MONTSE RUMBAU
Sta. Coloma de Queralt, abans i ara
Sta. Coloma és avui dia un poble tranquil, amb dues places impressionants, La Plaça Major i la plaça d’Avall o de l’església, encara que aquesta està bastant deteriorada, pels edificis que l’envolten. I amb portals medievals encara conservats.
Potser els colomins, acostumats a veure el seu poble, no el valoren, ni s’adonen del que tenen, com si ho valorem els que venim de fora i després de veure molts altres pobles del nostre país.
Com ja he dit, ara tenim un poble tranquil, amb certa activitat industrial amb algunes empreses grans i moltes altres de petites. Hi ha uns quants bars que donen molta vida, sobretot a la plaça Major, i un restaurant que, quan dius que ets a Sta. Coloma, exclamen: Ah! Ho coneixem, anem moltes vegades a dinar al Colomí!
Un poble capaç de tirar endavant una revista mensual, i mantenir un munt d’associacions que donen vida al poble, l’ACBS, els geganters, els del correfoc, els dels escacs, la de les dones … En fi, un poble actiu, amb molta activitat cultural. Un poble de gent reservada, Sta. Coloma és el seu món, que han sabut conservar al llarg dels segles.
Estic mirant documents des del 1525 cap endavant, i m’he trobat amb un poble ben diferent de l’actual. És evident, direu, han passat molts anys, però no només és això. Sta. Coloma era en aquells anys una vila potent, molt, però molt, potent.
Entre 1526 fins al 1552 he trobat:
– 27 pagesos, però segur que n’hi havia molts més, perquè els primers anys no n’anomenen a cap, mentre que sí que anomenen tots els altres oficis.
– 52 paraires! Feina relacionada amb el món tèxtil.
– 19 teixidors, de llana, de lli, i de llana i lli.
– 10 sastres.
– 10 sabaters.
– 10 ferrers.
– 12 mercaders.
– 3 botiguers.
– 6 basters.
– 5 fusters.
– 4 boters.
– 2 carnissers
– 1 calceter.
– 1 manyà.
– 1 matalasser
– 1 picapedrer.
– 2 retorcedors, feina relacionada amb el món tèxtil.
– 4 mestres de cases – els que construïen cases, serien els nostres paletes actuals.
– 4 mestres de cant.
– 1 mestre d’estudis.
– 1 apotecari nomenat també especier, el Toni Fonoll.
– 1 barber o cirurgià, el Joan Ivanyes.
– 2 notaris de la cort secular
I agafeu-vos fort:
- 51 religiosos: preveres, beneficiats, vicaris … Molts, oi?
Què volen dir aquestes dades?
Doncs que Sta. Coloma havia de ser un centre tèxtil molt important, amb una activitat artesanal frenètica, i que els carrers:
carrer Major, carrer del Mig, carrer dels Bous, carrer de les Quarteres, i les dues places, havien d’estar plens dels tallers d’artesans, un al costat de l’altre. A baix hi tenien els tallers, on treballaven i alhora exposaven el que feien, i dalt, hi vivien.
Hem trobat tan sols tres botiguers:
Antoni Lancio, Joan Ortells i Joan Raich, que també és anomenat mercader.
Les botigues, com hem trobat més endavant, eren botigues on es veien teles.
Ens pot semblar que eren poques, però hem de tenir en compte que cada taller era també una botiga, on cada artesà podia vendre els seus productes i tractar directament amb els clients.
Sta. Coloma, una vila que era la capital del que anomenem avui dia la Baixa Segarra, amb un mercat tots els dilluns, que encara avui subsisteix, i amb diverses fires.
Els pobles i les masies del voltant tenien Sta. Coloma com el centre de referència més important, on venien verdures, ous, animals, i es proveïen de tot el que necessitaven.
Però amb un nombre tan important de paraires i teixidors, Sta. Coloma, no només havia de proveir als pobles i masies de l’entorn, sinó de molt més enllà.
Els artesans eren tractats amb respecte, i se’ls anomenava sempre “mestre”.
A vegades també els diuen: “Lo molt honorable mestre …”.
Fins i tot, el Senyor de Sta. Coloma, Guerau de Queralt i la seva muller, Contesina, en el bateig d’un dels seus fills, el Pere, el 23 de setembre del 1550, els padrins són:
Un ferrer: Geroni Mur.
I la viuda d’un fuster:
la Magdalena Mateu(a), viuda d’en Mateu, fuster.
Sorprenent, oi?
En un mateix ofici hi trobem diversos membres d’uns mateixa família.
Un exemple és el cas dels basters. Hem trobat:
– L’Antoni Figuerola, casat amb l’Isabet.
– El mestre Figuerola major, i na Caterina.
– L’Antoni Figuerola, menor de dies, casat amb la Coloma.
– El Francesc Figuerola, amb vuit fills entre 1539 i 1558, i casat amb la Caterina, la Jerònima i l’Isabet.
A més dels Figuerola, hi havia el Jaume Miró i el Bernat Palmer, i més endavant, el fill del Bernat, que es deia igual que ell, Bernat.
Un altre exemple el tenim en els boters:
- Pere Vidal i la Simona, amb 6 fills.
- Joan Vidal i l’Eulàlia.
- Francesc Vidal.
- Magí Vidal i el Toni Vidal. El Toni trobat el 1566, i el Magí, el 1568.
Aquesta constant la veiem en molts dels altres oficis.
Sta. Coloma era, sens dubte, una vila d’una importància cabdal, plena de vida, i d’artesans treballant, omplint els carrers amb el seu treball i amb el soroll que devien fer uns i altres, ja que els obradors tenien les portes i obertes i fins i tot molts productes eren exposats fora.
Anirem descobrint més sobre aquella Sta. Coloma, a mesura que anirem avançant en els anys, perquè en aquest escrit tan sols hem exposat el que hem trobat des del 1525 fins al 1552, i el que ens ha cridat més l’atenció. Perquè trobar 52 paraires i 19 teixidors, i 51 religiosos! És una gran troballa, no ho creieu?
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Setembre. 2025
Contacta amb l'autora
