MONTSE RUMBAU
Un tret. Un perdó
El testament de Francesc Carbonell (Santa Coloma de Queralt, 1567),
una sorprenent lliçó de clemència.
El Francesc Carbonell fa testament el 3 de maig del 1567, perquè l’han ferit i deu tenir por de morir. Sap qui ha sigut el que l’ha disparat amb un arcabús. (arma de foc semblant a una escopeta).
El Francesc és fill del Joan Carbonell, paraire, i difunt. Segurament deu ser jove, ja que no té cap ofici, o potser és pagès.
El primer que diu en el seu testament, és que les seves injúries li siguin perdonades, i segueix:
«con ara de present, jo, de bon cor, les perdono en especial en Jaume Castells, sabater, habitant en la present vila, per desgracia y desastre té fet de aver-me travessat en lo arcabús, per quan sé y tinc entès verament, (h)o (h)a fet … sens malícia alguna, y per so vull que per ninguns de mos parents li pugue esser feta instancia … de una part al senyor don Guerau li perdone la injúria a ell feta».
Com que el Guerau de Queralt, senyor de Sta. Coloma és qui exerceix la justícia a la vila, li demana que encara que tingui «jurisdicció y dominis en dita vila ..«, tingui en compte que el que ho ha fet, ho ha fet «sens malícia alguna«.
El Francesc i el Jaume Castells, estaven fent broma? Un amb l’arcabús a la mà, apuntava al Francesc sense cap intenció de disparar? Eren molt joves? Sabem que el Jaume Castells és sabater, per tant, té un ofici, i potser molt jove ja no devia ser. Per tenir un ofici es necessitaven uns anys d’aprenentatge.
Eren amics? Per què el Jaume va disparar? Ho va fer sense voler? No ho sabem, l’únic que sabem és que el Francesc deu estar greu, ja que fa testament, i que és possible que mori. També sabem que el que va disparar deu ser amic d’ell, això ho suposem per com l’arriba a defensar, fins i tot demanant que no se’l castigui pel que ha fet, perquè ha sigut un accident.
Com a marmessors nomena:
Al venerable mossèn Joan Talavero, que és prevere. A Sta. Coloma hi havia el cognom Talavera i també el de Talavero.
L’altre marmessor: l’honorable Pere Rocha.
Els dos, «oncles meus».
El Francesc vol que quedi clar, que a part del que li van deixar els seus pares, el que té, ho ha aconseguit ell amb el seu treball:
«Vull que mos béns així dels que jo ab ma indústria y treball tinc guanyats», i que els seus béns, han de ser administrats pels dos marmessors, «fins aitant mon hereu davall escrit, sie en edat de poder-los regir y governar».
El seu hereu és el seu germà, el Joan Carbonell. Si mor, ho serà l’altre germà, el Pere Carbonell.
El més important: la família i els fills, si no en tenen, els germans.
Com a testimonis:
Antoni Joan Solsona, Gaspar Quintana, paraires, i Pau Pallicer, sabater, tots de Sta. Coloma.
Els accidents amb escopetes podien ser més o menys freqüents, perquè a les cases, quan fan inventaris sempre surten armes, pedrenyals, escopetes i fins i tot algunes espases.
Hem trobat alguns casos que van passar a Sant Magí:
Un soldat francès, morí a quaranta anys, ferit en un peu d’una escopetada. -1641-
Joan Font de Sta. Coloma, «va morí d’una escopetada que li tirà un francès per robar-lo».– 1643–
Els Dilluns de Pasqua el celebraven amb trets a l’aire.
Francesc Inglès, paraire d’Igualada, trobant-se a Sant Magí:
Morí «ferit d’una escopetada que casualment se disparà en la festivitat del Dilluns de Pasqua de Resurrecció» – 1693-.
En aquest cas ens podríem preguntar si va ser un accident, o si algú va aprofitar que tothom disparava a l’aire per matar al Francesc Inglès, i així passar desapercebut.
Fins i tot el prior de St. Magí tenia una escopeta, i la va agafar per anar a barallar-se amb un pastor que feia passar el seu ramat en terres que eren del Convent. L’any: el 1795. El prior tenia l’escopeta, el pastor es defensava amb pedrades. El pastor, quan va haver d’explicar els fets, va reconèixer que el prior portava l’arma, però que no la va fer servir per amenaçar-lo, sinó que l’amenaçava amb paraules. (Vam explicar aquests fets el maig del 2019, a les Tribus de la Segarra, i a la Revista de la Segarra).
Ens agradaria saber més coses de molts dels fets que trobem en els documents, però només podem explicar el que ha quedat escrit. Encara que sempre queda l’esperança que en algun altre document potser hi trobarem més informació que ens aclareixi el que no acabem de saber.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Juliol 2026
Contacta amb l'autora
