MONTSE RUMBAU
Quan els viudos es tornaven a casar
Els segons matrimonis a la Santa Coloma de Queralt de mitjan segle XVII
Ens ha cridat l’atenció un seguit de viudos que es casen en uns anys concrets: a la segona meitat del 1600. Alguns, pocs, amb altres viudes, però la majoria amb noies que eren donzelles, o sigui que eren solteres i que devien ser jovenetes.
Anteriorment de les dates que hem mencionat, no acostumaven a dir si l’home era viudo. Segurament el rector que escrivia els casaments en aquells anys, no devia considerar-ho important.
Quan ho diuen, mai anomenen amb qui havien estat casats, mentre que amb les dones ho deien sempre.
Alguns viudos es casen dues, tres, i fins i tot, quatre vegades.
Trobem tres viudos que es casen pel mateix temps, un al gener, l’altre el febrer, i l’altre a l’abril, i tots tres, són mestres de cases:
El Jaume Mathia, el Joan Breu, i el Magí Rabassa.
Tants viudos, fa pensar que les seves mullers morien aviat, sobretot els que es casaven tres, o fins i tot quatre vegades. Segurament els parts devien ser unes de les causes més habituals de mort en les dones, tant si eren joves, com més grans. En alguns casos, els viudos es tornen a casar, quan encara no fa un any que se li ha mort la muller.
I no devia estar mal vist, quan n’hi havia tants que ho feien.
Hi havia persones, en aquesta època, que podien arribar als setanta anys, també als vuitanta, fins i tot als 100, però eren molts els que morien joves, als 30, 40 o 50. Per tant, era lògic que volguessin aprofitar el temps, si es quedaven viudos, i encara eren joves, es casessin una altra vegada, i encara una altra. Calia assegurar-se tenir fills, perquè la mortalitat infantil era elevada. I sobretot, havien de tenir un hereu, i altres fills que poguessin succeir a l’hereu, si a aquest li passava alguna cosa.
La família era molt important, la dona portava el pes de la casa, fer el menjar, la neteja i moltes altres feines, i aportar uns quants fills, com més, millor.
Casar-se vaires vegades, també volia dir rebre un dot de cada muller. Els dots consistien en diners, si no n’hi havia gaires, aleshores podia consistir en una terra, una vinya, un hort, o una casa.
Aquests són els viudos que hem trobat, des de 1646, fins a 1652. En sis anys: 27:
. Mateu Marcer, viudo, paraire. Es casa l’1 de juliol del 1646, amb la Jerònima, viuda, filla del Guillem Breu.
. Jaume Mathia, viudo, mestre de cases. Es casa el 27 de gener del 1647, amb la Magdalena, viuda, filla del Jaume Vilaplana, sastre.
. Joan Breu, viudo, mestre de cases. Es casa el 3 de febrer de 1647, amb l’Elisabet, donzella, filla de Joan Cendra, paraire.
. Magí Rabassa, viudo, mestre de cases, fill de Lluís, pagès del mas. (mas Rabassa, mas d’en Briàs, ara).
Es casa el 28 d’abril del 1647 amb la Bàrbara Torner.
El 16 de febrer del 1648, de nou viudo, (li va durar poc la Bàrbara, es torna a casar quan encara no feia un any que havia mort), aquesta vegada amb la Coloma, viuda de Joan Gavaldà, ferrer, i filla del Bertran Canals, pagès.
. Antoni Prunera, viudo, paraire.
Es casa el 17 de novembre del 1647, amb la Maria, viuda, filla del Mateu Nuet.
. Antoni Novell, viudo, pagès, es torna a casar el 2 de juny del 1648, amb la Magdalena Rassies, filla del Joan, ferrer, de Sta. Coloma.
. Vicenç Valtà, viudo, pagès, del terme d’Aguiló. Es casa el 1648, amb la Caterina Reyner, donzella, de Savella.
. Blasi Rodrigues, viudo, corder, es casa el 24 d’agost del 1648, amb la Teresa, vivint a Sta. Coloma, donzella, filla de Nicolau Coch, moliner de Valls.
. Josep Ballart, viudo, pagès. Es casa el 8 de setembre del 1648, amb la Coloma Vilar, donzella. El Josep és de Rocafort de Nalech. Es casen a Sta. Coloma, però sembla que no s’hi van quedar a viure, devien marxar cap a Rocafort de Nalech, ja que no els hem trobat a Sta. Coloma, en els anys posteriors a la boda.
. Magí LLambart, viudo, abaixador. Es casa el 29 de setembre del 1648, amb la Susanna, viuda de Joan Bafarull de Savallà, i filla del Joan Roset, de les cases del Codony.
Pere Romeu, viudo, pagès, es casa el 26 d’octubre del 1648, amb la Caterina, donzella, filla del Bertran Canals.
. Josep Gloria, viudo, pedrenyaler, vivint a Sta. Coloma. Es casa el 7 de novembre de 1648, amb la Coloma, viuda de Martí Crossa, pedrenyaler, vivint a Sta. Coloma, i filla de Pere Vidal, de Tous.
. Joan Sanahuja, viudo, pagès, vivint a Sta. Coloma, els pares de la Llacuna. Es casa el 15 de novembre del 1648, amb l’Elisabet, donzella, filla de Joan Robió.
. Joan Compte, viudo, de les Piles, s’havia casat el 6 de setembre del 1648. Es casa el 2 de febrer del 1649 amb la Coloma, donzella, filla del Pere Esteva, paraire.
. Josep Rossich, viudo, del mas dels Martells de Tous. Es casa l’11 d’abril del 1649, amb la Maria, donzella, filla de Bernat Texidor, pastor, vivint a Sta. Coloma.
. Pau Clarasó, viudo, d’Albió, es casa el 30 de juny del 1649, amb la Margarida, donzella, filla del Joan Mullerat, pagès del terme de Bellprat.
. Joan Rattés, viudo, pagès. Es casa el 4 de desembre del 1649, amb la Jerònima, donzella, filla de Joan Robió, pagès de Bellprat.
. Antoni Telm Morells, viudo, boter, fill del Bernat, mariner de la vila de Calella. Es casa el 10 de setembre del 1648, amb la Joana, donzella, filla del Josep Monbiella, difunt, cirurgià de Lleida.
. Jacinto March, viudo, cirurgià, de Balaguer. Es casa el 5 de novembre del 1651, amb la Basilícia, donzella, filla del Joan Torres, sabater de Sta. Coloma.
. Pere Massaguer, viudo, cirurgià, de Sta. Coloma. El 1645 es va casar amb la Paula, filla del Pere Torner, pintor de la vila de Prades. Es casa el 12 de novembre de 1649, amb la Teresa, filla de Joan Gassió.
. Antoni Carbonell, viudo, sabater, del mas de la Muella, terme de Sta. Coloma. Es casa el 27 de novembre de 1651, amb la Maria, filla del Lluís Rabassa, pagès del mas.
. Andreu Vilar, viudo, es casa el 13 d’octubre de 1651, amb la Margarida, viuda del Ramon Blavia, pagès de Talavera, i filla d’Antoni Llagostera, pagès de LLindàs.
. Joan Roset, viudo, paraire, de Sta. Coloma. Es casa el 1651, amb la Maria, viuda, filla del Bernat Texidor, vivint a Sta. Coloma.
. Josep Roca, viudo, sabater. Es casa el 1652, amb la Caterina, donzella, filla de Francesc Ruis, paraire.
. Simón Llorenç, viudo, pagès d’Aguiló. Es casa el 1652, amb la Magdalena, donzella, filla del Magí Vallbona.
. Pere Vallbona, viudo, pagès. Es casa el 1652 amb la Maria, viuda, filla d’Antoni Soler de la Maella, terme de Sta. Coloma.
. Josep Ferrer, viudo, pagès, els pares de St. Domí. Es casa el 1652 amb l’Elisabet, viuda, filla del Pere Queraltó, mestre de cases, de Sta. Coloma.
Un altre dia parlarem de les viudes, que podien quedar molt indefenses quan se’ls moria el marit.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Juliol 2026
Contacta amb l'autora
