Maggie O’Farrell és una escriptora nascuda el 1972 a Irlanda del Nord, però que va créixer a Gal·les i Escòcia (va patir la marginació de ser irlandesa a l’època de l’IRA). Entre les seves novel·les trobem «Hamnet», publicada per primer cop el 2020, i portada al cinema el 2025 amb el mateix títol.
Podríem resumir el llibre dient que és la vida novel·lada de William Shakespeare i la seva dona, Agnès Hathaway, i la desgràcia que van patir en perdre un dels seus fills, en Hamnet, però crec que el llibre en mereix molt més.
D’entrada, us faria notar que el nom de William no apareix en cap moment. Ell és sempre «el fill», «el tutor», «el marit», «el pare» o «l’escriptor», entre d’altres.
D’aquesta manera, la protagonista de la història esdevé l’Agnès i tot el seu món interior. L’Agnès és una dona rebel, lliure, peculiar i estranya, que recull plantes. És una fetillera que cura als seus veïns, té un xoriguer i pot sentir la força del bosc i preveure el futur a causa de la seva gran sensibilitat.
La parella passa per unes quantes dificultats, però el cop més gran que pateixen és la molt del seu fill Hamnet, amb onze anys, per culpa de la pesta.
Poques vegades he sentit expressar emocions tan colpidores com en aquesta obra. Els sentiments de la mare davant la mort del seu fill són exposats d’una manera tan real i tan fonda que transmeten la seva desolació com si l’estiguessis sentint tu mateixa.
El concepte del «mai més» davant del darrer son d’un ésser estimat i el dolor que això provoca, l’ànsia de voler tirar el temps enrere, de desfer el que ha passat, i la desesperació i inversemblança, de veure que el món continua endavant sense el difunt, són emocions que tots hem experimentat.
Un altre rumb és el que agafa el pare d’Hamnet, en William: una fugida per a no enfrontar-se al desconsol, s’amaga darrere la feina, i la canalitza fins que troba el recurs de recuperar el seu fill a través d’una obra de teatre, «Hamlet».
L’autora ens encisa també amb descripcions de l’ambient (llocs, olors, sensacions…) que et fan sentir que ets allà mateix, que ets un d’ells. Destaco la descripció de les primeres relacions sexuals que tenen els protagonistes, percebudes des del punt de vista del xoriguer, que està present però encaputxat.
Hem tingut la sort de comptar a la trobada d’aquest mes amb el traductor de la novel·la al català, en Marc Rubió. Suposo que part d’aquest encanteri de l’obra és gràcies a ell, que ha trobat el camí per a transmetre en el nostre idioma tota la dolçor i tota la pena que hi ha al llibre. I el felicito per totes les onomatopeies que van sortint a l’obra, com el pxiiiii d’una vaca munyida o el patrip–patrap d’unes passes humanes. He gaudit I m’he emocionat com una beneita.