MONTSE RUMBAU
Els Deunosajut
És un cognom ben sorprenent, i l’hem trobat a Sta. Coloma a principis del 1500.
Però resulta que ja hi era molt abans.
En el llibre de Gregory B. Milton: “El poder del mercat. Sta. Coloma de Queralt, 1276-1313”, p. 268, hem trobat a l’Arnau de Deunosajut de Montfar, en un document del 1293.
Els Deunosajut ja hi eren al segle XIII! Concretament, a Montfar. Un poble que és a prop de Civit, per tant, també, a prop de Sta. Coloma.
Consultant el DCVB, hem trobat que en un document del 1387 de l’Arxiu Parroquial de Sta. Coloma, es parla d’un Deunosajut:
“Et Petrus de deus nos ajut filius dictorum conjugum“.
O sigui que és un cognom que ve de lluny. Potser d’algun jueu?
El cognom, el trobem escrit Deunosajut, però també Deu nos ajut, quedant ben clar el seu significat: Que Déu ens doni ajut, que Déu ens ajudi.
Els primers, a anomenar-se amb aquest cognom, era perquè realment volien que Déu els ajudés? Potser tenien greus problemes i demanaven ajuda a Déu?
O aquesta expressió “que Déu ens ajudi” era una expressió recurrent?
Podria ser també que algú la digués sempre, i van acabar posant-li aquest nom? Podria ser.
El mas Deunosajut.
Sí, existia aquest mas, estava en el terme d’Aguió, sembla que pròxim al de Sta. Coloma. I en aquest mas hi vivien els Deunosajut.
El mas ja existia al segle XV, ja que el trobem en el llibre de Gerard Carceller: “La Baronia de Queralt al segle XV”. P. 192.
El 2 d’octubre de 1425, Pere Deunosajut, declara en el capbreu del castell d’Aguiló, que posseeix el mas “ab totes ses terres i possessions, qui són dins la quadra d’en Boixadors …” Reconeix que té l’explotació “sots senyoria et alou del dit honorable en Joan Boixadors ,,, (i explica haver-li fet) homenatge de propietat, e al senyor de Sta. Coloma, homenatge”.
Alguns testaments de la família Deunosajut
La Coloma és la muller del Joan Deu nos ajut, escrit així, que té l’ofici de teixidor de llana.
La Coloma ha agafat la pesta, i per això fa testament el 24 de juny del 1565. Ens diu que està “detinguda de infirmitat i pestilència”.
L’epidèmia va començar a l’estiu del 1564, però a l’estiu del 1565, encara hi havia veïns infectats, com és el cas de la Coloma.
Nomena marmessors:
A Pere Congost, el seu oncle,
En Joan Romeu,
I al Jaume … mestre de cases, el seu cunyat.
Fa hereu al seu marit, el Joan.
Com a testimoni: el Magí Deu nos ajut.
No diu gran cosa més la Coloma en el seu testament.
Però hem pogut saber que el Joan Deunosajut era teixidor de llana.
Uns mesos més tard, del mateix any, és el Joan, el marit, qui fa testament. No està malalt, però decideix fer-lo.
El seu pare és el Magí Deunosajut.
El Joan no devia ser l’hereu, i no tenia fills, per això deixa hereva a la seva ànima i a l'”honorable Comunitat de Preveres”, el que vol dir que ho deixa a l’Església.
Però no tot ho deixa als preveres, perquè té “una casa y un tros a la partida del mas del Canela (el mas d’en Briàs actual), sie tornat A Magí Deu nos ajut, cosí germà meu, fill del dit Joan Deu nos ajut, oncle meu”. Podem veure com els noms es repeteixen en una mateixa família.
Casa i terres que li devien donar els Deunosajut.
Però hi posa una condició, potser no se’n fia del tot del seu cosí, ja que vol que aquest se’n cuidi de la seva mare quan aquesta quedi viuda:
“que dit Magí Deu nos ajut se age de emparar y obligar fer la despesa a ma tia, na Monserrada Lloreta, si acàs serà menester que romangués viuda … tots los altres béns, com tinc dit, sien de dita Comunitat y sien venuts al públic encant per mos marmessors …”
Perquè aquests preguin “per l’ànima mia y de mon pare y mare y de na Coloma muller mia“.
Queda clar, aquí, que la seva muller ja és morta.
Com que el Joan té una casa i terres a la partida del mas del Canela, i el terme d’Aguiló arriba fins a prop d’aquest mas, que ja hem dit que era el mas que coneixem com a mas d’en Briàs, podria ser que el mas dels Deunosajut, estigués més o menys pròxim a aquest mas, o sigui, més o menys pròxim a Sta. Coloma.
El mateix dia i any que el Joan Deunosajut, és el Magí, que devia ser el seu oncle, qui fa testament, i ens diu que està malalt.
El Magí també consta com a teixidor de lli de Sta. Coloma. Nomena el seu fill Joan com a marmessor. I al seu cunyat, el Gabriel Lloreta (oncle del Joan Deunosajut).
La muller del Magí, l’Eulària.
El seu germà Joan té una filla, l’Elisabet, a qui el Magí li deixa 20 lliures per a quan es casi. Si no té fills, ha de tornar les 20 lliures al seu hereu, que no és altre que el seu fill Joan.
Podem veure que els noms Magí i Joan són els noms preferits entre els Deunosajut. I al final, mirant els documents, acabes ben atabalat, sense saber si t’equivoques amb tants Joans i Magins, quan en parles.
Abans del Joan i la Coloma, hem trobat altres Deunosajut:
El Joan Deunosajut i la Caterina
El 1529 neix el Jaume,
El Joan Deunosajut i la Joana.
El 1540 neix el Pere
El 1542, el Jaume
El 1544, el Nofre
El 1546, un fill (no posen el nom ni el de la mare) Consta que el pare, el Joan, és teixidor.
El 1548, la Magdalena
El 1551: el Cebrià
El 1553, la Caterina.
El seu fill, Magí es casa el 1572, amb la Margarida Ferrer, filla del Jaume i la Magdalena. Els pares del Magí, el Joan i la Joana, consten com a difunts.
La seva filla, Magdalena es casa el 1573, a vint-i-cinc anys, amb el Sebastià Torres, pagès, del regne de França.
El Magí Déunosajut, teixidor de lli, i l’Eulària.
Fa testament el 1565.
El seu hereu: el Joan
En seu germà, el Joan.
Què va passar amb els Deunosajut?
Ja hem vist que alguns dels Deunosajut són teixidors, un teixidor de llana, un altre teixidor de lli,
i els que vivien al mas, devien fer de pagesos. A la llista dels artesans del 1600 al 1625, exposats pel Josep Ballabriga, no hi són, ni com a teixidors, ni com a pagesos.
Hem de tenir en compte que, en les epidèmies de pesta, van arribar a desaparèixer famílies senceres, i molts cognoms es van perdre, i moltes masies van quedar buides, eren els que anomenaven més endavant masos rònecs. És el cas dels Deunosajut? Va quedar el mas Deunosajut abandonat? No ho sabem. Haurem d’esperar a mirar els òbits, potser allà hi trobarem alguna explicació. I també haurem de veure si aconseguim trobar el mas Deunosajut, i si va canviar de nom, i si ho va fer, com l’anomenaven.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Març 2026
Contacta amb l'autora
