MONTSE RUMBAU
Els Rabassa al mas d’en Briàs
El mas d’en Briàs, que tots coneixem, perquè el veien sempre a l’esquerra quan ens acostem a Sta. Coloma venint del cantó d’Aguiló, era un mas important, i ja està documentat al segle XV. Ha tingut diversos noms amb els anys. Mas de l’Anguera, mas Canela, mas Rabassa, i mas d’en Briàs.
I hem tingut la sort de trobar els Rabassa al mas. L’any? El 1569.
Aquest cognom no l’havíem trobat anteriorment. El que vol dir que venien d’alguna altra zona.
Hem trobat el testament de la Tecla Rabassa, fet el 12 de febrer del 1569.
La dona sempre porta el cognom del marit un cop es casa, i el seu, molt poques vegades el podem saber, només quan anomenen a un germà d’ella, aleshores sí, aleshores ja podem saber quin és el seu cognom.
La Tecla era viuda, el marit: el Pere Rabassa. D’on eren? De la masia d’en Rabassa, terme de Tamarit, Tarragona.
El poble era Ardenya. Els Rabassa, uns estan a la masia de Tamarit, uns altres estan en un altre mas: al mas Canela de Sta. Coloma de Queralt el que coneixem actualment com mas d’en Briàs.
Els seus marmessors:
En Lluís Rabassa, “habitant en lo mas d’en Canela”.
Pere Rabassa, “habitant en Ardenya, parròquia de Tamarit”.
Tots dos són fills de la Tecla.
Els Rabassa no eren pobres, havien de ser una gent força acomodada. Van comprar el mas Canela? Segurament, una família com els Rabassa, no estarien com a masovers, sinó com a amos.
La Tecla disposa de 200 lliures per fer-ne el que vulgui, una quantitat força important en aquests anys, i encara més sent una dona. Les 200 lliures que “tinc a mes voluntats sobre los béns de mon marit, en Pere Rabassa difunt”.
D’aquestes 200 lliures, en deixa 50 al seu fill Pere que viu al mas d’Ardenya.
Al seu fill Joan, que viu a Tarragona, li deixa també 50 lliures.
Al seu fill Lluís, que viu al mas Canela, 50 lliures.
Altres 50 lliures, vol que el seu hereu “sie obligat de fer un seyet de dol a ma filla Tecla, muller de Pere Alomar habitant en la vila de Vilabella”.
Deixar 50 lliures a cada fill, no sent hereus, eren molts diners. No hem trobat una quantitat tan important que donessin als fills cabalers en aquesta zona.
I a la seva filla Magdalena, casada amb en Francisco Magrinyà, del terme de Tamarit, “sie fet per dit mon hereu, un altre seyet de dol y li sie donat un vel de seda ab una guarnició de or lo qual li tinc promès en capítols matrimonials”.
(DCVB “seyet”: un saio petit, “saio” Peça de vestir que cobria el cos des del coll fins més avall de la cintura, era ampla i sense botons).
Les filles sembla que no van tenir tanta sort com els seus germans, res estrany però en aquells anys. La mare demana tan sols a l’hereu que faci a les seves dues germanes un “seyer de dol”. Poca cosa comparada amb els germans, però hem de tenir en compte que les dues ja estaven casades, i que, per tant, ja havien rebut els seus dots. No en sabem res dels seus dots, però segurament els Rabassa devien haver sigut força generosos.
Cal destacar el vel de seda amb guarnició d’or que la Tecla dona a la seva filla Magdalena. Una peça sens dubte luxosa, que ve a reafirmar la bona posició de la família Rabassa.
I tots els altres béns, són pel seu hereu: el seu fill Gaspar Rabassa, habitant en lo mas d’en Rabassa, terme de Tamarit.
La Tecla és al mas Canela, el testament el fa en aquest mas. I, en un apartat a part del testament, es fa constar que la Tecla hi va morir.
Els fills de la Tecla:
El Gaspar, l’hereu, el Pere, el Lluís, el Joan, la Tecla i la Magdalena.
Viuen al mas d’en Rabassa:
L’hereu, el Gaspar, i el Pere.
Viuen al mas Canela:
El Lluís, i la Tecla, que potser hi ha anat de visita.
Viu a Tarragona:
El Joan.
Viu a Vilabella:
La Tecla, casada amb el Pere Alomar.
Viu al terme de Tamarit:
La Magdalena, casada amb el Francisco Magrinyà. No sabem el lloc exacte on viuen.
Podem veure com els del mas Rabassa s’havien anat escampant pel territori.
Segurament trobarem algun document més on hi surtin els Rabassa, si tenim aquesta sort, ho anirem explicant.
El mas de la Canela, també anomenat mas de l’Anguera, estava en mans del Mateu Anguera i el seu fill Miquel al segle XV. (Gerard Calceller i Barrabeig. “La Baronia de Queralt al segle XV” 1998. Pàg. 34).
Amb els Rabassa, el mas va acabar dient-se em cognom dels nous amos: Rabassa.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Juliol. 2025
Contacta amb l'autora
