Els avenços que s’han produït recentment en l’anàlisi de l’ADN antic han revolucionat, entre altres camps, el món de l’arqueologia. Això permet saber, per exemple, davant d’una troballa d’un enterrament prehistòric humà, el grau de parentiu dels morts de manera fàcil.

La notícia que vull comentar tracta de l’estudi de l’ADN de restes arqueològiques de gossos que ens permet conèixer detalls rellevants de la història d’aquests animals tan propers. Especialment, sobre la diversificació en el ventall de races que coneixem avui en dia.

Aquest estudi, a part de l’anàlisi de l’ADN, utilitza una tècnica especial de morfometria per estudiar la grandària i la forma de 643 cranis de cànids que comprenen un període de cinquanta mil anys.

Els gossos viuen amb els humans des de fa molt de temps, de fet, abans que hi hagués ciutats, fins i tot abans que hi hagués granges. Les gallines, els cavalls, els porcs, les ovelles, les cabres i les vaques són acompanyants de l’espècie humana posterior als gossos.

S’ha pogut determinar que fa onze mil anys ja van aparèixer gossos amb una morfologia diferenciada respecte als llops, i que races diferenciades de gossos ja hi eren per aquella època. Per tant, molts anys abans que es produís la selecció i formació de races modernes per part de la intervenció humana intensiva que va començar en el segle XIX.

No és una qüestió tancada. Hi ha autors que diuen, segons troballes arqueològiques datades fa trenta-cinc mil anys, que ja es tractava de gossos, encara que les anàlisis genètiques no permeten distingir-los dels llops.

En el món de la recerca científica sempre hi ha opinions diferents sobre aquells punts encara no clarificats del tot, però sembla que hi ha un acord general que els primers gossos genèticament caracteritzats van viure a Veretye (Rússia), que avui és un llogaret que tenia 704 habitants l’any 2010.