Quan ens fem grans, alguns comencen a fer neteja, i a llançar coses que has anat guardant durant anys i que mai has tornat a mirar, poden ser fotografies, escrits, cartes, dibuixos…. També pot passar tot el contrari, que continuïs guardant-ho tot, perquè no et veus en cor de llençar el que has anat guardant durant tants anys. 

L’Anna, que tothom coneix a Sta. Coloma, per dirigir durant un munt d’anys la revista La Segarra, i per estar sempre a totes les mogudes del poble i de més enllà, va voler fer un dia neteja del material que tenia arraconat i oblidat. Perquè l’Anna, a més de ser una persona inquieta, i que li agrada  saber tot el que passa al poble, com a bona periodista que és, també és una persona molt pràctica. Això val la pena de guardar? No? Doncs fora, i això altre? …. Quan, de cop, va trobar un quadern blau que havia escrit als anys 70, quan tenia 20 anys. Ni el recordava, i es va posar a llegir-lo, i es va sorprendre amb tot el que havia escrit. Poemes, pensaments … alguns atrevits, d’altres profunds, d’altres amoroses, i d’altres que aneu a saber què volia dir quan els va escriure. 

Els joves sempre tenen una creativitat, un atreviment, unes ganes de trencar amb tot, també sentiments que no acabes de controlar, però que t’envaeixen totalment, i no tenen ni lligams, ni obligacions. Mentre que quan un es fa gran, tot canvia, et tornes més conservador, perquè has de fer front als problemes que tens al teu davant i que has d’afrontar sí o sí.  

El quadern de l’Anna mostra uns escrits d’una persona jove, inquieta, rebel, capaç de dir el que pensa sense que hi hagi filtres pel mig. 

De fet, no és tan diferent aquella Anna dels anys 70, que va escriure aquells escrits, amb l’Anna actual. Perquè l’Anna, avui dia, és una persona que sempre va de cara, i sempre diu el que pensa, i que no té manies. És valenta, lluita pel que creu, i defensa el que pensa, a vegades amb molta contundència, perquè ella és així. Però també és una persona amb qui sempre pots comptar, i que t’ajudarà sempre. L’Anna és una bona amiga, i això, avui dia, no té preu. 

Algun escrit que m’ha agradat especialment: