El virus del xarampió és un dels patògens humans més contagiosos, de fet un cas en pot produir entre 12 a 18 casos secundaris de mitjana. Dues dosis de la vacuna és l’estàndard per a la prevenció de la malaltia que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).  Això són coses conegudes de fa temps.

Com també ho són moltes de les pitjors complicacions del xarampió que varen ser descobertes fa dècades: els nens poden morir per pneumònia o encefalitis, les dones embarassades podien patir parts prematurs i en casos extrems els afectats poden desenvolupar panencefalitis esclerosant subaguda entre set i deu anys després de la infecció inicial i amb un pronòstic invariablement fatal.

Però la recerca genera noves notícies com la publicada per la revista digital The Scientist amb el títol: Amnèsia Immunològica: Com el brot de xarampió de Texas podria fomentar l’expansió d’altres malalties infeccioses.

L’amnèsia immunològica és una conseqüència de la infecció pel virus del xarampió descoberta en els darrers deu anys i que es presenta d’una forma general i insidiosa. En poques paraules, el virus del xarampió fa que el sistema immunitari oblidi la immunitat adquirida prèviament, tant sigui de resultes de vacunes o d’infeccions, deixant als infants vulnerables a una multitud d’altres patògens per un període de temps de 2 a 3 anys. 

Això es va observar en estudis epidemiològics on nens que havien estat infectats pel virus del xarampió presentaven una mortalitat elevada causada per infeccions diferents del xarampió que havien patit entre 18 i 30 mesos després de la primera infecció. Estudis posteriors tant a escala cel·lular com epidemiològic en infants en diferents països han permès determinar com el virus del xarampió debilita el sistema immunitari i el fa propens a noves infeccions. Per tant, la vacunació és una cosa més que una salvaguarda enfront del xarampió, també atura les altres infeccions que poden aprofitar el dany immunològic induït pel xarampió. 

Abans de l’aprovació de la vacuna contra el xarampió l’any 1960 aquesta malaltia causava la mort d’uns quants centenars de nens cada any només als Estats Units. Després d’unes quantes dècades de vacunacions l’any 2000 l’OMS va declarar la malaltia erradicada dels Estats Units. En l’àmbit de tot el món l’any 2000 van morir 545.000 persones per aquesta malaltia, que es van reduir fins a 109.000 l’any 2017. Però el gener d’enguany un brot d’aquesta malaltia va aparèixer a Texas afectant unes 300 persones i produint fins ara dues morts, les primeres per aquesta causa en una dècada als Estats Units.

Des que Edward Jenner a finals del segle XVIII va crear la vacuna contra la verola, que va permetre erradicar la malaltia al segle XX, les vacunes han tingut detractors. Avui en dia el més cridaner és un tal Wakefield que va dir, ja fa anys, que la vacuna triple vírica contra el xarampió, les galteres i la rubèola produïa autisme d’acord amb uns pretesos estudis que deia que havia fet. Va aconseguir que li publiquessin un treball a la revista The Lancet, encara que després aquest treball va ser retirat quan van descobrir que havia falsejat les dades i a ell li van retirar el títol de metge. Més tard, estudis fets en centenars de milers de nens van demostrar que no hi havia cap

relació entre la vacunació i l’autisme. Però encara hi ha rucs que el creuen com el senyor Robert F. Kennedy que avui és secretari de Salut dels Estats Units. L’any 2019 l’OMS ja va identificar la desinformació sobre l’eficàcia de les vacunes com una de les 10 amenaces més grans per a la salut mundial.