Per si em moro pel camí
Dos testaments a la Vallespinosa del segle XVII
El dia 7 de setembre de 1602, en Toni Daivo o David fadrí veí de Vallespinosa, “Valspinosa“, fa testament en aquest poble.
És redactat per Joan Monseny que és el rector del lloc, i que actua en aquesta ocasió com a notari públic. El Toni és fill de Guilem David i de Joana Casart tots tres del “regne de fransa de la cort den genes” (1).
Fa aquest últim testament perquè vol fer “peregrinatio a St. Jaume glorios de galitia“, i degut als perills que comportava viatjar en aquells temps, com ell mateix admet en aquest document “…perquant tem de alguna mort fortuita…” durant el pelegrinatge, a més, ell també fa constar que està bé físicament, “estant enpero ab salut corporal y sana memoria y perfecta loquella…”.
Seguidament, escull als marmessors, que són el rector del lloc que ja hem anomenat, el batlle, (del qual no en posa el nom), i a Antoni Clareso, suposant que els dos primers encara mantinguin els càrrecs i que el tercer encara sigui viu.
” ...primerament vull que de 25 corteras de blat i altres cossetes tinch acomodades a Toni Clareso, se cumple y sfase tot lo seguent…”.
Diu que si en el termini de tres anys i mig no ha tornat al lloc, vol que li facin cos present, novena i Cap d’Any.
També vol que li facin un trentenari a St. Amador (2) amb les seves espelmes (un trentenari són 33 misses), i es compromet a pagar 34 rals al rector del lloc per celebrar-lo.
De les 25 quarteres de blat en dona 5 a Nostra Senyora de Montserrat i 5 més, al St. Hospital General de la Sta. Creu de Barcelona, en caritat per als pobres.
Vol també, que el dia de Pasqua de Resurrecció i de L’Esperit Sant (3) es facin pastar dues quarteres de blat a cada diada de les dites i es faci caritat a “tots los de val spinosa…”. (això ho encarrega als marmessors). Pel treball de portar el dit blat els hi deixa una quartera de blat, i a més aporta al dit lloc 15 rals.
Deix dues caixes, una a la casa del dit Clareso, la que voldrà Jeronima Claresona, això si en tres anys no ha tornat del pelegrinatge.
A més vol que del blat restant, i d’una altra caixa, una cabassa formiguera, una aixada de panada (4), unes camises i unes sabates grosses, i de tots els béns que encara en restin, desitja que sien venuts a l’encant públic al més donant, ique tots els diners aplegats siguin destinats a fer cos present, absolta general, novena i cap d’any pel bé de la seva ànima, de la qual n’ha fet la seva hereva.
Vol que en els diferents actes religiosos hi assisteixin tan sols vuit capellans i si no se’ls dona dinar caldrà que cobrin cadascun tres rals, a més d’haver de dir una missa també cada u per a la seva ànima.
I dels diners que restaran, vol que el rector del lloc en fundi misses i aniversaris perpetus i, a més, vol que es diguin 129 misses baixes a la capella de Ntra. Sra. Del Roser, en l’església parroquial de St. Jaume de Vallespinosa.
Els testimonis són el Joan Monseny que és el rector del lloc, Pau Angles, Francesc Guinovart i Joan Doria (5) francès.
Poques coses en sabem del Toni, ni de la seva família, només en coneixem el nom dels pares, però ens preguntem si va arribar sol a Catalunya, o si disposava de casa pròpia al poble… era pagès i tenia terres pròpies, o bé era jornaler o parcer? Perquè si era propietari, com és que no parla de les seves terres i no nomena cap successor? És clar que disposant ell de 25 quarteres de blat, potser sí que hauríem de pensar que tenia terres arrendades, qui sap si al Clareso.
I ara situem-nos 40 anys desprès altre cop al mateix lloc de Vallespinosa i a dins de l’abadia on en Pere Bages rector del lloc, redacta el testament d’Arnau Torrell francès del lloc d’Ester (6) bisbat de Tarba.
És el primer d’octubre de 1642 i l’Arnau vol anar al Regne de França per tornar-ne més endavant i és per això que ordena de fer el seu últim testament, doncs desitja “assertar y considerant lo quem pot succehir entre anar, o, venir”…per tot plegat vol que si no torna d’aquí a Nadal primer vinent, vol prendre per a la seva ànima dotze lliures i catorze sous que els hi deu de soldada Gregori Pares de les Ordes, parròquia de Montagut, i vuit lliures i vuit sous que li deu Juan Termens del Pont d’Armentera que és tot el que té aquí a Catalunya i desitja que tots aquests diners siguin destinats com hem dit pel bé de la seva ànima, a la qual fa hereva universal volent-ne destinar la meitat a l’esglèsia de “Vallspinosa”, i l’altra meitat al monestir de Stes. Creus elegint per marmessors al rector del poble Pere Bages i a fra Juan Buros donat (7) del dit monestir de Stes. Creus als quals dóna ple poder rebre-ho i distribuir-ho en misses i aniversaris…”y que quant dins lo termini de un any no tornas assi vull y es ma voluntat sia distribuit com si fos mort”… en són testimonis Jaume Prats de Seguer i Jacinto Bages de Montagut.
No en sabem gran cosa d’aquest personatge ni de la seva família, ni tan sols en quina casa vivia, només se’ns fa evident que feia de pagès i es guanyava la vida fent de jornaler, encara que se’ns fa estrany que no treballi al mateix poble on viu. I una cosa que ens crida l’atenció, és que tot el que posseeix a Catalunya, sigui 20 lliures i 22 sous que encara li deuen. Devia voler fer el viatge a França a la bona de Déu, o sigui pidolant pel camí.
I fins aquí aquest dos retalls històrics d’aquests dos immigrants francesos que segurament es veieren obligats a venir a Catalunya tot i cercant fortuna o bé una vida millor.
Al Toni desprès d’haver fet testament li perdem el rastre, i per tant desconeixem si pogué anar i tornar de França com era el seu desig.
Per contra a l’Arnau sí que saben que es casà al poble i hi tingué almenys un fill, però el que no sabem, és si la seva nissaga perdurà per gaire temps a Vallespinosa. La vida d’aquests dos nois o homes, té diverses coincidències, però potser la més potent és la creença en un Més-Enllà, i en la existència d’una Vida Eterna infinitament millor.
Josep Ballabriga Clarasó
Febrer 2026
(1) Es deu referir al poble de Gené, a la regió del País del Loira, que és al bisbat de Nantes.
(2) Sant Amador d’Auxerre, bisbe (344 – 418), havia estat un sant francès de la regió de la Borgonya que a Catalunya ja era venerat al segle XIV. A la nostra comarca, al segle XVI, hi havia força parròquies que li tenien dedicada una capella en el seu honor, i entre els fidels eren molt populars els trentenaris dedicats a aquest sant.
(3) Es refereix a la Pasqua Florida i a la Pasqua Granada.
(4) La Montserrat Rumbau en el seu llibre “500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya” ens parla d’aquest Joan Doria que fa de pastor pel Rosanes de Vallespinosa, al qual també anomenaven Joan Cabré i Joan Sech. El 1628 es casa amb la Margarida, que deu ser de Vallespinosa, però de la qual no en sabem el cognom. Aquell mateix any es casen i ja els neix l’Antoni. Ell mor el 1638.
(5) Ester es deu referir al poblet d’Esterre, en occità Estèrre, que està situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d’Occitània. En canvi, la Montserrat Rumbau, situa l’Arnau a Asté, que és al mateix departament i regió. Potser no és cap error donat que els dos pobles no estant gaire lluny l’un de l’altre. Per tant, gràcies a la mateixa autora sabem que el 1654 el dit Torrell fa de testimoni per a Jaume Nogués, que també és francès. Doncs, això ens indica que l’Arnau, suposadament, anà a França i en tornà sa i estalvi.
(6) És curiós que el testador deixi una cabasa (hauria de ser cabassa) formiguera, la qual també rep el nom de cabàs de formigar; es tracta d’un cabàs més gran que l’ordinari, que es feia servir especialment per fer formiguers. També deix una aixada de panada, que és una eina especial per fer panades, que és una altra manera d’anomenar als formiguers. Potser caldria pensar que el Toni era especialista a fer aquests munts de brossa i terra que servien per adobar els camps de conreu. Hi havia pagesos que els llogaven per fer-ne o per formiguejar, que és com e deien els pagesos d’aleshores.
(7) Els donats eren seglars no professos que es donaven voluntàriament a un monestir, convent o casa religiosa on hi vivien en comunitat. En tenim un bon exemple a Sta. Coloma de Queralt, al convent mercedari de Sta. Maria de Bell-lloc. Aquesta orde de mendicants demanaven almoines per redimir els cristians captius dels musulmans.
