Aquest dissabte passat, al vespre, vàrem assistir al tercer concert de les Nits Musicals a la Brufaganya.

La veritat és que concert i programa, arribaven precedits de molt bones crítiques. La unió entre la veu singular de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi ha tornat a demostrar que la tradició i la innovació no només poden conviure, sinó que poden retroalimentar-se amb una força musical esplèndida.
Va ser un concert a l’aire lliure, fet poc habitual dins l’historial dels concerts de Sant Magí.

Hem de dir que aquest fet ja predisposava d’alguna manera l’ànim del públic. Per molt apamat que tinguem el lloc, s’ha de reconèixer que aquest escenari, envoltat de silenci i ombres de capvespre, va esdevenir un verdader amfiteatre de la memòria i aquesta atmosfera va aportar una intensitat afegida a cada cançó, amb la foscor subtil i la llum càlida dels focus, convertint els gestos dels músics gairebé en un ritual. Un concert així, fora dels espais convencionals, permet que la música ressoni d’una altra manera: més lliure, potent, però també íntima.

Amb un programa ben seleccionat, de la mà, i sobretot de la veu, de Roger Mas, van anar desgranant les cançons que es retrobaven amb la nostra memòria: un mosaic ben travat, de lirisme, compromís i molta sensibilitat. Roger Mas va mostrar-se en plena forma, malgrat el constipat, amb una veu profunda i capaç de transmetre des de la tendresa fins a tonades de més solemnitat o temes més populars.
El repertori va saber combinar temes propis amb adaptacions que han marcat el seu recorregut, com “La canzone dell’amore perduto” o “La Llorona“, amb arranjaments que permetien respirar el so de la cobla sense que aquesta perdés la seva essència. Especialment emotiva va ser la interpretació de “Lo comte Arnau”, on el mite, dit al bell mig de la nit, ressonava amb molta força entre tenores i tibles.
La Cobla Sant Jordi, com ja ens té acostumats, va brillar amb solvència i sensibilitat. Van crear textures que s’hi adeien tant al lloc i al moment: qualitat contrastada, van ser els amos de la vetllada.

Els músics que acompanyen habitualment Roger Mas van aportar també una complicitat essencial: Xavier Guitó (piano i veus), Josep Pinyu Martí (percussions) i Arcadi Marcet (baix i contrabaix) van contribuir a una sonoritat delicada però robusta, atenta a cada matís.

Dit d’una altra manera: a la plaça del Santuari, ahir, el nombrosíssim públic assistent, va gaudir, va xalar i es va emocionar amb aquest concert, en una nit on va acompanyar la climatologia i per arrodonir-ho, a mig concert va aparèixer neta i resplendent la lluna plena. Coses que passen a Sant Magí.