Llamp i vida: històries que il·luminen i fulminen.
Que algú mori a causa d’un llamp, no és cap fet extraordinari, ja que cada any al món hi ha força víctimes que moren per la seva causa. Més endavant us informarem amb més detall sobre aquests fets.
Per començar, posarem com a exemple a un pagès colomí que morí víctima d’un llamp. Deixem al rector que ens ho expliqui, o millor dit deixeu-nos traslladar al que ell registrà en el corresponent llibre d’òbits. Diu així: «Lluis Vilanova, pages, fadri de desditxa per quant vingue un llam lo dia de St. March (25 d’abril) stan en les terres de la aucata (deu ser una partida de terme) il mata sens rebrer ningun sagrament». Això passava l’any 1687.
Es veu que el rector no tingué cap problema a l’hora de fer-li els funerals ni a l’hora d’enterrar-lo, ja que hi havia la creença que els que havien mort per aquesta descàrrega elèctrica, no podien ser enterrats en lloc sagrat perquè estaven convençuts que estaven maleïts o que el seu cos estava contaminat i que fer-ho podria provocar una desgràcia. Es veu que qui moria, víctima d’un llamp, se’l considerava un pecador i que la seva mort, per tant, havia estat deguda segurament a un càstig diví. Encara que no tothom pensava el mateix, perquè n’hi havia que creien que era el mateix diable, el que havia llençat el llamp només per divertiment, i la prova que ho constatava era que la víctima feia un tuf de sofre que s’ensumava ja de lluny. Vaja, això almenys era el que es comentava.
Per contra, en altres cultures els llamps eren benèfics i manifestaven la força o energia divina, per tant, si algú era mort per un llamp era enterrat en el mateix lloc; en el cas que la víctima resultés il.lesa, aleshores es creia que aquella estava tocada per l’esperit diví i que tenia poders curatius. En el món del xamanisme, a la persona que li havia impactat un llamp se’l considerava amb poders per guarir persones malaltes. A Mèxic, per exemple, els deien els «rayados» a aquestes persones, les quals tenien el poder de propiciar la pluja en cas de sequera o allunyar-la quan l’excés d’aigua era contraproduent, a més de tenir la facultat d’allunyar les pedregades.
ELS LLAMPS SÓN BENÈFICS I NECESSARIS
Els llamps són beneficiosos quan cauen a la Terra, perquè fixen el nitrogen atmosfèric, que aprofiten les plantes com a fertilitzant.
També ajuden a netejar l’atmosfera contribuint a la formació d’ozó, el qual ajuda el planeta a protegir-lo de la nociva radiació ultraviolada.
A més, ajuden també a eliminar les partícules contaminants i els gasos perjudicials per a l’atmosfera, contribuint a millorar la qualitat de l’aire.
L’absència de llamps tindria un impacte significatiu en el clima, l’atmosfera i la vida a la Terra. Hi hauria menys pluges i tempestes, que són les encarregades de distribuir la calor i la humitat de l’atmosfera. En definitiva, doncs, l’absència de llamps ens portaria a fer que hi hagués sequeres més perllongades i canvis en els patrons climàtics.
Però si bé els llamps, com hem vist, poden ser molt benefactors per a la salut de l’atmosfera i per a la Terra en general, a vegades no ho són tant per als éssers humans, animals i béns immobles. El fet és que anualment al món moren d’entre 6.000 i 24.000 persones víctimes d’un llamp.(aquesta dada no ens acaba d’oferir prou confiança, ja que pensem que és molt gran la diferència entre uns anys i altres).
A partir d’ara ens centrarem a parlar de les persones que han estat afectades per la força destructiva dels llamps.
Morir a causa d’un llamp, com ja hem dit, no és cap fet infreqüent, encara que certament no és un fet que es consideri massa habitual. Cada català té un 0,00004 de probabilitats de morir per culpa d’un llamp. O, dit d’una altra manera, a 1 de cada 25.000 catalans els hi acabarà caient un llamp al llarg de la seva vida.
Segons dades del Departament de Salut de l’any 2011, entre el 1975 i el 2008 van morir a Catalunya 20 persones víctimes d’un llamp.
A la península Ibèrica cada any hi ha d’entre 10 i 15 persones que moren a causa d’un llamp.
A cop d’ull, ens podem pensar que la majoria de les persones que els hi cau un llamp a sobre acaben morint, ja que no és cert perquè el 90% en sobreviu.
Els sobrevivents de l’atac d’un llamp, però, acaben tenint moltes seqüeles transitòries o permanents, siguin físiques o mentals.
A nivell psíquic poden tenir lesions cerebrals i nervioses… causant confusió, pèrdua de memòria, depressió o alteracions de la personalitat.
Físicament, poden perdre la vista, l’oïda i la parla, també poden presentar cremades externes i internes, trencament d’ossos, dolors musculars crònics, atacs cardíacs, hemorràgies, coma, impotència, etc.
La causa més probable de mort per l’impacte d’un llamp és una aturada cardiorespiratòria o bé una hemorràgia interna. Es creu que d’un 20 a un 30% de persones que els ha impactat un llamp moren per una aturada cardíaca.
POT SER BENEFICIÓS QUE ET CAIGUI UN LLAMP A SOBRE?
En alguns casos s’ha vist que a la persona que l’ha tocat un llamp, li han augmentat les seves possibilitats mentals, tot i que aquest tema no ha estat prou estudiat ni contrastat. Alguns experts han volgut resoldre aquesta qüestió i han suggerit la hipòtesi següent: A mesura que les neurones danyades moren, alliberen neurotransmissors que provoquen una «reorganització» de les connexions cerebrals.
Un cas ben curiós va passar el 1980 a l’americà Edwin E. Robinson, el qual estava cec i parcialment sord a causa d’un accident i, gràcies al fet que li caigué un llamp a sobre, recuperà altre cop els sentits de la vista i l’oïda. Els experts encara no han sabut trobar una explicació raonable a aquest fet gairebé miraculós.
Hi ha hagut casos documentats en els quals l’impacte d’un llamp provocà que l’afectat o afectada li canviés el color dels seus ulls, en alguns casos el color s’enfosquí i en d’altres passà d’un verd o blau a un marró fosc. És justament el que li va passar a una influenciadora australiana el 2023; la noia d’uns trenta anys, anomenada Carly Robinston, li caigué un llamp a sobre i de seguida experimentà un canvi en el color dels seus ulls, ja que aquests passaren de ser verds a marró fosc.
No sabem si la descàrrega elèctrica afectà la personalitat de la Carly, però el cert és que des de llavors canvià el seu cognom patern de Robinston pel d’Electric, segurament més apropiat o convenient per a la nova Carly ara possiblement més energètica. L’explicació a aquest últim cas es creu que és deguda, segons els experts, a què la descàrrega elèctrica del llamp pot danyar els teixits dels ulls, incloent-hi l’iris, i modificar la distribució de la melanina, que és el pigment que determina el color dels ulls.
Podríem pensar que els llamps cauen a la Terra de forma aleàtoria i creiem amb els ulls tancats que no poden caure mai al mateix lloc. Sembla lògic, oi?
Doncs no, estem ben equivocats! La investigadora Glòria Solà (1) ha demostrat recentment que a Catalunya hi ha 148 llocs on cada any impacten un o més llamps. I posats a tafanejar, també ens podríem preguntar quins són els punts de Catalunya on cauen més llamps anualment, un d’ells és a Sant Jeroni, a la muntanya de Montserrat, a una alçada de 1.236 mètres, i l’altre és a la Torreta de l’Orri, a 2.439 metres d’alçada que és al Pallars Sobirà. Però el que no hem pogut saber, és quants llamps hi cauen cada any, en aquests dos llocs.
També és de creença popular que un llamp pugui caure més d’una vegada a una mateixa persona. Doncs de nou ens equivoquem, perquè certament hi ha individus que els ha impactat més d’una vegada un llamp. D’entre aquests, n’hi ha un que en destaca especialment, es tracta d’en Roy Sullivan (1912 – 1983), un guardabosc americà de l’estat de Virgínia al qual acabaren anomenant el «parallamps humà» perquè al llarg de la seva vida li caigueren ni més ni menys que set llamps a sobre, i a pesar de passar-les ben magres i contra tot pronòstic sobrevisqué, i és justament per aquest motiu que figura al Llibre Guinness de Rècords.
Arreu del món s’han produit i es produeixen diversos casos de persones que han estat ferides o mortes per un llamp. En veurem una bona mostra dels casos que considerem més destacats o curiosos, però primer de tot parlarem dels incendis forestals provocats per llamps.
CONTRIBUCIÓ DELS LLAMPS EN L’EXTENSIÓ DELS INCENDIS FORESTALS
És difícil esbrinar quants incendis forestals al cap de l’any poden haver estat causats per la caiguda de llamps. Això no obstant, tot i la complexitat, la revista científica britànica Global Change Biology, ha fet un estudi en el qual calcula que 320 milions d’arbres moren cada any a causa de tempestes elèctriques. Hi ha altres estudis, però, que asseguren que anualment es veuen afectades per la dita causa entre 330 000 i 431 000 hectàrees forestals.
En el cas de Catalunya, es calcula que un 11% dels incendis de zones boscoses, sobretot, són causats pels llamps, situant aquests accidents en la quarta causa més freqüent d’incendis al territori.
A continuació, però, us volem parlar, del que es considera l’accident més greu de la història ocasionat per un llamp. Aquest desastre succeí el 1769 a Itàlia, concretament a la regió de la Llombardia a la ciutat de Brescia en la qual durant una tempesta elèctrica caigué un llamp que destruí gran part de la ciutat i allí hi moriren més de 30.000 persones. Els morts foren tan nombrosos perquè el llamp impactà en una església que feia de magatzem i on s’hi havien encabit més d’un milió de quilos de material explosiu que esclatà quan li caigué un llamp, el qual ocasionà, com ja hem vist, tants milers de víctimes. En aquest desastre no podem eludir la responsabilitat humana que decidí imprudentment emmagatzemar tanta quantitat d’explosius en un lloc inadequat i sense les necessàries mesures de seguretat.
Un incendi provocat per un llamp en el qual morien 469 persones, passà a Egipte el 1994. Una tempesta elèctrica ocasionà l’incendi de tres tancs de petroli de 5000 tones de combustible cadascun.
L’incendi més gran del segle, provocat per llamps, són els incendis forestals de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, el 1974-75. Varen cremar prop de 117 milions d’hectàrees. i curiosament no hi hagué cap víctima humana. Igual que en el cas anterior, aquests incendis foren causats per diversos factors humans i naturals, perquè hi influïren les condicions extremes de sequera i les altes temperatures que propiciaren l’expansió dels incendis, a més de les cremes de restes agrícoles descontrolades, les fogueres d’excursionistes i la incineració de brossa hi jugaren un paper força important.
L’incendi forestal més gran d’Europa ocasionat altre cop per un llamp passà a Grècia l’any 2023. Cremà gairebé 100.000 hectàrees. I hi moriren 28 persones.
El major incendi protagonitzat per un llamp a Espanya, passà el 2022 a la província de Zamora on es cremaren més de 25.000 hectàrees i hi moriren 4 persones.
I a Catalunya? Quin és l’incendi més gran en el qual hi ha hagut més morts o més persones afectades? Doncs no ho sabem, potser algú ens en podria informar?
Com podreu veure, la informació que us passarem tot seguit és espigolada d’aquí i d’allà i només hem seleccionat les dades que ens han semblat més curioses o sorprenents, deixant de banda molts casos similars que farien massa feixuga aquesta crònica. Anem-hi, doncs…
Arreu del món són força corrents els accidents mortals causats per llamps a futbolistes, i a causa d’això a alguns els han hagut d’amputar les cames o els peus. Per tant, ara no ens entretindrem en la descripció de cada cas, només farem una excepció donat que en el cas que ara us explicarem van morir de cop víctimes d’un llamp, tot un equip de futbol d’11 jugadors d’entre 20 i 35 anys. A l’altre equip, sorprenentment, no els passà res, i d’aquí vingué que la superstició popular atribuí aquest fet a un acte de bruixeria.
Al cap d’un temps, un estudi més «científic» o més acurat determinà que la causa més probable del fatal incident, foren uns claus metàl·lics que els jugadors de l’equip accidentat duien clavats en el seu calçat, la qual cosa feu que augmentés la conductivitat elèctrica dels dits esportistes.
A part dels objectes metàl·lics que poguessin portar a sobre els jugadors i que feien efecte crida dels llamps, el fet de córrer durant la tempesta elèctrica amb els participants, tot xops, incrementaria el risc de ser atacats per un llamp. El moviment i la humitat, doncs, crearen segurament una zona de convecció que atragué les descàrregues elèctriques. Ah, abans que ens n’oblidem, això passava a la República del Congo l’any 1998. I ara passarem a relatar-vos els diferents casos en els quals els llamps han estat protagonistes, mirant de no fer-nos gaire pesats, per això només en comentarem tan sols uns quants. Quan es descriu un accident causat per un llamp, boi sempre se’ns explica el lloc del cos per on entra la descàrrega elèctrica i tot seguit per la part per on surt. Pel que sembla, no hi ha cap part del cos preferent per on entra el llamp ni tampoc per on surt, encara que per un seguit prefereixen entrar per les parts superiors i sortir per les inferiors; no obstant això, tampoc és massa estrany que sigui a la inversa, per tant, ara no ens caldrà fer un inventari de les parts del cos on entrà o sortí un llamp donat, que considerem que no té gaire importància, ja que ens estalviarem de si li entrà pel cap i li sortí per una mà o de si li entrà pels peus i li sortí per la boca. Els resultats foren diversos, des de provocar-els-hi la mort a restar il·lesos, a alguns els afectà diferents parts del seu cos i a d’altres els hagueren d’amputar, per exemple, els peus. I el mateix podem dir de les embarassades que els impactà un llamp, perquè tant trobem que morí un dels dos o tots dos, com que restessin il·lesos o que morís tan sols un/una d’ells. I parlant d’embarassades, us volem explicar un cas ben curiós que passà el 2012 en un país americà… durant una forta tempesta elèctrica caigué un llamp a una prenyada que portava trenta-vuit setmanes d’embaràs. La guspira elèctrica de primer travessà l’orella del nadó i després tocà a la mare. La conseqüència de tot plegat fou que la petita, després d’un any, encara no podia asseure’s, ni gatejar, i tampoc podia digerir els aliments correctament. Un efecte inusual els passà als cabells de la nena, ja que mantingueren durant molt de temps l’electricitat estàtica.
A un croat anomenat Zohan Jurkovic de quaranta-un anys, quasi es mor per un llamp que l’impactà de ple al cap mentre circulava en bicicleta per Petrova… la descàrrega del llamp li sortí pel penis, que actuà com una presa de terra. Ah, i tenim dos casos més que afecten a les parts sexuals masculines que tot seguit us comentem. A un home li entrà un llamp per l’escrot i a un altre li sortí pel mateix lloc i tots dos sobrevisqueren, encara que no en sabem les conseqüències.
El fet d’haver-hi tres homes als quals els impactà a cadascun un llamp als genitals, potser us podria fer pensar erròniament que aquesta zona és preferent en aquest sexe a l’hora de caure-hi els llamps, en canvi, també ens preguntem perquè a les dones no els n’hi cau cap en aquesta zona, doncs bé, tot té una explicació ben senzilla i lògica, donat que els homes passen molt més temps a l’aire lliure per qüestions de feina o també en activitats lúdiques, esportives i d’esbarjo que fan a camp ras, que no pas les dones, i és per aquest motiu que als homes els és més probable que els fereixi un llamp. A l’interior dels habitatges no és tan freqüent que hi entri un llamp.
Per tant, atès el que acabem d’exposar, els homes són els més afectats pels llamps. Es calcula que un 85% de les víctimes, doncs, són homes i la resta dones.
Hem d’advertir, però, que tots aquests afectats no foren ferits per l’impacte directe d’un llamp, donat que no és necessari que et toqui un llamp de ple, sinó que et pot afectar de forma lateral o indirecta; per exemple, si algú està situat prop d’un arbre i cau un llamp sobre ell, aquest et pot rebotar cap a tu. També et pot tocar un llamp que cau a terra a una distància d’uns 30 metres, la descàrrega t’arribarà a través del sòl moll.
Us podríem avorrir una estona més explicant-vos més casos, però trobem que ja és suficient.
QUAN ELS ANIMALS SÓN LES VÍCTIMES DELS LLAMPS
Després de totes aquestes víctimes humanes causades per llamps, els toca el torn als diferents animals que foren morts per aquesta causa arreu del món i ho farem de forma cronològica. Hem considerat només els casos més representatius o que afectaren a més animals. Comencem, doncs…
A Àustria el 1995 van morir 10.000 gallines.
L’any 2009 van morir 22.000 pollastres en una granja d’un poble de Castelló.
El 2013, a Osca, un llamp fulminà a 270 ovelles de cop.
En un poble de Càceres, el 2014 morien 129 cabres.
El 2016 moren 320 rens a Noruega.
A Pontevedra, el 2020 moren 17.000 pollastres en una granja.
L’any 2021 10.000 gallines moren a València a causa d’un llamp. I a Geòrgia el mateix any moren 550 ovelles per la mateixa causa.
I en una granja de Navarra, el 2022 morien 23.400 pollastres.
Ah, hem descartat moltes morts que no són prou rellevants, per exemple, no hem trobat una gran quantitat de vaques mortes per llamps ni tampoc trobem gaires porcs morts i ni tan sols trobem cap granja afectada de conills ni de guatlles.
Totes aquestes dades que acabem d’exposar suposen una petita xifra pel que fa als animals morts arreu del món anualment, donat que no se’n coneixen prou detalls, però el que sembla evident és que el total de morts ha de ser molt superior a les víctimes humanes, degut més que res a una causa determinant, que és que els animals domèstics estan concentrats en espais tancats com granges o corrals, i que els animals salvatges, quan hi ha tempestes intenses, tenen tendència a agrupar-se en grans quantitats.
Tot i que us podreu preguntar com és possible que un sol llamp mati a molts animals de cop, doncs l’explicació és que l’alta humitat del sòl i de l’aire pot facilitar la propagació de l’electricitat, augmentant d’aquesta forma la zona d’impacte del llamp. Hem de pensar que un llamp pot generar una potència impressionant donat que té la capacitat d’alliberar entre 100 i 1.000 milions de volts d’electricitat, i aquests corrents elèctrics poden arribar a 200.000 amperes. Els llamps poden arribar a una temperatura de 30.000 graus Celsius (54.000 graus Fahrenheit), que és una temperatura molt superior que a la del Sol a la seva superfície. La durada d’un llamp és molt efímera, ja que per un seguit no arriba ni a un segon, encara que el 2020 entre els països de l’Uruguai i Argentina es registrà un cas en el qual un llamp durà fins a 17,1 segons, per la qual cosa es convertí en el més llarg de la història.
I encara tenim una altra dada prou curiosa, la qual ha estat registrada per l’Organització Meteorològica Internacional (OMM), que ha informat que el llamp més llarg que ha estat registrat fins ara es localitzà en distintes zones dels EUA el 2017 i s’estengué un total de 829 quilòmetres.
Hi ha hagut algun cas que, tot i que el llamp ha estat el causant de la mortaldat d’animals, no sempre és l’electrocució la causa principal, sinó, que és o ha estat un incendi o una destrucció del sistema de refrigeració, que provocà en el primer cas l’ofegament o crema dels animals i en el segon de la seva asfíxia.
I abans de tancar aquesta tanda de morts d’animals, potser algú es preguntarà. I si cauen llamps al mar, es produeix la mort de molts peixos? Doncs la resposta és que no, sí que hi pot haver alguna mort ocasionada als peixos que neden prop de la superfície, encara que molts d’ells acostumen a nadar a una certa profunditat, i l’electricitat a l’aigua marina es dissipa ràpidament, per la qual cosa no solen veure’s afectats.
Ja ho veieu, doncs, els llamps són una gran força de la Natura certament ambivalent, tot i que, com hem vist, ens són necessaris, tot i que a la vegada també hem copsat, com hem dit més amunt, que són extremament perillosos produint cada any moltes morts, tant de persones com d’animals, a més de múltiples desastres naturals.
NOTES ADDICIONALS.
Fins ara hem conegut els efectes dels llamps sobre les persones, animals i sobre la Terra en general, però no volem tancar aquest article sense comentar dues importants hipòtesis que alguns científics proposen sobre els llamps. La primera és que als llamps se’ls considera els principals responsables d’originar la vida sobre la Terra; quan impacten sobre el planeta, les descàrregues elèctriques desenvolupen un paper fonamental en la formació de les primeres molècules orgàniques, que són, per tant, les molècules de la vida. Pel que sembla, els antics no estarien gaire desencaminats quan atribuïen als llamps que impactaven al sòl el poder de fecundar a la mare Terra. De les diverses teories que existeixen sobre aquesta qüestió, aquesta podria ser una de les més acceptables, encara que no tothom hi estigui d’acord, és clar.
I l’altra hipòtesi que es discuteix sobre els llamps és que aquests podrien ser els causants de la primera font i posterior domesticació del foc per part de l’home primitiu. En cas de ser certa aquesta teoria, suposaria un abans i un després en la història de la Humanitat, un pas de gegant que feu possible l’avenç i el desenrotllament de la civilització humana.
EL PODER DELS LLAMPS I LA DIVINITAT
Des de l’antiguitat, els llamps (i els llampecs (2), les centelles (3) i els trons) produïren un gran impacte i profund terror als humans pel seu poder devastador i ho associaren a forces sobrenaturals i divines, i és per tot això que en moltíssimes cultures d’arreu del món i en tots els continents hi hagué deus i deesses que s’apropiaren i ostentaren aquests poders suprems. Potser no és ben bé per això, però com que el llamp és tan ràpid, tan sorprenent i imprevist, tan lluminós… i a més, si l’acompanya el so del tro, com passa sempre, desencadenava en l’home primitiu una barreja de por i de respecte… i és potser per aquest motiu que a la llengua catalana i en moltes altres cultures la paraula llamp o centella s’ha incorporat en moltes expressions i frases fetes que identifiquen a aquest element de la natura per les seves propietats, la més coneguda sens dubte és la velocitat, us en posarem alguns exemples, tot seguint les definicions, tal com les descriu el diccionari Alcover-Moll, així doncs… «El meu cavall corre com un llamp», o «Córrer com una centella», referint-se a una persona o animal molt veloç, i en al·lusió a una persona o cosa extraordinària, «Tenir un llamp de fill» i també entrà en la formació de moltes imprecacions, malediccions, interjeccions violentes com «Llamp de Déu!», «Mal llamp t’esberli», també hi ha interjeccions d’impaciència, d’ira o d’admiració intensa com «Rellamp» o de fotre un crit al cel com «Llamp de llamp» o «Llamp de rellamp».
A més d’aquestes teories i realitats científiques, la relació entre llamps i cultura popular sempre ha estat fascinant. Les persones han intentat comprendre i, d’alguna manera, domesticar aquesta força a través de ritus, llegendes i creences que han perdurat al llarg dels segles. Els relats sobre llamps són plens de simbolisme i han originat costums particulars arreu del món, barrejant moltes vegades els coneixements empírics amb la màgia i la superstició. En molts pobles, el temor i la veneració alhora pel llamp han donat lloc a relíquies, amulets o objectes carregats de significat que han passat de generació en generació.
LES PEDRES DE LLAMP
També hi podríem incloure, i ja per acabar, una creença o superstició popular molt arrelada a Catalunya i a tot el món sobre les anomenades «pedres de llamp»; aquestes pedres deien que eren les puntes dels llamps, les quals eren de pedra polida i que restaven enterrades a terra quan el llamp hi impactava, però que al cap de set anys asseguraven que pujaven a la superfície i aleshores eren recollides pels pagesos i eren posades sota teulada o en la postada de «l’enxumenia» (4), perquè així els protegissin de l’impacte dels llamps. Estaven segurs que en posseir aquestes pedres estaven salvaguardats de les descàrregues dels llamps, perquè allí on hi havia caigut un llamp ja no n’hi podria caure mai més cap. En realitat, aquestes pedres no eren altra cosa que les eines, estris o armes dels homes del neolític.
(1) Glòria Solà és professora i investigadora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).
(2) Els llampecs no cauen mai a terra com els llamps, només produeix una gran resplendor.
(3) Les centelles són una mena de llamps que s’introdueixen a les cases seguint un corrent d’aire o l’instal·lació elèctrica destruint tot el que troben al seu pas.
4 (xemeneia).
Josep Ballabriga Clarasó
Agost 2025