Stefan Zweig (Viena,1881 – Brasil, 1942) va ser un escriptor austríac. Va escriure novel·les, històries curtes i diverses biografies. D’ascendència jueva, però no practicant. Es va llevar la vida l’any 1942 afectat per les victòries militars dels nazis a l’URSS que auguraven un futur negre, però, el que és la vida, el gener de 1943 Alemanya va sofrir la primera d’una sèrie de derrotes militars que van portar a l’esfondrament d’aquell sistema polític dos anys més tard.

Hem llegit «Fouché, retrat d’un home polític» que va ser una de les biografies escrites per Zweig on va demostrar la capacitat d’aquest personatge de navegar per aigües turbulentes que li va permetre evitar la guillotina en diverses ocasions i tenir una mort tranquil·la al llit ja gran.

M’ha semblat ben escrit, però no és lleuger de llegir. Fa reflexions sobre la psicologia del personatge mirant de sorprendre o impressionar al lector amb la seva conducta sovint contradictòria. És una biografia treballada que sembla fidedigna encara que no és un treball historiogràfic, per la qual cosa no es pot descartar que hi hagi certa novel·lització.

A algun dels lectors l’ha sorprès el grau de cinisme del personatge, però no podem obviar que va ocupar el càrrec de ministre de la Policia en diferents governs d’aquell període històric tan convuls. Maquiavel ja feia segles que havia escrit «El Príncep».

Fouché en exercici del seu càrrec polític va crear una xarxa d’espionatge que li permetia saber el que es deia tant al tuguri més fosc de París com a la seu del palau presidencial. A més aquesta informació la gestionava segons els seus interessos personals de tal manera que la comunicava als seus superiors fragmentàriament.

Zweig posa el focus en Fouché i no explica que la Revolució Francesa va acabar amb el règim feudal i ens va llegar els principis de la llibertat i la igualtat civil. Que va establir la base dels drets humans universals, la separació de poders en executiu, legislatiu i judicial, les llibertats d’expressió i de religió obrint la porta a una societat més laica i tolerant.

El pròxim llibre que llegirem serà «Sobre el perill dels tòpics» de Chimamanda Ngozi Adichie on es denuncia que els estereotips poden destruir la dignitat d’una persona o d’un col·lectiu.
És un text curt basat en una conferència de l’autora a internet.