MONTSE RUMBAU
El Sant Gallard d’ara i el Sant Gallard d’abans
Sant Gallard avui dia és un poble de poques cases. Hi ha la plaça, amb l’església i alguna altra casa, unes al començament del carrer que puja, altres al començament del carrer que baixa, l’únic carrer del poble.
Pujant des de la plaça, a mà esquerra, trobes cal Cornet, la casa d’on venia la família de la mare d’Antoni Gaudí, on havien viscut els Tarragó fins que van marxar cap a Sta. Coloma.
I més amunt, hi ha les restes de l’antic castell, ensorrat i abandonat, amb un aspecte lamentable. I més amunt hi ha una casa nova, amb una altra edificació a prop. I al cantó dret, una altra casa de construcció recent, on hi havia hagut una casa abandonada.
Una mica més amunt hi ha la masia de cal Briançó.
Al carrer de baix, hi ha algunes cases arreglades.
Més a prop del Gaià, hi ha l’antic molí, que anomenem el Nou, i del vell, en queda ben poca cosa.
Quantes persones hi viuen tot l’any?
No ho sabria dir, cinc? Sis? Diuen que 10, potser sí. Als estius, i alguns caps de setmana, segurament uns quants més.
Aquest és el Sant Gallard actual.
Diuen que una parella jove ha comprat el castell, o el que queda del castell, i que volen fer-ne un habitatge per viure-hi. Des d’aquestes pàgines li desitgem, de tot cor, que se’n surtin, i puguin ser ben aviat, uns veïns més de St. Gallard.
Quan mires documentació del 1500-1600, et trobes amb un Sant Gallart, escrit sempre així, ben diferent del d’ara.
D’entrada, hi havia d’haver més cases, perquè hi vivien una colla de famílies:
Els Biosca, els Borràs, els Bover, els Castells, els Corones, els LLoreta, els Mateu, els Millàs, els Mulet, els Olivella, els Rocha, els Segura, els Trilla, i els Vilaplana.
I en el mas d’en Urgell: els Urgell.
14 famílies! I els Urgell, en un mas. Un mas que no tenim ni idea on era. Potser se’n deia així cal Briançó?
Hi havia moltes famílies amb cognoms repetits i vivint en cases diferents:
Com els Borràs:
. El Pere i la Caterina, amb vuit fills entre 1574 i 1590
. L’Andreu i la Caterina, el 1579, neix la Caterina.
. El Jaume, la seva filla Anna, es casa el 1629, amb un occità que també viu al poble: Joan de Medus, pagès, de Ricreu, bisbat de Tarba.
Els Corones:
. El Joan, moliner de St. Gallard, i la Tecla, amb 6 fills.
. El Joan Corones i la Joana. El 1583, la Joana viuda es torna a casar.
. El Jaume i la Joana, quatre fills entre 1574 i 1580.
. El Pere i la Joana, els 1584, neix la Caterina.
Els LLoreta–Loreta:
. El Joan, pagès, i la Beneta. La seva filla Magdalena es casa el 1566.
. El Joan, pagès i moliner, i la Caterina, tenen cinc fills, que hàgim trobat, entre 1578 i 1585.
. El Joan, pagès, i la Joana. La seva filla Jerònima es casa el 1630, i la Caterina, el 1632.
Els Mateu:
. El Mateu de St. Gallard i la Caterina. Quatre fills, el cinquè, la mare, és l’Esperança.
. El Toni i la Caterina. Quatre fills que sapiguem, entre 1559 i 1574.
. El Toni i la Jerònima. El 1581 neix la Caterina. És el mateix que l’anterior?
. El Joan i la Jerònima. També consta com Antoni Joan. Dos fills entre 1579 i 1583, i una altra filla confirmada el 1596.
. El Josep fa de padrí el 1580 d’una filla del Joan LLoreta.
Occitans vivint a St. Gallard:
Joan de Medus, pagès, vivint a St. Gallard, del lloc de Ricreu, bisbat de Tarba, regne de França, fill de Pere, pagès i de Bernarda, difunts.
El 12 d’agost del 1629, es casa amb l’Anna filla de Jaume Borràs de St. Gallard.
Joan Madà, pagès, vivint a St. Gallard, de St. Pere d’Olite? Orite?, bisbat de Comenge, regne de França, fill de Pere.
El 8 de setembre de 1630, es casa amb l’Elisabet, filla d’Antoni Soler, pagès, difunt, i de Coloma.
Les famílies que veiem, que són més extenses, els pares i fills compartien la mateixa casa, però els altres, devien viure en cases diferents. Per tant, no serien 14 famílies i 14 cases, sinó que serien moltes més famílies i més cases.
Si comptem unes 25 famílies i ho multipliquen per 5, que és el que es fa normalment, tindrien unes 125 persones vivint a St. Gallard. Dades que, evidentment, només les suposem.
Tots els que hem trobat eren pagesos, i alguns moliners, encara que aquests també se’ns diu que eren pagesos.
Els artesans eren a Sta. Coloma.
Els fills que trobem en els documents on hi ha els naixements, no sempre eren tots els que tenien, perquè quan fan les confirmacions, surten fills que no havíem trobat, i quan mires els casaments, t’adones que aquella família on havíem trobat quatre o cinc fills, resulta que en tenen molts més. I això, passa molt sovint.
De moment no hem vist cap Briançó, els únics dels qui viuen a Sant Gallard, que hi són des de fa molts anys, i fent encara la feina de pagès.
St. Gallard, un poble ple de vida, amb unes quantes famílies, i amb molta canalla corrent, jugant amunt i avall, i des de ben aviat, treballant. Dones rentant al Gaià, cuidant els més petits, fent el menjar, cosint la roba, ajudant al camp, recollint llenya, portant l’hort … i els homes, arreglant les eines, els marges, i les cases, fent formiguers, per poder adobar els camps, pendent de les collites dels cereals, també de la vinya, comprant i venent animals, i algun tros per ampliar la terra que tenen.
Ara, St. Gallard, com la majoria dels altres pobles de l’entorn de Sta. Coloma, han quedat pràcticament buits de veïns, sobretot a l’hivern, i ja ningú pot sentir les rialles dels més petits, mentre juguen i s’empaiten, ni les converses entre els veïns, ni les reunions per solucionar problemes, ni les festes improvisades per algun esdeveniment … L’únic que ara pots sentir, és el silenci.
De totes maneres a St. Gallart s’hi celebren algunes festes, com les del mes de maig, cada vegada més important i concorreguda. I al trobar-se tan a prop de Sta. Coloma, és possible que vagin arribant gent que marxin de Barcelona o d’altres grans ciutats, buscant una vida més tranquil·la, i tenint la natura ben a prop, i un paisatge sempre canviant segons les estacions. I si venen amb fills, tenen dues escoles, una llar d’infants, una escola de música, i a més: un CAP, una residència de gent gran, una biblioteca, dues farmàcies, i un munt d’Associacions de tota mena, on sempre hi trobaran les portes obertes, i la fibra òptica que permet poder treballar a distància.
Sens dubte, la qualitat de vida que es pot tenir en aquestes terres és molt gran.
Les famílies de St. Gallard, a finals del segle XIX. Escrit de Josep Ballabriga:
Sant Gallard estava habitat per 13 famílies.
Les cases:
. El molí – Ramon Caus
. Cal Anton Cornet – Anton Cornet Mestre
. La Casa Nova – Jaume Morera
. Cal Carraca – Salvador Bartolí Aubia
. cal Perotxet – Vicens Prats Mas
. Cal Cornet – Josep Tarragó Clarasó. Mossos: L’Isidre Sanaté i un tal Josep.
. Cal Vicentó – Josep Esplugas
. cal Serrador – Francesc Llobet Solé
. Cal Briansó – Francesc Mas Armeixach i Vicens Mas Farrera
. Ca la Pastora – Joan Morgadas i Josep Figueras
. Cal Blanc – Josep Santaeulària Solé
. Cal Isidro – Isidro Palau Tarragó
. El Csatell – Joan Roig – 1880- El 1881: Josep Abelló Fonte.
Cap d’aquests cognoms, coincideix amb els trobats el 1500-1600.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Maig 2026
Contacta amb l'autora
