“Quan jo era adolescent vaig tenir molta relació, a Calella de Palafrugell, amb el senyor Pere Jubert, fill de don Manuel Jubert, que tenia, a la vila, una fàbrica de taps que venia a Anglaterra, per tapar les ampolles de whisky. El vell senyor Jubert es construí una casa a plaça Nova de Palafrugell i hi posà, com a insígnia nobiliària, una bala de taps i res més. El vell senyor Jubert –que ara veig com si visqués– fou un home d’estatura petita però de veu fosca i contundent. Sempre tingué una tartana i un cavall i un mosso que en deien el mosso de can Jubert. La família Jubert tingué sempre relació amb la família Patxot, de Sant Feliu de Guíxols, família enormement rica, que feia de vegades excursions per la costa, en una barca de la seva propietat, en la qual sempre es trobava, com a invitat, el compositor Juli Garreta. Solien fer escala a Calella per saludar els Jubert, i és per aquesta raó que vaig conèixer, essent molt jove, el músic Garreta. 

            El senyor Pere Jubert fou molt donat a pescar i a navegar per les costes de Calella. En un gussi de la seva propietat, que tenia un pal i una vela de martell, anava a cap de Planes, a les Formigues, al cap de Sant Sebastià i fins i tot als Ullastres, que són uns rocs que hi ha sobre el cap i que tenen fama de ser molt peixaters. Ara, el món del senyor Pere –que de vegades parlava enrogallat com el seu pare –era el cap de Planes, Font Morisca, cap Roig i els Forcats. A l’hora baixa, hora foscant, el senyor Jubert arribava a la platja de davant del seu domicili indefectiblement. Sempre havia pescat una cosa o altra, i això li representava un sopar de peix fresc. De vegades em trobava en aquella platja i l’ajudava a hissar el bot en terra. Parlo ara de l’estiu. El vent de garbí havia parat a les set, hora del sol –el vent de garbí, a les set a dormir–, i la calma de vent era total en el país. El mar no es movia. El crepuscle feia una bassa d’oli. El nostre petit món semblava suspès.”

Josep Pla

Notes del capvesprol