Irene Vallejo Moreu (Saragossa, 1979) va estudiar Filologia Clàssica i va obtenir el doctorat europeu per les universitats de Saragossa i Florència. El 2020 va guanyar el Premi Nacional d’assaig de les Lletres Espanyoles amb la publicació “L’infinit dins d’un jonc”, llibre escollit aquest cop pel Club de Lectura, i que s’ha convertit en un gran èxit editorial.
L’obra és un assaig sobre la història dels llibres: llibres de fum, de pedra, d’argila, de joncs, de seda, de pell, d’arbres i, els últims d’arribar, de plàstic i de llum. Però no us espanteu, és un assaig amè i captivador, carregat d’anècdotes i d’informació interessant, assequible i totalment recomanable pels enamorats dels llibres.
Certament, i com s’ha comentat a la trobada del grup, l’autora se centra molt en el món dels clàssics, Grècia i Roma, donant-li un aire massa optimista al grau d’alfabetització que possiblement hi havia en aquella època. També el seu enfocament està influït per la seva educació i procedència. Potser emmarcat des d’altres cultures més llunyanes, com la Xina, l’Índia o el Japó, la visió seria diferent.
Així i tot, la Irene ens regala un llibre sobre els llibres, on podrem accedir a tots els alts i baixos que han patit al llarg de la història, i on veurem la importància que pot tenir l’educació i la cultura en la formació de les persones, i com hi ha hagut ideologies o sistemes polítics que han impedit l’accés a aquesta educació com arma per enganyar i dominar. També el podem entendre com un llibre de viatges i en el temps, ja que darrere de la història del llibre ens bellugarem per països, moments històrics i debats socials antics i contemporanis. Destaco que l’autora se centra també en el paper de la dona i, com a vegades, aquesta ha estat privada de l’accés a la cultura.
Si ets un enamorat de la literatura, la història i, òbviament, dels llibres, has de llegir “L’infinit dins d’un jonc”. Podríem dir que és un bonic homenatge a aquest món i totes les persones que l’envolten.