MONTSE RUMBAU
Quan Montargull era ple de vida.
Els Ralduga i una filla de Ventura
. El cognom Ralduga, d’on devia venir?
Els Relonga – Raldonga – Relduga – Ralduga.
No devia ser fàcil pels rectors aprendre a escriure aquest cognom.
L’Hem trobat a Montargull, a començaments del 1500.
A la primera meitat del 1600, ja sempre escriuen Ralduga.
Van acabar escrivint Ralduga, però aneu a saber quin era exactament el cognom quan van arribar a Montargull.
Buscant a Internet, he trobat que Ralduga és un llinatge català extremadament rar i poc freqüent, amb arrels històriques documentades com a mínim des del segle XVII a Catalunya.
Doncs a Montargull apareixen a començaments del XVI. Però no se’ns diu d’on venien.
Els que trobem a Montargull:
L’Andreu i la Caterina.
El 1518 neix el Francesc.
El 1519 l’Andreu fa testament.
Té els fills petits. L’hereu: el Francesc, també té una filla, la Caterina, a qui li deixa 50 lliures com a dot.
La mare de l’Andreu és viva, “la amada mare mia, na Magdalena, viuda”. L’Anomena marmessora, i curadora dels seus fills, per damunt la seva muller, que no l’anomena. I si “ma mare la deixa fora”, s’entén a la seva muller de la casa, un cop ell estigui mort, li deixa 10 lliures.
Un marit emmarat?
Testimonis:
Pere Ninot, Magí Horanies del mas de l’Albi, i Magí Horonies de Montargull.
Aquí podem veure que a Montargull, uns Oranias vivien al poble, i els altres al mas de l’Albi, que no sabem quin mas devia ser.
. L’Andreu, segurament fill de l’anterior.
Fills: La Margarida, la Coloma, el Joan Andreu, la Francisca, entre 1591 i 1606.
. El Francesc i na Caterina.
Fills: El Miquel, el 1612.
. El Joan i na Caterina.
Fills: La Maria i el Joan, entre 1624 i 1627.
. El Ramon i na Joana – na Madrona.
Fills: el Joan, el Rafel, el Jaume Joan, la Caterina, el Magí, el Josep, el Lluís, entre 1632 i 1640.
. I el Simon i na Madrona, dels qui parlarem més endavant.
Tots vivint a Montargull.
La filla de Ventura.
9 d’abril del 1644:
Bategen a Montargull una nena, filla de Ventura.
Així anomenaven els nens i nenes abandonats davant de les esglésies o davant d’algun hospital, com el de Sta. Coloma:
Fills de pares incògnits i també fills de Ventura.
Els padrins:
El Ramon Ralduga i na Madrona.
Li posen el nom de Madrona.
Sempre ens hem preguntat qui es quedava aquests nens abandonats. Hem pensat a vegades que potser els padrins se’n podien fer càrrec, si tenien un fill que feia poc els havia nascut i la mare podia tenir llet per alletar-ne un altre. Però no en teníem cap prova.
En el cas de la Madrona sí que ho sabem:
Es va quedar a la casa dels Ralduga, que li havien fet de padrins.
En la llista de nens confirmats el 1656, hi consta el Pau, se’ns diu “Fill de Ventura, habitant en Montargull, en casa de Ralduga”.
Però no hem trobat cap Pau, i sí que tenim a la Madrona, per això pensem, potser equivocadament, que es deu tractar de la Madrona.
Els Ralduga, el Ramon i la Madrona, tenien uns quants fills:
El Magí el 1636, el Josep el 1638, el Lluís el 1640, la Maria el 1643, el Pere el 1645, i el Jaume el 1646.
Tot nens i tan sols una nena, La Maria, havia nascut el 1643, com que la Madrona havia nascut el 1644, la mare podia alimentar a les dues nenes.
El Ramon i la Madrona es van quedar la nena que havia estat abandonada. Una nena podia ajudar molt en una casa quan es fes més gran.
La Madrona tindria qui la pogués ajudar, a més de la seva filla Maria, hi hauria la nena que li havien posat el seu nom, Madrona. Les dones havien de fer el menjar, portar l’hort, fer llenya, cosir la roba, fer-ne de nova, rentar al torrent o a la rasa, buscar aigua a la font, fer el pa, eixarcolar: treure l’herba del sembrat, portar el menjar als homes que eren al tros, cuidar l’aviram…. Havia de ser un no acabar mai.
Va estar bé la Madrona a la casa dels Ralduga? La van tractar com una filla?
Hem de pensar que sí, la van tenir des de feia ben poc que havia nascut.
Segurament la devien tractar com tractaven als fills i a tota la canalla en aquells anys, pensem que sense gaires miraments. Treballaven des de ben petits, ajudant en tot, i corrent pel poble de Montargull amunt i avall, amb els cosins i els altres fills dels veïns, enfilant-se als arbres, agafant la fruita dels arbres fruiters quan n’era el temps, encara que no fossin els arbres de casa, caçant ocells (al segle XX encara es feia), follant nius, jugant potser amb una pilota feta de cuir … La infància d’aquesta canalla devia ser curta, perquè ben aviat ja els devien fer treballar de valent.
Els germans de la Madrona, no eren germans carnals seus, es va enamorar d’algun dels seus germans? O algun dels seus germans es va enamorar d’ella? Potser sí, qui sap!
A Montargull, abans de la Madrona, havien abandonat altres nens:
El 1585, el Dímas.
És un cas estrany, se’ns diu “se ha batejat un infant del Spital”. Quin hospital? El de Sta. Coloma? el d’Aguiló?
És batejat a Montargull, hi havia en aquest poble alguna dependència que servia d’hospital?
I el més estrany:
“lo qual és anat al hospital general de Barcelona”.
Els padrins: Joan Casamijana i Margarida de Montargull.
No se’l va quedar ningú? Per què l’envien a Barcelona?
Aquest hospital tenia molta fama a tot el país, a més d’acollir els malalts que venien de fora, acollia els nens abandonats. Des de l’hospital anaven pels pobles buscant dides que fossin joves i sanes, per alimentar els petits, i quan eren més grans els ensenyaven un ofici. Les nenes devien aprendre a cosir, i el bisbe, cada any, els hi donava diners perquè tinguessin un dot i es poguessin casar.
Potser el van portar a Barcelona, per què sabien que allà hi estaria ben cuidat?
És l’únic cas que hem trobat. Sembla que tots els altres que anirem veient se’ls devien quedar alguna família o altre.
El 1615, la Marquesa, “Una minyona que vingué de Ventura a la Iglesia de Raurich”.
Els padrins:
Joan Tarrat de “Fraginet” “Freixenet?” i Joana Farrera de Rauric.
És l’única que deixen a l’església de Rauric, tots els que segueixen els van deixar a l’església de Montargull.
Sembla una broma de mal gust posar el nom de Marquesa a una nena abandonada, que segurament sempre portaria aquest estigma al damunt.
El 1617, el Jaume, els padrins: el Pere Domingo de Pontils, i l’Elisabet Oranies (escrit en aquests anys Horanies) de Montargull.
El 1624, el Toni, els padrins: el Toni Mulet de Sta. Coloma i la Joana Horanies de Montargull.
El 1637, el Bartomeu, els padrins: el Bartomeu Vidal, vivint a Montargull, i la Victòria Vilanova, donzella.
I després de la Madrona, també:
El 1549, l’Isidro, el padrí: l’Isidro Mestre de Civit. L’han deixat a Montargull, i el padrí és de Civit?
Potser l’Isidro coneixia de qui era fill el nen?
El 1659, el Jaume, que justament va tenir com a padrí també a un Ralduga, el Rafel.
El 1663, el Joan, el padrí: un tal Joan Lluch (sembla que posa aquest nom) que viu a Montargull.
El 1664, un altre Joan, el padrí: el Joan Oranies.
Montargull del 1518 al 1664, amb els Ralduga i molts altres que vivien al poble i en els masos, i amb uns quants nens abandonats al poble, on eren batejats.
Un passat ple de vida, amb els Ralduga, els Oranies, uns vivint al poble, els altres vivint al mas de l’Albi, els Oliver, el Joan Oliver occità, vivint també en aquest mas, els Marcer del mas, els Ninot del mas, els Domingo del mas, els Juglà del mas, els Casamijana, els Mulet, els Vilanova del mas d’en Vilanova, no anomenen el mas fins al 1660.
Ara un poble enrunat, només amb l’església de St. Jaume sencera i consolidada, i amb un gran mur al costat de ciment blanc que ningú sap a què respon.
Llàstima que no hagi quedat cap casa sencera. Es deia, que durant uns anys hi anava gent buscant per les cases, amb aparells que detectaven metalls, per veure si trobaven monedes, o la gerra d’or? Destrossant parets i tot el que trobaven.
En fi, potser és veritat. El que sí que és veritat és que Montargull ja fa uns anys que està enrunat. Però la vida dels seus veïns, unes quantes famílies vivint al poble i en masies, la podem trobar ja el 1500 i seguir-la en els segles següents.
Avui hem pogut exposar algunes d’aquelles famílies.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Setembre 2026
Contacta amb l'autora
