Hi ha concerts que ja desperten expectació abans de començar. El de la Cobla La Principal del Llobregat i el Quartet Mèlt, també.

D’una banda, una de les cobles de més prestigi i trajectòria del país; de l’altra, un quartet d’una qualitat vocal excepcional, acostumat a cantar a cappella, tal com ens van recordar. Famosos als escenaris i a les xarxes socials, la combinació podia resultar atractiva, però també comportava un cert risc, ja que interpretar obres molt conegudes obliga a anar més enllà d’una versió excessivament –deixeu-me dir-ho així–,»respectuosa». El públic ja porta aquella música a la memòria, i només una interpretació de gran nivell aconsegueix que l’escolti com si la descobrís de nou.

I així va anar ahir a Sant Magí.

La Cobla La Principal del Llobregat, gairebé centenària, va demostrar per què continua essent una referència de la música per a cobla. El seu so va omplir l’esplanada del Santuari. La música de cobla té aquesta virtut: sembla feta per als concerts a l’aire lliure. Té amplitud, vitalitat i una capacitat diguem-ne natural, per arribar al públic sense perdre matisos.

Aquest concert demanava, a banda d’un bon acompanyament, un equilibri delicat entre els instruments i les quatre veus del Quartet Mèlt. I aquest equilibri es va assolir amb força naturalitat.

L’actuació va fluir amb equilibri sense que cap formació eclipsés l’altra. La direcció de Marcel Sabaté va saber mantenir aquest diàleg constant entre cobla i veus, fent que cada peça tingués personalitat pròpia.

Voldria destacar l’excel·lent nivell dels quatre cantants —Carolina Alabau, Ariadna Olivé, Eloi Fort i Oriol Quintana—, que van oferir una interpretació plena de sensibilitat. Les seves veus van aportar molta calidesa i també força, a un repertori que el públic va seguir amb molta complicitat.

La resposta dels assistents va ser tan bona com s’esperava: temes coneguts, que el públic ja se’ls ha fet seus. L’esplanada es va omplir i l’ambient va ser excel·lent, malgrat que abans de començar molts no deixàvem de mirar el cel. Les previsions anunciaven tempestes a la rodalia i durant una bona estona semblava que qualsevol núvol podia esguerrar la vetllada. Finalment, la pluja va respectar el concert. Va fer calor, però molt més suportable a l’exterior, i el públic va poder gaudir plenament d’una nit de música de gran qualitat.

Com és habitual, tot això no hauria estat possible sense la feina imprescindible i discreta de l’equip de voluntaris, que va vetllar perquè cada detall funcionés amb la naturalitat que només s’aconsegueix quan hi ha molta dedicació al darrere.
Abans de començar el concert, el presentador va tenir unes paraules de record per a dues voluntàries molt estimades, La Rita i la Teresa, que recentment ens han deixat. Totes dues havien estat molt vinculades a l’organització i a la vida de les Nits Musicals. A elles es va dedicar aquesta vetllada, convertint la música en un homenatge senzill, sincer i profundament emotiu.