El J. M. Sans Travé tenia moltes facetes, era historiador, arxiver, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, durant un munt d’anys, dirigia les publicacions de la Fundació Noguera, era una persona reconeguda en l’àmbit internacional pel seu coneixement del món dels Templers, amb la publicació de diversos llibres … Va lluitar pel retorn dels papers de Salamanca, va aconseguir que moltes famílies i empreses entreguessin els seus documents i arxius a l’ANC …
Tenia una capacitat de treball extraordinària! No pararia d’explicar tot el que va arribar a fer, en tants i tants camps.

Però, ara, m’agradaria parlar tan sols de l’amic. Amb l’Associació d’Amics de la UNESCO Sant Cugat-Valldoreix, vam connectar amb l’ANC, i Sans Travé, que n’era el director, ens va obrir les portes des del primer dia. Els cicles de conferències els fèiem a la sala d’actes, cada dijous, a Sant Cugat, molta gent ja sabia que a L’ANC, es feien els dijous de la UNESCO, i omplien sempre la sala. També ens va oferir un despatx que compartíem amb La Societat Catalana de Genealogia. Moltes conferències les presentava el mateix Sans Travé, que amb la seva simpatia i els seus coneixements, es ficava tothom a la butxaca.
També vam organitzar conjuntament la XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, el 1998, on es van presentar diverses ponències i comunicacions, dedicades totes exclusivament a la història de Sant Cugat.

Amb l’Associació d’Amics de la UNESCO, organitzàvem una excursió cada mes, i algunes vegades, tot un cap de setmana. Amb ell vam visitar el monestir de Vallbona de les Monges, ell anava sovint al seu Arxiu, i havia escrit més d’un llibre sobre la seva història. Reunits a la sala capitular, ens va fer una classe d’història, talment una lliçó magistral. També vam visitar amb ell el castell de Miravet, coneixia tan bé la seva història vinculada als templers, que ens va fer reviure tot aquell passat, com si ho veiéssim tot en una pel·lícula.

Poques persones trobes amb la seva cordialitat, la seva vitalitat, la seva proximitat. A vegades les persones amb càrrecs importants, mantenen certa distància, i es fa difícil acostar-te a ells. No era el cas del Josep Maria, ell sempre hi era, pel que necessitessis. Amb el pas dels anys, l’amistat va anar creixent. Compartíem una afició comuna: ens agradava escriure.

Últimament, es va atrevir amb una novel·la: «Dos bàndols», fent present el que havia sentit tantes vegades a casa seva quan era petit, sobre els anys de la Guerra Civil, a Solivella, el seu poble, complementant-ho amb manuscrits de l’Arxiu Comarcal de Valls. Solivella és dels pobles de Catalunya que més va patir en aquesta guerra, d’agut a uns tràgics successos. Sans Travé era valent, no només n’ha parlat a la novel·la, agafant com a protagonista l’apotecari de Solivella, sinó que també havia escrit un llibre on ho explicava tot, amb noms i cognoms, que va presentar dins l’església del poble, que estava plena de gom a gom.
Sans Travé, director de l’ANC durant molts anys, obrint les portes sempre a tothom, ficat també en mil projectes, i, per damunt de tot, una persona amb una gran estima per la terra, el nostre país, Catalunya. I sobretot, amic dels amics.
Descansa en pau, Josep Maria, encara que segur, que estiguis on estiguis ara, no pararàs de fer mil coses!