MONTSE RUMBAU
Van a buscar llana i en surten esquilats.
Masies del Codony i els seus habitants
Bernat Queralt, pagès, habitant en la masia del Codony -1571-
Quin nom tenia aquesta masia? No ho sabem, però l’hem trobat més d’una vegada, i sempre anomenada, tan sols, la masia del Codony.
El Codony, com tots els de la zona saben, és l’espai que hi ha entre Sta. Coloma i Conesa. Hi ha un camí que uneix els dos llocs, i sempre consta que és terme i parròquia de Sta. Coloma.
El Bernat, fa testament el 23 de març del 1571, però no diu que estigui malalt.
Els marmessors que nomena:
El Josep Queralt, el seu nebot de Rauric,
El Joan Mur, paraire de Sta. Coloma,
I Magí Camps, prevere i beneficiat de l’església de Sta. Coloma.
La seva muller és l’Eulària. El Bernat la deixa usufructuària, i deixa escrit que “mon hereu no li pugui demanar comptes de res, y si no volia estar en casa que dit mon hereu … en tal cas, vull que mon hereu sie obligat a donar-li 5 mitgeres de forment i 50 sous per a companatge (el pa i demés aliments).
Vull que si jo moro abans que ma muller, que dita muller sie senyora (mestressa) de tot lo que tinc a mas voluntats”.
No tenen fills, ja que fa hereu al seu nebot: el Joan Balsell.Com es deia la seva muller? En el testament del Bernat hi consta Eulària.Però resulta que el mateix dia que ell fa testament, la seva muller també el fa, però ella ens diu:
“Jo, Elisabet, muller d’en Bernat Queralt, pagès de la masia del Codony”.O sigui que es diu Elisabet!
El rector, que feia de notari, es va equivocar i va posar Eulària en lloc d’Elisabet? Segurament.
Els marmessors de l’Elisabet nomena, són tots de Savallà:
En Jaume Rosset, el seu cunyat,
En Pere Rocha,
I el Magí Bafarull.
Fa hereu al seu marit, el Bernat, i després d’ell, el seu hereu.
En el llibre de la Baronia de Queralt al segle XV, del Gerard Carceller, p. 37, hi trobem un mas del Codony:
El mas anomenat d’en Ramon Arnau, a la zona del Codony, que afronta amb el terme veí de Conesa. Hi viu el Pere Carbonell
Sabem que al Codony hi ha cal Roset i cal Porta, una al costat de l’altre, cal Porta és una antiga casa forta, que destaca dalt d’un turó, el seu origen es pot remuntar al segle XII. Fa anys que no viu ningú, ni en una ni en l’altra.
No molt lluny de cal Porta, hi ha la masia de la Casa Blanca, on hi viuen actualment. A prop tenen la font amb el mateix nom, i un petit estany, i al voltant pollancres altíssims i que tenen uns quants anys.
Més enllà de la Casa Blanca, direcció Rauric, hi ha el mas Calvet, que està arreglat, tot i que deu ser una masia força antiga. Als anys 80, tenia unes escales que pujaven cap dalt, on hi havia una cuina minúscula, era molt fosca, amb una finestra molt petita, amb l’aigüera i damunt un reposa plats de fusta, i la veritat és que no recordo gran cosa més, però quan ho vaig veure pensava que aquesta cuina ja hi devia ser el segle XV!
A l’Arxiu de l’ACBS de Sta. Coloma, l’Associació Cultural de la Baixa Segarra, fa uns anys, hi vaig trobar un document de 1790, on constava la venda del mas. El que venia era el Magí Calvet, “labrador del manso Calvet del Codony … con todos sus honores, possessiones y tierras aglevades a la casa del expresado manso”, i el ven a Bonaventura Abelló pagès de Sta. Coloma.
El preu: 750 lliures barcelonses. Magí Calvet reconeix que ha rebut aquests diners.
“En virtud de la expressada venta, y de haver recibido el precio de ella, prometió entregar la possessión de dicho manso a Abelló, dandole facultad de tomarsela de su pròpia autoridad…”.
Però alguna cosa no va sortir bé, ja que el tal Abelló vol que “sea citado en causa dicho Magí Calvet, y en su lugar y caso, condenado en dejar libre y expedita la possessión del referido manso Calvet del Codony, junto con los frutos percibidos …”
Pel que diuen, sembla que un cop venut el mas a l’Abelló, el Magí Calvet li devia semblar que encara hi tenia algun dret, com agafar la fruita i el que li devia semblar.
També havíem trobat en el mateix arxiu algunes dades del Ramon Porta, “pagès del Codony”.
El Ramon Porta havia de ser de cal Porta, que hem anomenat més amunt.
El Ramon tenia ramats i a mitjan 1700,
té problemes amb un d’aquests ramats. El que s’hi explica en el document dona fe del control que hi havia en aquells anys en els diferents termes de la zona.
Li volien fer pagar per haver esquilat el ramat en el terme d’Aguiló. Però en el document es fa constar que no ha de pagar, perquè no consta que hagi esquilat el ramat en el terme d’Aguiló, ni en un altre terme.
“No se li pot emputar haver venut el ramat sense haver-lo trasquilat perquè el tingué pocs dies en son poder”.
També diuen que en aquest comtat, (que deu ser el de Sta. Coloma), el temps regular en tondre … és de mig maig fins a St. Joan”.
“no poden los adversants pretendre delma y primícia de la llana del ramat que té esta part en lo terme de Aguiló”. I sembla que es va esquilar el ramat a St. Magí els dies 30 i 31 de maig.
“els adversaris haurien de provar que antes de trasquilar dit ramat a St. Magí, havia entrat y prescrit les herbes en lo terme d’Aguiló, y que lo hauria fet treure d’aquí per fer-lo tondre a St. Magí, a fi de no pagar el delme y primícia als adversants. Però res d’això queda provat en el procés.”
“El ramat comprat el dia 28, no és comprat ni en el terme d’Aguiló ni en el de Sta. Coloma, sinó a Montagut, el ramat no ha entrat ni peixat a Aguiló o Sta. Coloma, sinó que està a St. Magí”.
“Per tot lo que deu ser imposat silenci perpetuo als adversaris en ses respectives pretencions … ab condemnació dels adversaris en gastos, interessos y danys, com a temeraris litigants”.
Els litigants treballaven pel rector d’Aguiló, pendent en tot moment en recaptar diners, fent pagar els delmes i les primícies, fins i tot a un ramat que passava pel seu terme, i menjava les herbes per on passava? O algun Senyor del lloc exigia aquests pagaments? No ho sabem.
El Ramon Porta se n’havia sortit la mar de bé, segurament les exigències dels d’Aguiló devien ser massa escandaloses.
Montse Rumbau
Santa Coloma de Queralt. Gener 2026
Contacta amb l'autora
