i tot de més lluny, i trobades festives.
Doncs ara, Sant Pere de Savella necessita ser restaurada, per evitar que s’ensorri.
Deixarem que ara caigui i acabi desapareixent quedant tan sols un munt de pedres escampades per terra? Justament quan vivim en una època en què tenim de tot, i tants medis al nostre abast?
La zona està plena de molins aerogeneradors, sembla que han de pertànyer a Forès, ja que els tenen a tocar. Els molins aporten molts diners als ajuntaments dels pobles que els tenen a prop. A Forès, a la part inferior del poble s’hi han fet unes instal·lacions esportives que destaquen molt. Potser s’ha pogut fer gràcies als molins, però no ho sabem.
Entre els veïns de Conesa i els de Forès, amb la quantitat de molins que hi ha, o bé intentant ajuntar els esforços dels dos ajuntaments, no seria possible aconseguir restaurar aquesta església que és un element únic de la zona?
Si ningú respon, no es podria plantejar crear una associació, o ajuntar algunes associacions, per salvaguardar Sant Pere de Savella? I potser més endavant altres esglésies romàniques que tenim ben a prop? Algunes ja estan enrunades, com Sant Jaume d’Almenara i Sant Miquel de la Portella, les dues a la zona d’Aguiló, o la de Turlanda, prop de Conesa, on tan sols queden les restes de l’absis.
N’hi ha moltes més: Sta. Fe de Monfred, que té la porta oberta, i dins s’hi ha fet foc, i segurament algú o alguns hi han dormit. Una pedra de dalt de la teulada ha caigut, o l’han fet caure. Està en perill?
Sant Jaume de Rocamora dalt a Sant Magí, el 2012 hi havia un forat a la teulada bastant gran. Durarà gaire?
Sant Esteve dels Ferriols, algú està al cas del seu estat?
D’altres ja fa anys que han estat restaurades, com Sant Miquel de Montclar, Sta. Susanna de Sta. Perpètua, o Sant Jaume que està al peu del castell de Queralt. Però algú supervisa com estan?
No deixem que l’església de Sant Pere s’ensorri. A vegades els diners se’n van en projectes ben estranys, i alguns ben inútils, per segons què, sempre hi ha diners, per altres coses, no n’hi ha mai.
Porta dovellada, segurament del mas medieval.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Març 2025
Contacta amb l'autora
