Voldria creure que fa milions d’anys al planeta Terra hi vivien éssers vius en harmonia i amb respecte. Potser en aquell temps, els humans no existien.
Quan era jove, utilitzava el terme «humanitat» (una de les seves accepcions és «qualitat d’humà») amb connotacions positives, però els anys m’han tornat misàntropa i prefereixo adherir-me al pensament de l’antropòloga Rita Segato, que es declara «exhumana» perquè ha perdut la fe en els homes. En aquests moments, m’avergonyeix ser congènere de segons quina gent.
Els homes som, com deia Hobbes, un llop per a altres homes? No ho crec.
La perversió ve del sistema polític i econòmic i de la desinformació. El poder ens vol genuflexos i amoltonats, rivalitzant els uns amb els altres.
No veieu que tots som persones? No us adoneu de la manipulació ideològica per enfrontar-nos? La divisió ve de la classe social de la qual formes part i, no ens enganyem, la majoria de nosaltres som classe treballadora, siguem d’aquí o d’allà.
La petita minoria que forma la plutocràcia que ens governa ens vol dividits, barallats per unes molles, mentre ells aprofiten per emportar-se més tros de pastís.
Les migracions han existit sempre, d’ençà que el mico es va posar dempeus i va anomenar-se home. No es tracta d’invasions ni de grups religiosos o exaltats que ens volen prendre la dona i la feina, ni de delinqüents. Es tracta de persones amb necessitats, amb somnis, amb dignitat, que simplement busquen un futur millor, allà on sigui. Com ho van fer alguns dels nostres avantpassats, com ho faran els nostres descendents algun dia.
De veritat penseu que és fàcil migrar? Que és fàcil viure lluny de la teva família, de la teva cultura, de les teves arrels? Que et vegin sempre com un pària i et mirin per sobre l’espatlla? És fàcil decidir marxar de casa teva sense saber què t’espera, sense saber si moriràs ofegat o exhaust al mig del desert? Aprendre un idioma nou, treballar en feines precàries, no gaudir de cap privilegi…
Què van fer els nostres avis després de la guerra civil? Què feien els andalusos quan venien a Catalunya buscant feina? Què faríeu vosaltres si aquí no tinguéssiu possibilitats per gaudir dels avantatges de la societat capitalista que tots veiem per les xarxes socials? Si no tinguéssiu una zona de confort i un passaport que us protegeix?
Sento vergonya dels comentaris que he sentit aquests dies, de les imatges que m’arriben, de saber que han mort persones i a molta gent no li importa
Sou feliços odiant tan absurdament a individus que són com vosaltres i a qui ni tan sols coneixeu? On ha quedat aquesta «qualitat d’humà» que ens hauria de definir?
On ha anat a parar el significat de germanor, de compassió, d’amor?
Vigileu amb el racisme, l’odi i la confrontació. L’ésser humà és l’únic que ensopega dues (i tres, quatre, cinc…) vegades amb la mateixa pedra.