Un grup d’experts van treballar durant uns tres anys i mig per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per determinar quin va ser l’origen de la COVID-19 i recentment (juny de 2025) han comunicat el seu informe al director general d’aquella organització.

Aquest comentari es basa en l’article aparegut en la revista Nature el 26 de febrer del 2026, que, com tots els articles científics publicats al voltant de la COVID-19, és accessible de forma lliure. 

Recordem que la COVID-19 és la malaltia respiratòria causada pel virus anomenat SARS-CoV-2 i que va provocar la pandèmia que ens va tenir confinats a casa durant un temps. El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019, donant lloc al brot de coronavirus que cap a la fi de 2022 havia produït aproximadament uns 20 milions de morts a tot el món. (La ciutat de Wuhan avui té mes d’onze milions d’habitants i va ser fundada l’any 223 abans de la nostra era).

Aquest grup d’estudiosos, que va començar sent de 27 membres (de 27 països diferents), dels quals 4 van abandonar en el curs del treball, en el seu document de 78 pàgines manté la hipòtesi que el virus que ens va infectar procedia d’un animal. Però la informació de què es disposa no permet afirmar on, quan i de quina manera aquest virus va infectar la població humana. La majoria dels treballs estudiats mantenen que va ser un animal el que va passar el virus als humans i per això la consideren com a hipòtesi número u i la que és més plausible. Virus semblants al que ens ocupa es van trobar a ratpenats de ferradura (gènere Rhinolophus), a la Xina, Laos i al sud-est asiàtic en general. També se sap que el mercat de marisc Huanan, a la ciutat de Wuhan, va tenir un paper important en la transmissió inicial i en la difusió del virus. Més del 60% dels casos primerencs del desembre de 2019 afectaven gent que treballaven en el mercat, hi havien fet compres, hi vivien a prop o hi tenien alguna altra relació que tenia sentit epidemiològic.

De les mostres que es varen prendre al mercat abans de la neteja i desinfecció que van fer les autoritats, l’1 de gener de 2020 es va poder acreditar la presència del gos viverrí xinès (Nyctereutes procyonoides), la rata dels bambús canosa (Rhizomys pruinosus), o la civeta de les palmeres emmascarada (Paguma larvata), en definitiva, un gos, una rata i un petit mamífer freqüents en aquell mercat. Tots aquests animals eren susceptibles al virus i podien haver actuat com a vehicle i causar així els primers casos de la malaltia en humans.

Però en el document es recullen fins a quatre hipòtesis diferents. Així, la número dos és la que manté que el virus causant de la malaltia va ser introduït a la Xina a través de béns importats d’ultramar. Però no hi ha cap evidència de transmissió del virus a humans procedent de productes ni al mercat de Wuhan ni a cap mercat de la Xina.

La hipòtesi número tres sosté que el virus va sortir de manera accidental d’un laboratori de recerca. Per estudiar aquesta hipòtesi, els experts han trobat a faltar una actitud més col·laborativa per part de les autoritats xineses, però no han trobat cap evidència que es produís un accident d’aquest tipus.

La hipòtesi número quatre és la que diu que el virus va ser el resultat d’una manipulació de laboratori. Cap dels treballs analitzats pels experts demostra cap indici que el genoma del virus pugui tenir un origen no-natural.

En el capítol de qüestions encara no solucionades hi ha el fet que a la Xina no s’ha reportat mai cap animal infectat pel SARS-COV-2, cosa que no deixa de ser sorprenent, atès el nombre d’espècies susceptibles que hi havia als mercats de la zona de Wuhan durant la pandèmia; i atès que s’han reportat centenars d’infeccions a la resta del món del 2020 al 2023 en espècies com ara fures, tigres, gats domèstics i cérvols.

Encara que aquest grup d’experts ha acabat la seva feina, l’OMS ha proposat que iniciï un nou estudi i ha fet una crida per ampliar el nombre de participants.