MONTSE RUMBAU
Un castell a Rauric?
Sí, a Rauric hi havia un castell.
On? Al capdamunt del poble; sembla que era on ara hi ha el dipòsit de l’aigua.
De fet, tots aquests pobles de la Baixa Segarra tenien castells. Es van construir als segles X-XI-XII- per defensar aquestes terres, que feien de frontera amb els sarraïns, i que en aquests segles els cristians, capitanejats pels nobles, anaven recuperant.
Els pobles s’anaven creant a redós dels castells. La gent hi anava arribant, treballaven la terra, i construïen les seves cases. I els homes armats que depenien dels nobles, defensaven els castells. En un moment de perill, els pagesos es podien refugiar a dins, que normalment, en els primers temps, eren torres, amb uns quants pisos a dins. Totes aquestes torres tenien la porta d’entrada a un nivell força elevat, quan hi havia perill, treien les escales, i els enemics no hi podien accedir.
A Sta. Perpètua, encara queden damunt dels espadats, algunes restes de l’antic castell al costat de la torre tan espectacular que hi ha. A Pontils també en queda algunes restes, però poques, perquè moltes van anar a parar al castell de Biure.
El castell de Biure va passar a mans de Lluïsa Llorach, casada amb un militar amb grau de general, Paco Mercader Zufia, que va arribar a ser governador militar. Aquest general, va fer que soldats que estaven sota el seu comandament, agafessin pedres del Castell de Pontils, i les portessin al de Biure.
A Rocamora de Sant Magí, hi havia un castell, però ja no en queda res. Hi havia el castell de Queralt dalt la carena, el de Roqueta, i el de St. Miquel de Montclar, i es podien comunicar entre ells, fent senyals de foc. També a Guimons, a Figuerola, on sembla que el castell havia estat el que després va ser cal Casa Gran, a Forès hi queda alguna paret, a Contrast, on es pot veure una torre en molt bon estat. A Sta. Coloma hi ha la torre primitiva, i el castell que es va anar construint amb el temps al voltant de la torre, també n’hi havia a Seguer, Querol, Selma, Salmella, Saburella, Vallfrogona, Llorach, Savallà, i a Rauric, com ja hem dit, i a molts altres pobles.
Hem trobat, a la 1a i 2a meitat del 1500, els que vivien al castell de Rauric, segurament com a masovers. Eren els Miquel.
En aquests anys escriuen Reurich.
L’Antoni Miquel, «dit del castell», menor de dies, i la Paula.
El 1581 neix la Paula, el 1584 la Magdalena, el 1586 la Marianna, el Toni el 1588, el Jaume el 1591, la Coloma, el 1593, el Jacinto el 1600, la Simona el 1603.
El 1518, la Joana Miquel(a) del castell, fa de padrina.
A Rauric, a més dels Miquel que vivien al castell hi vivien altres Miquel:
. El Bernat Miquel, el 1518 neix la Magdalena, el 1519, la Caterina.
. El Bernat Miquel, segurament fill del Bernat anterior, i l’Esperança, els neix el 1582, la Marianna, el Bernat el 1584, el Jaume el 1586, l’Esperança el 1588, l’Isabet el 1592.
. El Jaume Miquel i la Caterina, tenen el Joan el 1583, el Jaume el 1591, el Mateu, el 1593, el Marc el 1595, el Miquel, el 1598.
Li posen el mateix nom que el cognom!
. El Jaume Miquel, menor, i na Francina, els neix la Joana, el 1583, el Jaume el 1585, la Margarida el 1586, i la Francina el 1591.
El padrí de la Francina: el Magí Miquel de Sta. Coloma.
. El Jaume Miquel, àlies Pubill, i la Caterina, tenen la Coloma, el 1584.
. El Jaume Miquel, àlies Potte, i na Caterina, els neix la Magdalena el 1586,
el Miquel el 1588.
Un altre al qui li posen el mateix nom que té com a cognom, Miquel Miquel!
Quan estaven junts els dos Miquel Miquel, com els diferenciaven?
Ja hem trobat un dels Miquel Miquel fent de padrí el 1600, quan neix el Jacinto Miquel.
El Jaume Miquel àlies Potte és el mateix que el que anomenen àlies Pubill?
. El Pau Miquel, fa de padrí el 1593.
Déu-n’hi-do els Miquel que vivien a Rauric.
En aquestes dates, a més dels Miquel, vivien a Rauric, els Albareda, els Claramunt, els Ferrer, els Mullet, els Vilanova, els Queraltó, els Queralt, els Tocal, el Guillem Petit, occità, «ara habitant a Rauric» -1586-.
Quan unes famílies eren nombroses, vivien en diverses cases, com els Miquel o els Vilanova. Els Mullet eren a Rauric, i també a Montargull, que encara que aquí escriuen Mulet. També hi havia el cognom Vilanova (escrit també Villanova) a Montargull.
L’antic castell de Rauric, diuen que era una torre, com ja hem dit, i que a mitjan segle XX encara es podien veure les seves restes.
Presentem dues fotografies d’una paret del darrere d’una casa, que ens fa pensar si aquesta paret no formava part de l’antic castell, o d’una casa que hi depenia.
Rauric pertanyia en aquests anys als comtes de Sta. Coloma.
L’església de Rauric era sufragània de la de Montargull, i tenien el mateix rector. Tots dos pobles estaven molt connectats, tot i que sembla que Montargull quedi més a prop de Sta. Coloma que de Rauric.
Al segle XX, els nens de Montargull anaven a l’escola de Rauric. Encara que uns anys més enrere, havien anat a l’escola de Sta. Coloma. La foto, que exposem, és del 1955-56, podem veure els alumnes d’un lloc i l’altre. Els noms:
fila del darrere:
Carme Berenguer de cal Balanyà,
la mestra,
Jaume Garriga de cal Garriga de Montergull
Fila del mig:
Teresita Guspí de cal Xoques,
Ramoneta Roset de cal Porta del Codony,
Jaume Roset de cal Jepó
M. Mercè Querolt de cal Baló,
Felip, germà de la M. Rosa de cal Po,
M. Rosa Felip de cal Po
Montserrat de cal Mensa
asseguts al terra:
Jordi Garriga de cal Garriga de Montergull,
Isidre Mens.
Entre els noms que hem trobat a Rauric, hi havia els Vilanova-Villanova. Ja hem comentat que també hi eren a Montargull. Eren els avantpassats dels Vilanova que vivien, fins no fa molt, al mas que se’n diu igual, i que pertany a Montargull? Aquest mas està a prop del camí que va a Sta. Coloma, no lluny de la vila. Aquesta masia té un balcó des d’on es pot veure Sta. Coloma. Sempre m’ha cridat l’atenció aquest balcó. Els balcons no apareixen fins al segle XVIII. Per cert, un gran invent d’aquest segle. La casa on vivia a les Rambles de Barcelona, és una casa del segle XVIII, amb balcons a la Rambla, i no podies de deixar de mirar tot el que passava baix al carrer, era tot un espectacle. Evidentment, el balcó del mas Vilanova damunt de Sta. Coloma no devia ser tan animat, però els devia agradar poder contemplar la vila sempre que volguessin.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Setembre 2026
Contacta amb l'autora
