Tribus de la Segarra

JORDI GRAS

Rata talp nua

(nom científic Heterocephalus glaber)

La rata talp nua és un animal força curiós. El seu aspecte és d’una rata, però sense pèl, d’aquí el seu nom i, per altra banda, la seva manera de viure, sota terra, com els talps, no com habitualment ho fan les rates. Tot això fa que l’aspecte d’aquesta rata sigui ben curiosa, com podeu veure en la imatge adjunta.

Mentre que la rata comuna està distribuïda per tot el món, la rata talp nua només viu a l’Àfrica, a la zona de Somàlia. Els trets més sorprenents d’aquests animals són que pràcticament no pateixen càncer i, per altra banda, la seva longevitat és extraordinària: pot arribar als trenta-set anys, mentre que les rates blanques de laboratori només viuen dos anys. Per aquest motiu, són objecte de molts estudis per esbrinar l’explicació d’aquestes propietats.

Un d’aquests estudis ha publicat els seus resultats recentment en la revista Science. Aquest treball s’ha centrat en el mecanisme de reparació de l’ADN. Les cèl·lules de tots els animals es reprodueixen i cal que això passi amb el menor nombre d’errors possible. Però malauradament hi ha errors, uns mil cada dia en el nostre organisme (*), això fa imprescindible l’existència d’un potent mecanisme de reparació dels errors que apareixen durant la reproducció cel·lular.

Es veu que aquests rates tan sorprenents tenen un mecanisme de reparació que, per les seves sigles en anglès, es coneix com a cGAS molt especial i que explica que tinguin el genoma més estabilitzat, que la senescència cel·lular es vegi frenada així com l’envelliment dels òrgans i finalment es vegi prolongada la duració de la vida. Aquesta investigació ha permès identificar exactament quins gens són dins aquest mecanisme de reparació, l’esmentat cGAS són els responsables d’aquestes accions.

Si els mecanismes evolutius han permès a aquestes rates esquivar el càncer, hem de mirar que la nostra espècie també aprofiti aquest mecanisme.

(*) Si sorprèn aquest valor tan alt, cal tenir present que la immensa majoria d’aquests errors són revertits pel mecanisme de reparació de l’ADN, també hi ha errors que no generen cap alteració i, finalment, hi ha altres mecanismes, com el sistema immunitari, que també tenen un paper.

Il·lustració: zenodo.org

 

Jordi Gras

10 d’octubre de 2025