«– La vida és com una recepta. Te l’has d’anar fent al teu gust, criatura – no la mira, però ho diu adreçant-se a la Remei, que en cap moment li ha demanat opinió–, rectificant-la, millorant-la, tornant a provar, fins que tinguis el millor resultat possible» –sentencia!

Comparteixo amb vosaltres un breu paràgraf de «A casa teníem un himne», la història de tres dones: l’Erne, la mare, i la Remei i la Marga, les dues filles. Tres vides gens fàcils, totes amb els seus mals de cap i els seus problemes, els seus secrets I els seus somnis. Vides com poden ser les de qualsevol de nosaltres. Vides marcades per esdeveniments que deixen un solc al cor. Caràcters, maneres de fer i comportaments variats que marquen un camí. Estem obligats a seguir la singladura que ens marca l’existència? Som éssers sense lliure albir? O bé podem capgirar el nostre destí i conduir la barca cap al port on nosaltres volem?
Aquesta és la novel·la que ens regala Maria Climent, una escriptora ampostina nascuda el 1985. Una obra optimista, tendra i molt bonica, escrita en la parla de la Terra Alta i estructurada en capítols marcats pels tres personatges. Un llibre en femení, amb uns personatges ben definits, que m’agradaria conèixer i amb qui voldria fer amistat. Tres dones diferents, valentes, amb les seves personalitats. Pot semblar que estan distanciades entre elles, però els seus silencis còmplices ho desmenteixen.
No us vull desvelar la trama de la novel·la. Llegiu-la. Val molt la pena.