MONTSE RUMBAU
Mossèn Pere Alaix, una abraçada
Hem trobat uns quants nadons nascuts a l’hospital de Sta. Coloma de Queralt o bé abandonats a les portes de l’Hospital.
El primer que hem trobat:
La Joana.
El 16 de desembre del 1551, és batejada a l’hospital de sta. Coloma, “una infanta que nasqué a l’Hospital”. (Escrit: espital)
Qui era la mare i el pare de la Joana?
No ho diuen.
Potser no sabien qui era el pare, però sí que havien de saber qui era la mare.
Potser la noia havia quedat embarassada, i només podia tenir el fill a l’hospital, i segurament ni devia ser de Sta. Coloma.
Quants anys devia tenir la noia, no ho diuen.
Potser era una vídua jove que havia quedat embarassada. També podria ser.
Doncs la Joana, tot i haver nascut a l’hospital i no constar enlloc qui eren els pares, va tenir un bon padrí, va ser un Queralt, “lo magnífic Senyor, mossèn Francisco Queralt”.
No seria aquest Francesc el pare? Aneu a saber.
La padrina: la Joana Verdera, viuda.
Hem trobat el Joan Verdera, paraire, que el 1549 fa de padrí. Els Verdera eren una família important de Sta. Coloma.
Què se’n va fer de la Joana?
Se la va quedar alguna família que havia tingut algun fill feia poc, i així la podien alimentar?
Es va preocupar el padrí de buscar una família que la pogués adoptar?
Ens podríem fer moltes més preguntes, i fins i tot podríem escriure una novel·la agafant a la Joana i al noble Francesc Queralt de protagonistes. I potser podria tenir èxit i tot.
El Bernat
El 5 de juny del 1579, deixen a l’Hospital de la vila a un nen:
“Un infant posaren dit dia al Hospital de la present vila”.
Li van posar Bernat, perquè el padrí se’n deia:
Era el “venerable mossèn Bernat Fonoll. Un religiós, de la important família dels Fonoll.
La padrina: Loisa Vilanova.
Ens podríem preguntar si el pare no era el prevere Bernat Fonoll?
Podria ser, però és parlar per parlar.
No sabem quina família se’l va quedar, que el pogués alimentar.
L’Hospital de Barcelona, on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya, anaven pels pobles de Catalunya buscant dides per alimentar als nens abandonats que tenien, quan en trobaven una, li deixaven el nen o la nena, durant uns anys, i li pagaven per tenir-lo i alimentar-lo.
Potser l’Hospital de Sta. Coloma també ho feia, ajudar econòmicament alguna mare que volgués alimentar un altre nen o nena, a més del seu, perquè tenia prou llet.
La borda
Si hi ha una paraula que fa mal, és aquesta, una borda, una nena que ha nascut fora del matrimoni.
El 30 de setembre del 1536, troben una nena al forn.
Quin forn devia ser?
Hi devia haver segurament un forn comunal, era aquest?
La van portar a l’Hospital? És el que creiem.
Els padrins: Antoni Olivella, i la filla d’en Joan Olivella.
Hi havia uns quants Olivera a Sta. Coloma:
– El Miquel, paraire, i la Sibila, amb set fills entre 1535 i 1550.
– El Joan Olivella, mercader, i la Caterina. Amb tres fills que sapiguem.
– L’Antoni Olivella, mercader, i l’Isabet.Amb quatre fills que sapiguem.
– La Magdalena Olivella, botiguera, muller del Pere Olivella, botiguer.
– Els Olivella de St. Gallart.
Una família important de Sta. Coloma:
dos eren mercaders, un botiguer i un paraire.
Els padrins de la nena que van trobar al forn és l’Antoni i la filla del Joan, els dos mercaders.
L’Antoni, el mateix 1536, li neix el Joan,
I el Joan, el mateix any, li neix un nen que es diu també Joan.
O sigui que tant un com l’altre hagueren pogut quedar-se la nena, que havia nascut el mateix any, però ho van fer?
O la van portar a l’Hospital?
Potser algú altre se’n va compadir i la va agafar per alimentar-la i quedar-se-la?
No ho sabem.
Com tot el que trobem, només podem fer suposicions i recrear-les amb la nostra imaginació.
El Jeroni:
15 de febrer de 1571:
“Fou batejat un infant Venturer, lo qual fou portat al hospital”
Padrins: Monserrat Alberni, notari
I Jerònima Verdera.
Va tenir la sort de tenir dos bons padrins, un notari i una Verdera, una família important de Sta. Coloma, com ja hem dit més amunt.
Encara que aneu a saber si li va servir d’alguna cosa tenir dos bons padrins.
Molts nens abandonats eren nomenats “de la Ventura”, per això el Jeroni l’anomenen “un infant Venturer”. Pobret.
L’Elisabet:
11 de febrer de 1581.
“Fou batejada una bordeta que fou portada al hospital de la present vila”.
Els padrins:
Monserrat Alberni, notari,
I Elisabet Fonoll(a), muller de mossèn Toni Fonoll, batlle.
Com li va passar al Jeroni, va tenir uns bons padrins.
Tant un com l’altre, el padrí, va ser el notari Monserrat Alberni.
La Marquesa:
El 4 d’agost del 1582.
“Fou batejada una infanta que avien portada al hospital”.
Padrins:
L’Antoni Busquet, ferrer,
I na Marquesa Febrera.
L’Antoni Busquet i l’Àngela, 6 mesos abans, el 20 de febrer, havien tingut un fill, l’Antoni.
Podia ser que se’l quedessin, ja que l’Àngela devia tenir llet per alimentar als dos, i un fill més, eren més braços per treballar més endavant.
Marquesa: un bon nom per una nena abandonada. Fins i tot, podria semblar una burla.
El Toni:
9 de juny del 1588.
“Fou batejat un bordet, lo qual portaren en lo hospital”.
Padrins:
Antoni Fonoll, batlle.
I Magdalena Olivella.
L’Andreu:
8 juliol del 1588.
“Fou batejat un bordet, lo qual portaren a l’hospital”.
Padrins: Andreu Ninot
I Magdalena Rocha.
Un mes després del Toni.
Tenim a dos Andreu Ninot:
L’Andreu Ninot paraire, i la Margarida.
Amb 5 fills. L’últim, nascut al 1581.
L’altre: “Lo honorable” Andreu Ninot, negociant, mercader, i na Margarida.
El 1585 els neix el Magí.
Curiós que estiguessin casats els dos amb una Margarida.
Quin dels dos va ser el padrí?
No ho sabem.
Potser si ho va ser el mercader, negociant, la Margarida podia tenir encara llet, i per tant haguera pogut alimentar a l’Andreu “bordet”.
Però potser l’Andreu va ser alimentat per alguna dida, i pagada per l’Andreu Ninot, fos aquest el paraire, o “l’honorable” mercader.
16 de novembre de 1589.
La Coloma.
“Fou batejada Coloma, no s’ha trobat el nom del pare ni mare”.
Padrins:
Pere Salla – Sala, pagès.
I la Coloma, muller de l’honrat Vicenç Recasens, pagès.
El Pere Sala, negociant, i la Caterina, havien tingut a l’Anna el 1587.
Per tant, podien alimentar a la Coloma.
16 de febrer de 1590.
La Joana.
“nos (no es) trobe qui és son pare ni sa mare”.
Padrins: Joan Santgenís, prevere i beneficiat.
I Magdalena Segura.
29 de març del 1590.
El Jaume.
“Fou batejat un infant de Ventura”.
Els padrins: el Jaume Requesens,
I la coloma Alberni(a).
Si el Jaume Requesens, era el Jaume negociant i mercader, casat amb l’Elisabet, havien tingut un fill el 1588, per tant, podien criar aquest “infant de Ventura”, a qui li van posar el nom del padrí: Jaume.
3 d’octubre del 1591.
L’Elisabet.
“Fou batejada una minyoneta la qual trobaren un matí a les portes del hospital de la present vila”.
La devien trobar el 3 d’octubre, però la bategen a finals de mes.
Els padrins:
Els Jaume Prats, polvorer.
I l’Elisabet, muller d’en Mathia Joan.
No ens consta que el Jaume fos casat.
Ni que l’Elisabet i el Mathia tinguessin cap fill.
26 novembre del 1591.
El Joan.
“Fou batejat un minyonet que portaren al hospital de la present vila”.
Els padrins:
“Lo discret” Joan Rocha, notari.
I la Margarida, muller del Miquel Fonoll.
Com algun altre nen abandonat que hem trobat, el Joan té uns bons padrins.
Un notari.
I la Margarida casada amb el Miquel Fonoll, botiguer de draps, i batlle, que havien tingut un fill el 1589, el Jaume, per tant podia alimentar al Joan.
Li van servir per a alguna cosa?
No ho sabem.
Els sentiments dels vicaris.
El vicari que bateja a l’Elisabet i al Joan l’octubre i el novembre del 1591, és el Pere Alaix. És l’únic que mostra empatia tant per l’Elisabet com pel Joan, ja que diu que ha batejat a una “minyoneta” i un “minyonet”.
Són paraules tendres i afectuoses, que contrasten amb les que hem trobat, quan són anomenats: “el bordet, la bordeta, un infant de Ventura …”.
Tots els que bategen són vicaris, però no tots mostren sensibilitat envers aquests nens i nenes abandonats a l’Hospital de Sta. Coloma. Tan sols hem trobat al Pere Alaix.
És com si castiguessin als infants anomenant-los amb noms despectius, com si ells també fossin responsables del que han fet els pares. Quan aquests, potser els era impossible assumir mantenir un altre fill, o potser la noia havia estat violada, potser fins i tot per algú de la mateixa família. En lloc de despertar compassió, tant per la mare com pel fill, el que senten és menyspreu. Sens dubte, molt poc cristià, justament en una societat on la religió era en aquells anys era omnipresent.
Entrant en aquells anys tan llunyans, és reconfortant saber que a Sta. Coloma hi havia, a finals del 1591, el Pere Alaix fent de vicari. Pot semblar absurd aquest comentari, però potser no ho és, perquè et fa adonar que en tots els temps sempre han existit i continuen existint persones pròximes, amb empatia i simpatia envers el pròxim. És tan senzill com tenir la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, o veure les coses des de la perspectiva de l’altre, o intentar identificar-se amb l’altre.
Des d’aquestes pàgines li enviem una càlida abraçada al Pere Alaix estigui on estigui.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Febrer 2026
Contacta amb l'autora
