Avui, cinquanta anys després de la mort del dictador, encara ressona la dignitat dels qui no es van resignar. En un temps de silencis forçats i de por; hi hagué dones i homes que van decidir alçar-se i mantenir desperta la consciència d’un poble. Ells van ser la veu perseverant que no es va deixar sotmetre.
Recordem-los amb les paraules de Vicent Andrés Estellés, que tan bé definí aquell compromís incansable:

“I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.”

Ells van vetlar. Van assumir la veu dels qui no la podien fer sentir, i amb la seva lluita —petita o immensa, pública o clandestina— van mantenir encesa la flama de la llibertat.
Que el nostre record sigui també compromís: que mai més la foscor no ens faci callar, i que la seva valentia continuï alimentant la nostra.