Camilla Läckberg és una escriptora sueca nascuda el 1974 a Fällbacka, localitat on situa l’acció de totes les seves novel·les. La seva afició a explicar històries d’assassinats i psicòpates li ve ja de quan era petita i es diu que escrivia contes de crims.
Aquest mes, el club de lectura ha escollit una de les seves novel·les de la sèrie «Erica Falck i Patrik Hedström», una parella formada per una novel·lista policíaca (em pregunto si deu ser el seu alter ego?) i un inspector de policia, binomi ben avingut i un pèl massa dolçàs, que saben resoldre tots els misteris.
També té altres sèries protagonitzades per altres personatges, com les que va escriure amb un col·laborador, el mentalista Henrik Fexeus (personalment, em van semblar més distretes que el llibre llegit aquest cop).
Es parla d’ella com l’«Agatha Christie» sueca, i la veritat és que aconsegueix crear un fort clímax de suspens i intriga, deixant tots els capítols oberts i ajornats, fins a desentrellar l’enigma cap al final de l’obra.
S’han rodat una sèrie de pel·lícules basades en les seves històries, ja que l’ambientació i imaginari que crea és força adient per a fer adaptacions cinematogràfiques. Hi ha molts diàlegs i les descripcions són molt visuals.
Des del meu punt de vista, molts cops és massa repetitiva i reiterativa amb les explicacions.
Poc més a dir. Si us agrada la novel·la negra, amb assassinats, sang, maquinacions i descripcions macabres dels fets, llegiu algun dels seus llibres.
Paral·lelament als crims, també trobareu altres personatges constants, de qui podreu seguir les seves peripècies, alguns són entendridors, com en Martin, o peculiars, com en Mellberg o l’Ernst, individu poc simpàtic que, un cop mort, dona el seu nom a un gos en novel·les posteriors. Tots ells formen la gran família “Läckberg”, una mica ensucrada pel meu gust.
Una novel·la per a passar l’estona.
L’opinió general dels components del club ha estat la mateixa, un llibre entretingut, però una mica massa llarg i inconsistent, no ha acabat de convèncer.
I si voleu saber quin serà el següent que llegirem, us avancem el títol: “Fouché. Retrat d’un home polític”, de Stefan Zweig.