Valent alces el vol en aquest món i dius adeu,

potser si et dic t’estimo oblidaràs marxar,

ara que tries viure més enllà de tot això,

potser algun dia el vent et torna a casa.

I aquí t’esperarem comptant cada segon 

buscant un vers a l’aire que ens regali una cançó 

que no tindrà cap nom però parli de nosaltres

i d’aquelles temporades on la vida era millor.

Per fi sabem,

que sempre no és per sempre,

que res mai no és tan poc,

que sols en un segon ens pot canviar la sort.

Avui som rics de vida, 

cridem contes al cel,

fent núvols de paraules,

la llibertat als peus.

Recordo el primer cop que em vas sentir, fa molt de temps,

sonava avergonyida aquesta veu que avui et diu,

paraules que acompanyen cada pas que vas triant,

que casa és sempre casa i que podràs tornar.

I aquí t’esperarem comptant cada segon

buscant un vers a l’aire que ens regali una cançó 

que no tindrà cap nom però parli de nosaltres

i d’aquelles temporades on la vida era millor.

Per fi sabem,

que sempre no és per sempre,

que res mai no és tan poc,

que sols en un segon ens pot canviar la sort.

Avui som rics de vida, 

cridem contes al cel,

fent núvols de paraules,

la llibertat als peus.

Recordes aquell nen? 

que perseguint els somnis 

volia estar despert.

I ara sents vertigen

perseguint l’albada 

quan sols vols somiar, somiar.

Per fi sabem,

que sempre no és per sempre,

que res mai no és tan poc,

que sols en un segon ens pot canviar la sort.

Avui som rics de vida, 

cridem contes al cel,

fent núvols de paraules,

i així poder tornar.