Tribus de la Segarra

El Club de Lectura llegeix “Sobre el perill dels tòpics ”,

de Chimamanda  Ngozi  Adichie

Chimamanda Ngozi Adichie a Fronteiras do Pensamento. Foto: fronteirasweb. Viquipèdia

L’autora va néixer a l’estat d’Enugu (Nigèria1977, 48 anys) i és novel·lista. Als 19 anys es va traslladar als Estats Units amb una beca de dos anys per estudiar comunicació i Ciències polítiques. Es va graduar el 2001 (24 anys). Ha realitzat així mateix, estudis d’escriptura creativa i un màster d’estudis africans.

 La contraportada del  llibre diu “Aquest és un llibre petit, però té l’esperança  que el seu pes en la societat sigui molt gran”.

El llibre és la transcripció d’una conferència de les anomenades TED Talk que tenen una durada màxima de 18 minuts.  Estrictament la xerrada està en 37 pàgines petites i amb lletra gran, ara, poques vegades al club un llibre ha donat peu a tants comentaris.

Els comentaris començaren  pel  títol, que alguns haurien cregut millor traduir “Sobre el perill d’un relat unic”, en anglés  “De danger of a single Storie”. De fet la paraula història es la mes repetida al llibre.

L’autora  ens convida a agafar múltiples visions de les coses basant-se en experiències personals com per exemple: en arribar als Estats Units va compartir habitació amb una nativa i en explicar-se  el que havien cregut  una de l’altra pel fet de ser ella nigeriana-africana i la companya estatunidenca, les feia anar de sorpresa en sorpresa;  descobrien la quantitat de falsedats  que havien imaginat  l’una de l’altra.

Lògicament ens vam posar a parlar de visions sovint esbiaixades que tenim de les persones que pertanyen a grups humans diversos.

Van sortir els xinets i negrets del  Domund de quan alguns érem petits;  els andalusos que venien a guanyar-se la vida;   la manera de com “ bastants”(?)  espanyols veuen als catalans;  les visions simplistes que els homes o tota la societat  tenien de les dones, cosa que portava a desigualtats,  les històries de jueus que els alemanys explicaven abans de l`holocaust; els relats que conqueridors i nadius donaven per certs a la colonització americana… Va ser un no parar.

El tòpic segons l’autora es perillós , a vegades és directament fals però també es perillós pel fet de simplificar la realitat. Al llibre s’esplaia sobre els prejudicis que tenim sobre els africans i insisteix en el perill de les històries úniques; fan el joc al poder i “poden destruir la dignitat d’una persona o d’un col·lectiu” (també a la contraportada).

Estem avisats.

Al club tenim prevista la propera trobada el 19 de setembre a 2 quarts de 6 de la tarda i a la biblioteca on comentarem el llibre de Maria Climent  “A casa teníem un himne”. Son sessions obertes a tothom.

 

Nati Moncusí

Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt

Agost 2026