ara ,

novament, després de tants oblits, 

després de tanta mort acumulada, 

uns pocs versos fan el resum d’una vida. 

                      Josep Piera

Ací s’acaben tots els versos, 

els que he escrit 

i els que encara deixe per escriure. 

Ací s’acaba el mot precís, 

la sintaxi desfeta, l’afàsia incendiada.

I si fins ací he escrit és perquè 

sàpigues tot allò que sóc 

i allò que mai no dic, 

allò que em calle i mai no en parle.  

Deixe per escriure el que faré en uns anys,  

quan les ànsies m’arrapen per les parets 

de l’aluminosi d’una casa de set sostres en runes

i les bigues del meu cos 

ja no aguanten tanta calç acumulada.  

Deixe la ràbia i el goig i l’excés 

de tantes goles exaltades, 

i deixe el poble, 

i el pols de la mà que m’empeny a escriure, 

i deixe l’ampla mar del temps feliç de la ignorància, 

dels estius grocs i la casa a la platja, 

la sorra i la sal i el dinar a casa l’àvia

i tants amors a contraban.

Jo, ací, em deixe la vida. 

I a les parets d’aquest poema fa una estona

gotejaven llàgrimes del pes d’una abraçada.

ACÍ S’ACABA TOT 

“Llibre de brandàlies”

Àngels Gregori